Ja som a l’estiu, i aquest any això de marxar de viatge torna a ser complicat. Per això enguany els proposo acompanyar-me en un viatge que poden fer des del sofà, mirant bones sèries. En les properes setmanes viatjarem pels països que estan fent millors sèries actualment, més enllà dels Estats Units. Comencem avui viatjant a Noruega.
1. 22 de juliol. Colpidora minisèrie sobre la tragèdia dels atemptats d’Oslo i l’illa d’Utoya del 2011. En comptes de recrear els atacs o fixar-se en el perpetrador, com ja havien fet altres pel·lícules, se centra en els professionals de primera reacció (metges, policies, etc.), identificant diferents problemes que després tindran una incidència important en els fets, especialment les retallades en la sanitat. La minisèrie combina denúncia social amb el retrat del dol d’un país, i desmunta, en un exercici d’autocrítica incisiu, la creença dels mateixos noruecs que el seu és el millor país del món. 22 de juliol s’ha estrenat a TV3 (s’emet els dilluns) i també és a Filmin.
2. Welcome to Utmark. Dramèdia situada en un petit poble inhòspit, lluny de qualsevol signe de civilització i on els seus personatges poden, a priori, viure una vida més lliure. Això els porta a cometre tota mena d’excessos, que sovint amaguen els uns dels altres, com descobrirà la nouvinguda, una professora que ha vingut a experimentar la vida en una petita comunitat. Aviat sabrà com les gasten. Qui ho sap prou bé és una nena que és més madura que tots els adults del poble i que acaba sent l’estrella d’una sèrie que parla de temes com la violència masclista i l’homofòbia amb un to que alterna el drama seriós amb un humor molt negre. Welcome to Utmark es pot mirar a HBO.
3. Home Ground. Aquest drama esportiu presenta la història d’una entrenadora de futbol femení a la qual contracten per posar-se al capdavant d’un equip de futbol masculí. El personatge ha d’afrontar tota mena de comentaris condescendents i actituds masclistes per poder fer la seva feina, i des de tots els fronts possibles: jugadors, periodistes i aficionats. L’actriu, Anne Dahl Torp, fa un molt bon paper com a pal de paller de la sèrie i al repartiment també hi reconeixereu John Carew, exjugador del València. Estrenada abans de l’actual passió pel futbol femení. Es pot mirar a Filmin.
4. Lilyhammer. La primera sèrie original de Netflix va ser aquesta sèrie noruega, produïda en col·laboració amb la televisió pública NRK. El protagonista és un mafiós interpretat per Steve Van Zandt que testifica contra el cap de l’organització criminal de la qual ha format part i, per protegir-lo, li permeten començar una nova vida, amb un nou nom, lluny de Nova York. Tria aquest poble noruec, i la sèrie juga molt bé amb el xoc cultural entre l’italoamericà i els seus nous veïns noruecs, i també amb el passat de l’actor, conegut per haver estat Silvio Dante a Los Soprano. Encara és a Netflix.
5. Exit. Els excessos reals de diversos empresaris noruecs, que han confessat com és la seva vida més enllà de les aparences, són la base d’aquesta sèrie sobre quatre amics que tenen en comú els diners i una manca absoluta d’empatia. El complement perfecte per a Welcome to Urmark (i a l’inrevés), com a mostra de què és el descontrol, un tema que preocupa els noruecs. De fet, Exit va tenir un gran impacte al país, i no és estrany. Encara que es defineixi com una comèdia, els protagonistes fan difícil a l’espectador mantenir el somriure quan cometen els actes més execrables. A Filmin.