El que en primera instància podia semblar una bona notícia, s’ha convertit en motiu de polèmica a la maresmenca vila de Calella. Fa pocs mesos, en un procés d’excavació arqueològica, van emergir a ull dels ciutadans les restes d’una vil·la romana. Tot i que ja se sabia de la seva existència, l’equip arqueològic va quedar sorprès pel bon estat de conservació de la troballa i per la descoberta, també, d’unes termes de les quals, fins al moment, se’n desconeixia l’existència.
Descobriments d’aquesta mena, solen ser una bona notícia per als pobles. Més enllà de qüestions de preservació històrica, també poden ser un bon reclam turístic.
No tot és tan senzill, però. El jaciment és dins d’uns terrenys privats i si ara ha sortit a la llum, ha estat perquè la cadena de supermercats Aldi vol obrir un supermercat a la localitat maresmenca. Concretament, als esmentats terrenys. Dins els compromisos adquirits per fer la promoció, hi ha els de responsabilitzar-se d’excavar les restes i que la construcció no només no les perjudiqui, sinó que en permeti la seva museïtzació. Tot plegat, suposa fer dos nivells subterranis d’aparcaments, un dels quals seria gestionat pel consistori a través d’una empresa pública, una planta de supermercat i la cessió a l’ajuntament del dret a vol que servirà per a la construcció de plantes de pisos accessibles.
A la pràctica, doncs, les restes de la coneguda com a Vil·la Romana del Roser, quedarien a sota del nou Aldi. Una qüestió que ha despertat les crítiques d’un grup de veïns que s’ha organitzat al voltant de la Plataforma per la dignificació de la vil·la romana de Calella. Aquests, segons el seu manifest, consideren que el projecte “invisibilitza les restes de la vil·la i les deixa en un espai que no les posa en valor -en un subsol sota dos nivells de pàrquing” i, per tant, “subordina el patrimoni col·lectiu a interessos privats, posant la prioritat en la construcció de l’edifici, i no pas en la preservació del jaciment”.
Des de l’Ajuntament -governat per una coalició entre el PDeCAT i el PSC- però, l’alcaldessa Montserrat Candini afirma que després d’anys en què el jaciment ha restat oblidat per la manca de capacitat econòmica de l’ajuntament “per primera vegada podem dir que, gràcies a una empresa privada, Aldi, podem tirar endavant amb les restes arqueològiques. Demanem aquesta responsabilitat civil a les empreses. Perquè, si no fos per ells, el jaciment que hi ha tornaria a estar tancat”.
Anys a l’ombra
El primer cop que es va parlar d’aquest jaciment fou l’any 1947, quan les obres del traçat de l'N-II, que passa a tocar, van afectar part de les restes arqueològiques. Les primeres excavacions, però, no es van fer fins a l’any 1979. L’any 1984, amb l’ampliació de l’Hospital Comarcal, també al costat de les restes, es rebaixen els terrenys i part de les restes descobertes queden destruïdes. Només una part és preservada al Museu-Arxiu de la ciutat. El 1988, amb la construcció d’un bloc d’habitatges als terrenys adjacents, es descobreixen noves restes d’un possible centre productor d’àmfores. Part d’elles són preservades sota de l’edifici per la intervenció de la Generalitat.
Tretze anys després, el 2001, unes obres realitzades al solar van descobrir noves estructures associades a una vil·la romana en bon estat de conservació. Les restes, però, van quedar soterrades fins que el 2013, arran de la iniciativa de l’Ajuntament de promoure un aparcament al terreny, es van condicionar i tapar per tal que es conservessin per una futurible excavació.
A principis de 2021, es va començar a destapar aquest aparcament, arran de la voluntat de construir-hi un supermercat. “Quan portem quatre anys de lloguer, ens truquen els propietaris del terreny per dir-nos que els venen. Nosaltres els advertim que hi ha les restes i ens reunim amb els nous propietaris”, exposa Candini. Segons l’alcaldessa, Aldi accepti fer-se càrrec del treball arqueològic sense problema i “porten gastats gairebé 350.000 euros”, segons Candini, en les tasques d’excavació. A canvi dels permisos, l’ajuntament es queda, també, amb el 50% de l’aparcament i el dret a vol de l’edifici.
