Continuem el nostre viatge de vacances pels països que estan fent millors sèries actualment. Les sèries franceses estan vivint un molt bon moment. De fet, potser és el país europeu més destacat en el panorama global de les plataformes gràcies a èxits com Lupin o El Col·lapse. Avui us recomanem cinc sèries menys conegudes:
1. Oficina de infiltrados. Sèrie d’espionatge que destaca pel realisme amb el que tracta la feina dels treballadors de la DGSE (l’agència d’intel·ligència exterior de França). Un realisme que passa per interessar-se més per la burocràcia i els interessos polítics de l’agència que en les missions en si mateixes, i per tant tenir moltes més escenes d’oficina que escenes d’acció. Això també passa per construir una ficció coral, on molts personatges poden tenir un paper clau en els esdeveniments, que a més s’escampen per diferents geografies. És complexa i més difícil de seguir que la majoria, però el resultat, una sèrie d’espies versemblant i imprevisible, compensa. És a Movistar+.
2. Hipòcrates. El realisme també és el signe d’identitat d’aquesta sèrie mèdica ambientada en un hospital de París que queda desbordat per les circumstàncies (en cada temporada es produeix una situació concreta) molt fàcilment degut a unes mancances de fons, d’equipament i de nombre de personal. La sèrie mosta com aquestes mancances afecten als pacients i també als protagonistes, un grup de residents que també té les sevs pròpies mancances personals. El passotisme d’alguns, l’apatia d’altres i les negligències formen part d’aquest retrat de la vida a l’hospital que el creador de la sèrie, Thomas Lilti, basa en la seva pròpia experiència com a metge. Es pot mirar a Filmin.
3. Baron Noir. Una sèrie política de personatges ambiciosos i corruptes que comença amb una inspecció policial a la seu del partit socialista, sospitós d'haver finançat il·legalment la campanya electoral del seu candidat. El seu home de confiança correrà a resoldre la situació per després ser traït pel candidat. La sèrie destaca per les interpretacions, i per com es va reinventant a cada temporada, anant més enllà de la història de venjança inicial a l’estil House of Cards i obrint el focus per abordar temes diferents com l’auge dels populismes d'extrema dreta. Es pot mirar a HBO.
4. Laëtitia. L’últim treball del guionista i director Jean-Xavier Lestrades (La vida de Manon, The Staircase) xplica la història real d’un crim que va sacsejar França. La víctima va ser una noia de només 18 anys i l’assassí era un ex convicte que no es penedia del que havia fet. És un cas en el que fins i tot va intervenir l’aleshores prsident Nicolas Sarkozy. La minisèrie adapta de forma impecable el llibre que Ivan Jablonka va escriure sobre el cas i posa èmfasi en la vida de la víctima, plantejant el crim com l’últim acte de violència masclista que va haver de suportar durant la seva curta vida, explorant així les múltiples violències a les que són sotmeses les dones. A Filmin.
5. The Eddy. El director de Whiplash, el francès Damien Chazelle, imprimeix el seu segell en aquesta minisèrie ambientada en un club de jazz de París que explica molt bé la passió per la música dels personatges i com connecta amb les seves dificultats. El retrat que fa de la ciutat no té a veure amb l’èxit Emily in Paris. Aquí hi trobem vides marginals i carrers bruts que són més a prop de Treme, amb la que també comparteix l’espai que dedica a la música. Malgrat una trama criminal que no encaixa amb la resta, un bon homenatge al paper que la música té en les nostres vides. A Netflix.