Fa ara tot just un any, quan la pandèmia encara assetjava amb força la població, el president Quim Torra era destituït. El seu cas és ben conegut: una denúncia de la Junta Electoral Central per l’exhibició d’una pancarta en període electoral –que demanava la llibertat dels presos polítics catalans– va ser argument suficient com perquè la justícia en decretara la destitució. Torra, que mai no s’ha penedit d’aquells fets, s’ha reivindicat al Parlament, que l’ha rebut amb honors aquest dimarts. «Tornaria a fer exactament el mateix. De fet, estic pendent d’un segon judici per haver fet el mateix».
Efectivament, l’episodi de la pancarta al Palau de la Generalitat va tindre rèplica. La destitució té relació amb el període de les eleccions espanyoles d’abril del 2019, però la pancarta a favor dels presos polítics es va tornar a penjar en el període previ als comicis estatals de la tardor d’aquell any, després de les tensions entre PSOE i Unides Podem que van impedir la investidura de Pedro Sánchez. Torra ha assegurat, justificant aquella actitud, que «sempre estaré al costat dels ciutadans i dels drets fonamentals contra aquells que ens volen vençuts i rendits».
El context en què s’ha celebrat aquesta audiència al president Torra està marcat pel debat de política general al Parlament, que s’havia de celebrar immediatament després. També per la detenció sobtada –i posterior alliberament– del president Puigdemont a l’illa de Cerdenya el passat dijous. En aquest sentit, la rebuda al president Torra servia com a pretext per tornar a denunciar la repressió vigent. L’expresident recordava la detenció dels CDR el 23 de setembre del 2019, tot just ara fa dos anys, i la present acusació en ferm de terroristes. «Ni més ni menys», criticava el president, que es mostrava solidari davant els afectats per «una causa demofòbica i repressiva de l’Estat contra l’independentisme». Una causa que també relacionava amb la detenció recent del president Puigdemont. «L’Estat espanyol no té cap mena de vergonya per utilitzar les clavegueres i fer joc brut».
El president Torra, que havia estat rebut pel seu successor –Pere Aragonès–, pel vicepresident Jordi Puigneró i pels membres independentistes de la Mesa del Parlament –Aurora Madaula, Alba Vergès i Pau Juvillà– al despatx d’audiències, donava tres missatges finals abans d’acabar la compareixença. El primer, una lliçó apresa per la pandèmia: «la política no serveix de res si no dediques els esforços a salvar la vida de la gent». El segon, «cal defensar el planeta i cada pam d’aquesta terra», en referència a la lluita contra el canvi climàtic. I per últim, Torra demanava a «la majoria social independentista que hi ha en aquest país, reflectida en aquest Parlament, que sigui capaç de plantejar a la ciutadania un horitzó concret per aconseguir la independència. La repressió no s’atura i no tenim temps a perdre».
En relació amb això, la CUP presentava el mateix dia la proposta de fer un nou referèndum durant la present legislatura, que caduca el 2025. Un plantejament que no ha tingut bona rebuda per la resta de grups independentistes. La mateixa Laura Borràs, a títol personal, defensava en relacions a Catalunya Ràdio al matí que cap referèndum que no siga reconegut internacionalment pot substituir el de l’1 d’octubre del 2017, i no veia el sentit a una nova votació idèntica.
La presidenta del parlament, l’última a intervenir en la rebuda a Torra, feia seues les paraules de l’expresident i expressava, amb contundència, que «és de justícia valorar que vau estar al davant durant el període més complicat de la història recent. Tots els entrebancs polítics que van fer per evitar la seva investidura», en relació als impediments judicials d’investir Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, «van evidenciar que calia molt de coratge i una gran fidelitat envers el país. La mateixa que va caldre per fer front a la pandèmia, que vau gestionar de manera sincera i honesta».
Borràs, que denunciava l’Estat per la inhabilitació de Torra, agraïa l’expresident «haver defensat la llibertat d’expressió», i lamentava que «aquest Parlament el va votar perquè fos el president de la restitució, i per vergonya nostra va ser el president de la destitució. Però pel vostre capteniment», concloïa, «és un exemple que dignifica el nostre país», sentenciava abans de donar-li, «com a presidenta del Parlament, i molt sincerament i sentidament, moltes gràcies».
Enmig d’aquestes intervencions hi havia la del president Pere Aragonès, qui no es desmarcava ni un pam d’aquests missatges. «Fa un any d’una inhabilitació injusta que va situar les nostres institucions en un període d’interinitat forçada a causa de la repressió». El president actual feia referència al context de pandèmia en què es va produir la destitució. «Aquella inhabilitació formava part de la causa general que des de determinats poders de l’Estat espanyol es fa contra l’independentisme», i recordava també els alcaldes acusats per haver permès la celebració de l’1 d’octubre. Per cloure, Aragonès tornava a posar sobre la taula l’amnistia i l’autodeterminació com a «solució política a un conflicte polític». «Perquè els catalans, com l’1 d’octubre, han de decidir quin ha de ser el futur del seu país». El president assegurava que per aconseguir aquest objectiu «cal la generositat de tots, la responsabilitat i la unitat dels qui plantegem la independència com a horitzó». Aragonès clamava també per una unitat estratègica que encara no s’ha produït i que no sembla que estiga a prop de produir-se.