El resultat d’aquest treball d’excavació és la constatació de l’existència d’un jaciment de gran valor, amb un bon estat de conservació, on s’hi pot veure una part d’una vil·la romana i unes termes de grans dimensions de les quals encara no s’ha pogut definir amb exactitud la funció dins la vil·la.
El jaciment
Les vil·les romanes solen ser centres d’explotació agropecuària que tenen un part productiu, una residencial i una rústica. En el cas de la de Calella, la codirectora de l’excavació arqueològica del jaciment del Roser, Almudena Garcia, explica que “és una vil·la dedicada a la producció de vi i àmfores, molt relacionada al comerç de vi de la Laietània”.
En la intervenció actual, Garcia explica tot i que en un principi pensaven que “era la part residencial. Ara veiem que la major part del que hem trobat forma part d’unes grans termes, més gran del que són normalment en una vil·la de caràcter privat. Hem d’estudiar per veure si eren privades o podien tenir una funció pública”.
Tot i que se situa la data de la vil·la als voltants del s. I aC i les termes es pensa que poden ser posteriors, manca acabar “d’excavar per quadrar la cronologia”.
El valor del jaciment, però, és especialment el seu estat de conservació. “En els jaciments d’aquesta època solem trobar poca conservació en alçada, Per tant, has de reconstruir o imaginar molt com seria en l’origen. En aquesta ocasió tenim parets de més de tres metres d’alçada, amb algunes finestres i portes conservades”. Qui parla és Natàlia Colomeda, l’altra codirectora de l’excavació del Roser de Calella. “No sempre es troben finestres i portes de dos mil anys d’antiguitat. És molt impactant i visualment impressionant”, rebla.
Això s'explica, segons ella, perquè el Maresme té la “sort que les avingudes de sauló de les muntanyes ha fet que molts jaciments quedessin colgats i es conservessin en bon estat”.
Antoni Martín, Arqueòleg Territorial de la Generalitat, relata que a Catalunya “tenim força jaciments en bon estat de conservació i de vil·les romanes també n’hi ha força. Ara, que conservin, com a Calella, les parets, les voltes de les habitacions i algun arc de porta no n’hi ha massa. Ni a Catalunya ni a la Península. Tot i que hi ha alguns casos”.
La polèmica
En agafar notorietat pública la rellevància de les restes trobades, alguns veïns de la població van començar a mostrar la seva preocupació perquè quedessin preservades sota d’una superfície comercial. Joan Juhé, portaveu de la Plataforma per la dignificació de la vil·la romana de Calella, explica a EL TEMPS que a causa de la importància de les restes, pensen que el millor seria que es desplacés l’espai de construcció de l’Aldi cap al nord dels terrenys, per poder donar major importància al jaciment. “Hi ha dos models d’arqueologia, un viu i un mort. El mort és el que ho tanca tot i no pot desenvolupar-se, el viu és el que s’adapta a la ciutat com un valor d’aquesta mateixa”, relata Juhé.
Per a ell, i la plataforma, que desplaçar l’espai on s’ha d’ubicar l’Aldi és important per, com recull el manifest, assegurar que aquesta part del jaciment “no queda separada de la resta del jaciment del Roser, a fi que sigui possible un projecte de recuperació del conjunt a mitjà i llarg termini”.
Sabent l’extensió total de la vil·la, a partir de les parts que s’han anat descobrint en les diferents excavacions, Juhé aposta perquè “a poc a poc s’anés retirant l’edificació d’aquesta zona i no edificant per arribar a tenir una zona amb el centre terrissaire, la vil·la residencial i la vil·la rústica. Seria una cosa única. A Escòcia o Anglaterra hi ha experiències que en vuitanta anys han aconseguit recuperar jaciments sencers”.
Els preocupa també, com les columnes que s’hauran de situar per aixecar l’edifici puguin afectar el jaciment. Antoni Martí, l’arquitecte territorial, explica que han “intentat reformular la fonamentació de l’edifici per minimitzar el nombre de pilars a l’espai on hi ha major concentració de restes i posar-los de manera que les restes afectades ho siguin el mínim possible”. L’impacte visual, però, és impossible d’evitar, fan constar des de la Plataforma, que fins ara ha rebut el suport dels Comuns i la CUP.
