Encara que actualment molts espectadors tinguin la sensació que abans de l'actual febre per les sèries mai no s'havia fet res que valgués la pena a la televisió, la realitat és ben diferent. Si bé és cert que l'explosió creativa que han experimentat les sèries en els últims anys, per múltiples factors, és insòlita, això no vol dir que durant la història del mitjà no hi hagi hagut moltes obres mestres. De fet, en l'època en què les sèries eren considerades quelcom menor en comparació amb el cinema, n'hi va haver que van servir com a inspiració de grans pel·lícules. Inclús n'hi ha, i això diu molt del prestigi respectiu dels dos mitjans, que són recordades per la seva versió cinematogràfica, i no pel seu origen televisiu. Dos exemples: Dotze homes sense pietat, que Reginald Rose va escriure per l'antologia Studio One de la cadena CBS, i Secrets d'un matrimoni, una minisèrie que Ingmar Bergman va escriure i dirigir per la televisió pública sueca i de la que posteriorment va fer un muntatge en forma de pel·lícula que és la que va tenir més èxit. Fins al punt que molts espectadors ignoren l'existència de la minisèrie original malgrat que està disponible a Filmin i a Amazon. Alguns ho han descobert aquests dies, arran del remake que s'ha estrenat a HBO de la minisèrie de Bergman.
El remake, com l'original, explica la història d'un matrimoni en aparença perfecte però que en realitat s'està esquerdant en silenci dins del cap i del cor de dos protagonistes. Tots dos ignoren com se sent realment l'altre, i s'agafen a la rutina diària per mantenir en peu una relació que internament fa temps que està avançant cap al precipici. L'espectador és testimoni de la intimitat d'una parella que se sosté perquè tots dos s'amaguen l'un a l'altre la infelicitat derivada de la seva relació. Aquest és, de fet, el secret més profund de la història, que també es materialitza en trames concretes però que deriva de la desconnexió emocional que experimenten els personatges vers un matrimoni passa d'insatisfactori a frustrant. Ingmar Bergman es va basar en la seva pròpia relació sentimental amb l'actriu Liv Ullman, que és co-protagonista de la minisèrie juntament amb Erland Josephson. Aquest tàndem ha estat substituït al remake d'HBO per Jessica Chastain i Oscar Isaac. La parella són el principal motiu per mirar una nova versió que és molt similar a l'original, tocant els mateixos temes i seguint, amb variacions, la mateixa història. Hi ha canvis relacionat amb els rols de gènere, es renova el context amb la presència de tecnologia actual, i per suposat la cinematografia és més moderna i apta per al públic actual, però deixant de banda aquests ajustos, que són els habituals de qualsevol remake, no aporta res de nou a la minisèrie original.
El creador del remake, l'israelià Hagai Levi, manté una actitud en relació a la minisèrie original que és gairebé reverencial. No és gaire difícil intuir que l'obra de Bergman deuria ser una influència clau per ell a Be Tipul (In Treatment), que va ser una de les seves primeres sèries, basada en la conversa i en la tensió derivada de l'estudi psicològic dels personatges, com a la minisèrie de Bergman. Evidentment, no és l'únic en estar en deute amb Secrets d'un matrimoni. Woody Allen, Richard Linklater o més recentment Noah Baumbach han estat influenciats pel naturalisme i la cruesa amb què la minisèrie va retratar els conflictes de parella. El remake que ha fet Hagai Levi no deixa de ser un reconeixement a aquest llegat, i en comptes d'intentar aportar-hi la seva mirada com a creador, el que ha buscat és reviure l'esperit de l'original d'Ingmar Bergman i portar-lo als espectadors d'avui, amb el convenciment, personalment penso que encertat, que la seva visió de la vida en parella i els dilemes que afronten els personatges continuen ressonant avui en l'audiència tal i com ho feien fa pràcticament 50 anys.
Secretos de un matrimonio
Creador: Hagai Levi (basant-se en la minisèrie original d'Ingmar Bergman).
Repartiment: Oscar Isaac, Jessica Chastain
Minisèrie: 5 episodis
Plataforma: HBO