L’any 1981 es creava l’associació Arrels a Perpinyà. L’objectiu era promoure i defensar la cultura de la Catalunya Nord, sempre en condicions adverses a França, un dels estats que més es reclouen en el seu centralisme. Aquell propòsit s’havia de fer factible amb la consolidació de tota una sèrie d’estructures. Van nàixer, així, l’Escola Arrels i Ràdio Arrels, per garantir l’existència d’una escola immersiva i d’un mitjà de comunicació en català a la Catalunya Nord.
Elena Gual, directora de l’Escola Arrels-Vernet, ubicada en aquest barri del nord de Perpinyà, forma part d’aquesta iniciativa des que encara era un projecte. Va ingressar a l’Escola Arrels-Cassanyes, situada en aquest altre barri, com a mestra durant el segon curs, l’any 1982, quan la directora era Laura Manaut, fundadora del centre. El 1981, recorda Gual, «hi havia la inquietud i la necessitat d’ensenyar a llegir i a escriure en català, cosa que no s’havia fet mai. Els primers cursos de parvulari van funcionar, però calia anar més enllà i obrir cursos de primària en català». En aquell moment, amb la creació també de Ràdio Arrels, les iniciatives culturals en català a la Catalunya Nord havien assolit «un grau de maduresa». «Hi havia tot un context procliu en termes culturals, amb la creació massiva de ràdios lliures i una realitat que ens permetia pensar a anar més enllà». També en el sector educatiu.
El 1981 obria l’Escola Arrels i a l’any següent, l’Ajuntament de Perpinyà cedia uns locals al centre. Gual explica que durant aquell primer any l’interès per aquesta escola era «molt reduït». «La gent no se’n va assabentar durant el primer any, tot era complicat, calia guanyar-se la confiança de la gent, cosa que ara sí que tenim. Ara, a la Catalunya Nord la gent és conscient de l’avantatge que suposa saber català, però en aquell moment hi havia certa por», recorda.
L’Escola Arrels-Cassanyes, avui, compta amb 250 alumnes, una xifra impensable fa quaranta anys. «És tota una evolució, la por ha desaparegut i el que hi ha és reconeixement no només per la qüestió lingüística, sinó també per la pedagògica», apunta. De fet, tant és així que aquest segon aspecte crida tant l’atenció als pares i mares de l’alumnat com el de la qüestió lingüística. «Hi ha una sensibilitat molt forta cap a models com el de la mestra Maria Montessori. No els apliquem de manera exacta, però no funcionem com una escola tradicional francesa, i això agrada als pares». L’èxit de l’escola, per tant, no s’explica només per la convicció militant d’alguns dels pares i mares de l’alumnat.
El que ha passat els darrers anys al Principat en l’aspecte polític també ha contribuït a despertar certa sensibilitat al nord. Com que Catalunya ha transcendit com a subjecte polític arreu d’Europa, segons Gual, molta gent al nord de l’Albera s’ha adonat que si el seu fill parla el català podrà trobar feina a pocs quilòmetres de Perpinyà. «Això ha canviat molt la visió que es tenia d’Espanya des del franquisme, una imatge molt negativa. Se sap que al sud hi ha idees, mitjans i possibilitats per trobar feina. Per posar un exemple, les universitats a Barcelona o Girona poden funcionar millor que a Tolosa o Montpeller. Molta gent pot anar a estudiar a Catalunya. Això, sense el català, no seria possible. I aquest factor que ara es valora abans no s’entenia», explica la mestra.
D’altra banda hi ha, també, la particularitat política de Perpinyà. El 2020, l’ultradretà Louis Aliot va ser investit alcalde després de guanyar les eleccions municipals, i la capital nord-catalana va esdevenir el feu de l’extrema dreta francesa. Fins ara, diu Gual, les relacions de l’Escola Arrels amb les institucions són totalment normals. «No tenim cap problema. Cap ni un. Ens respecten, fan inspeccions rutinàries, comproven que no fem qualsevol cosa, sinó que seguim la programació establerta i que els nens, quan surten, tenen el mateix nivell que qualsevol altre nen de qualsevol altra escola, o fins i tot millor». L’escola pública, com ho és l’Escola Arrels es del 1995, està totalment finançada per les administracions. Tot i això, l'associació Arrels, que fa costat a les dues escoles ,assumeix el finançament i l'organització d’activitats especifiques imprescindibles, intercanvis escolars i festes per alumnes i pares. Concretament, en el cas d’aquest centre, qui s’encarrega de la seua manutenció és l’Ajuntament de Perpinyà, i això de moment no ha canviat amb el nou alcalde.
«És difícil de dir si acabarem tenint problemes», reflexiona Gual amb certa inquietud. «En aquests moments, la política del nou Ajuntament de Perpinyà és d’abaixar el cap, no fer soroll i fer veure que res no ha canviat. I de fet, de moment res no ha canviat. Però, canviarà? Doncs molt probablement. No imagini aquesta gent empassant-se la nostra presència sense dir res durant tota la vida», alerta. Preguntada per com reaccionaria l’Ajuntament contra l’Escola Arrels, la mestra reconeix que no ho sap ben bé, «però ara mateix van amb tanta cura que fins i tot l’Ajuntament està accedint a coses a les quals fins ara mai no havia accedit». Com a exemple, «amb l’Escola del Vernet tenim un problema de locals, que són massa petits, i des de fa anys necessitem un espai més gran. Amb l’anterior Ajuntament no ens el van concedir, i em fa por que sigui Aliot qui ens el doni». Gual admet que una decisió com aquesta seria contradictòria amb la ideologia de l’alcalde actual, «però ells han de demostrar que són millors que tothom, que fan les coses millor que ningú, i és possible que intentin donar aquesta imatge prenent decisions com aquesta».
De moment, l’Escola Arrels sobreviu amb força i presència després de quaranta anys de la seua fundació i després de tota una evolució que ha consolidat els seus dos centres a Perpinyà. Tot començant des del no res i gràcies a la força de la gent que impulsa projectes des de zero. Amb la il·lusió de quan tot està encara per fer.
El dia 7 de novembre a les 11 del matí, en el prestigiós Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà es presentarà en un acte institucional el llibre-aniversari d’Arrels, 40 anys a Catalunya Nord, recordant tota l’actualitat de més transcendència d’aquest territori, així com una exposició que recorrerà més endavant tots els Països Catalans.El dia 13 de novembre, la festa popular de l’aniversari tindrà lloc, tarda i vespre, a l’espai Pyrénéon de Perpinyà.