Ara, explica Juhé, centren els seus esforços a aconseguir que les restes siguin declarades Bé Cultural d’Interès Nacional. Per ara, l’Ajuntament ha avançat que iniciarà els tràmits perquè siguin catalogades com a Bé Cultural d’Interès Local.
“El nivell local no té present l’entorn, en nivell nacional diu que l’entorn no ha de ser degradant pel bé. Un Aldi, amb el que representa amb els valors de consumisme i irracionalitat s’adiu poc amb els valors de la cultura clàssica”, argumenta Juhé.
Tot fa pensar, però, que difícilment l’obtenció del reconeixement demanat servirà per aturar el projecte. Segons recollia el mitjà de comunicació local Calella Comunicació, el passat cinc d’agost, la diputada d’ERC -de qui depèn actualment la gestió patrimonial a través del Departament de Cultura- Mònica Palacín, va afirmar en una roda de premsa des del jaciment que el fet que el jaciment fos protegit com a BCIN no faria que s’aturessin les obres, però sí que podia permetre subvencions més substancials.
“Malgrat que ‘no ha estat, no és ni serà el projecte d’ERC’, consideren que és inevitable i que cal ‘tocar de peus a terra’ assumint que l’Aldi tirarà endavant”, feia constar el mateix mitjà.
L’alcaldessa de la localitat, Montserrat Candini (PDeCAT) creu que les queixes de la Plataforma no tenen en compte la realitat del consistori. Tampoc les del projecte, que al seu entendre, permetrà preservar el jaciment en unes bones condicions per tal de permetre’n la museïtzació.
“Tots els ajuntaments democràtics han tingut coneixement d’aquestes restes. Però, el terreny és privat i l’ajuntament no el pot comprar perquè està valorat en tres milions d’euros. És per això que Governs de totes les forces polítiques no ho han pogut assumir”, remarca l’alcaldessa que explica que el pressupost anual de Calella és de 22 milions d’euros i la part destinada a inversions és 1,8 milions.
Candini explica que el compromís de l’ajuntament és amb “la museïtzació” de les restes a través de la construcció d’una “cripta transparent”. També assegura que, segons el projecte, el jaciment tindrà una entrada diferenciada de la del supermercat. Per ara, diu que comencen a impulsar una “comissió de museïtzació”.
Descarta, a més, la possibilitat de desplaçar de lloc l’Aldi cap al nord dels terrenys, com demana la plataforma perquè “hi ha un tanatori i després hi haurà l’ampliació de l’hospital. El territori és el que és”. Afirma, a més, que a Badalona, sobre un jaciment hi ha un supermercat i que a Tarragona hi ha blocs de pisos i pregunta a la plataforma “amb quins diners farien ells el manteniment de tot això. És una propietat privada. Qui pagarà? Els ajuntaments no ens podem endeutar, hi ha un pla d’estabilitat”.
Candini conclou, doncs, que el projecte actual tanca “un triangle important perquè es fan pisos sostenibles i accessibles per la gent gran i la gent jove, es crea economia productiva amb l’Aldi i hi ha una pota cultural per la museïtzació del jaciment”.
Al seu torn, els arqueòlegs -tant les directores del projecte com el territorial- prefereixen no entrar al fons de la qüestió política. “Que construeixin un supermercat o no és un tema que el Departament i jo no entrarem a valorar. És una competència exclusiva de l’ajuntament” exposa Antoni Martín.
“Nosaltres ens trobem una mica al mig de tot plegat. És una mica estressant. Estem fent la nostra feina al millor possible. Fem tot el que ens mana cultura. Tota la polèmica és un desgast afegit”, declara Almudena Garcia. La seva companya, Natàlia Colomeda, comprèn que “hi hagi gent interessada en el patrimoni” i, per tant, debat, però explica que elles es mantenen “una mica al marge de la polèmica. No ens posicionem ni a favor ni en contra. Només som tècnics”.
Tots tres, però, coincideixen en el fet que, amb supermercat o sense, la millor manera de conservar un jaciment amb les característiques del que hi ha a Calella és cobrint-lo.
“El més adient és que les restes quedin cobertes. Aquesta part de la vil·la està en un clot. Al Maresme, les torrentades, la pluja i el vent l’afectarien molt més si estigués a aire lliure”, explica Garcia, que afegeix que el cost de conservació també és inferior si es fa una coberta.