No anirà vestit de marineret ni de blanc immaculat. Optarà per l’estil desenfadat que tant li agrada. Deixant-se la corbata a l’armari de casa, combinant el color crema i el blau fosc. Amb la camisa blanca habitual i unes sabates ben còmodes, preferiblement sense calcetins. Vaja, tal com han vestit sempre Eduardo Zaplana o Julio Iglesias.
A ell no li espera un Mestalla ple de gom a gom, però sí un Palau de les Arts —dissabte— i una plaça de bous —diumenge— amb uns nivells d’aforament com no es recordava des de l’inici de la pandèmia.
En qualsevol cas, més que la quantitat, en aquest cas sobretot importa la qualitat. I la qualitat, certament, és exquisida: tots els primers espases del PP —¡ooooooooolé!— faran costat a Carlos Mazón en la convenció que el PP celebra aquest cap de setmana a València.
Perquè el protagonista de la trobada, fins i tot per davant de Pablo Casado, és ell mateix. L’aspirant a descavalcar el PSOE, Compromís i Unides Podem de la Generalitat Valenciana. Aquest és el test de més envergadura a què s’hauran d’enfrontar els populars fins que Pedro Sánchez —previsiblement, a les acaballes de 2023— convoque els espanyols a les urnes.
Amb Madrid i Galícia tan pintades de blau com un cel de Van Gogh, i amb la continuïtat a la Junta d’Andalusia garantida segons totes les enquestes, el gran repte del PP passa per recuperar el poder valencià. Allò que Zaplana va aconseguir en 1995, que Francisco Camps va beneir amb encens a partir de 2003 i que Alberto Fabra va soterrar entre 2011 i 2015 amb un cerimonial etern, més propi de l’hinduisme.
Amb el pòquer conformat per Galícia, Madrid, Andalusia i el País Valencià a la butxaca —uns territoris que agrupen 22,7 milions d’habitants, tot just la meitat de la població espanyola—, sumats a uns altres dos en què l’hegemonia del PP resulta incontestable de fa anys —Castella i Lleó i Múrcia—, les opcions de capgirar el mapa polític actual serien bastant més sòlides.
D’ací el desembarcament massiu de càrrecs del PP a València. No sols hi serà present la cúpula del partit, sinó també tots els principals barons autonòmics, començant per Alberto Núñez Feijóo i acabant per Isabel Díaz Ayuso, recentment aterrada dels Estats Units, on ha tingut agenda programada —més agenda que no contingut— els cinc dies anteriors. Després de deixar en l’aire si acudiria o no a València, va confirmar-ne l’assistència.
El PP vol proclamar als quatre vents que està en condicions de retornar a la Generalitat. Durant les setmanes prèvies, les principals ciutats valencianes —de nord a sud i d’est a oest— han estat envaïdes per centenars de tanques de publicitat amb un Mazón jovial i el dit polze cap amunt.
Les enquestes del PP indiquen que el País Valencià és un dels tres únics territoris on Vox encara creix
Aquest és l’ambient que es respira a les seus del partit de la gavina des que va fer-se amb la presidència de la formació en detriment d’Isabel Bonig. Més il·lusió, més esperança, més optimisme. La demoscòpia, tot i això, no reflecteix canvis de volada: el PP absorbeix bona part del vot de Ciutadans, però Vox manté més vigorositat que a uns altres territoris. Els estudis de què disposa la formació indiquen que el País Valencià seria un dels tres únics territoris en què l’extrema dreta avançaria posicions en cas que els comicis se celebraren avui.
Segons els sondatges, la dreta consolida la seua preeminència a la circumscripció d’Alacant, millora lleugerament a la de Castelló, però no acaba de reviscolar a la de València. En especial, al cap i casal i a l’àrea metropolitana.
Això explica el ticket de Mazón amb María José Català, que ara compatibilitza el lideratge de l’oposició a l’Ajuntament de València amb la secretaria general del PPCV —la número dos del partit, només per darrere d’ell— i la sindicatura de les Corts, estrenada aquesta setmana amb motiu del debat de política general.
L’objectiu és fer-la visible, molt visible, i que la seua imatge arrossegue vots al forat més greu del PP valencià. A la ciutat que Rita Barberà va governar amb mà de ferro durant 24 anys, però també a les poblacions densament habitades dels voltants que els conservadors van ser capaços de governar, com és el cas de Paterna, Manises o Torrent, ciutat de la qual Català, precisament, va ser alcaldessa.
A València i la seua àrea metropolitana, el PP no acaba de reviscolar, raó per la qual Català ha estat designada síndica a les Corts
Si en política res no és casual, l’elecció de València com a seu de la convenció encara ho és menys. L’anunci va arribar després que els socialistes comunicaren que el seu 40è congrés federal tindria lloc en aquesta ciutat. Una manera d’apuntalar la principal presidència autonòmica del PSOE. Els populars estan convençuts que el cicle electoral que s’aproxima es caracteritzarà pel reagrupament del vot en les dues forces clàssiques del bipartidisme i que els governs que han gestionat la crisi sanitària de la COVID-19 parteixen amb avantatge.
Ara bé, la conjuntura valenciana és diferent. El marge que separa els dos blocs és massa estret com per fer-hi afirmacions categòriques. De fet, en els comicis d’abril de 2019, els partits de l’esquerra van quedar per davant per a penes 50.000 vots, mentre que a les eleccions estatals celebrades aquell mateix dia i a la repetició de novembre de 2019, la dreta va superar l’esquerra a les tres demarcacions valencianes.
En aquest sentit, l’entrada de Mazón és un exercici de foc nou. Amb l’eixida de Bonig —una eixida tan dolorosa que ella va decidir rebutjar tots i cadascun dels oferiments que li va traslladar la direcció estatal— els populars tracten de girar full a l’etapa traumàtica posterior a la pèrdua del seu poder ingent.
Bonig va guiar una travessa pel desert de sis anys i Mazón aspira a encarnar un paper oposat, més vitalista i positiu. El de la persona que té a tocar la gran joia de la corona perduda del PP. Pot fer-ho, a més, sostingut per la plataforma institucional de la Diputació d’Alacant, que de moment no pensa abandonar.
Mazón i el seu cercle immediat de confiança —Macarena Montesinos, Juanfran Pérez Llorca, Miguel Bailach, José Antonio Rovira, Consuelo Maluenda, María Jesús García Frígols i Santiago Lumbreras, el seu cap de gabinet— treballen amb la hipòtesi que les eleccions valencianes seran la primavera vinent.
Uns càlculs que no figuren al full de ruta de Ximo Puig, però que li han servit per persuadir la direcció estatal del PP de la necessitat d’apostar fort per València. Per això la convenció d’aquest cap de setmana es fa a València i no a Madrid. Per això més que una convenció sembla una celebració en honor a Carlos Mazón. La seua primera festa des que, al juliol, va estrenar-se a la presidència del PPCV. La comunió de Mazón.