La diada nacional valenciana del 9 d'Octubre ha estat històricament segrestada per la violència de la ultradreta i del blaverisme. Les reminiscències d'aquest fenomen han sigut visibles any rere any a la processó cívica, en la qual la senyera coronada recorre el centre de València al compàs de la música de l'himne valencià. La processó cívica d'enguany, limitada en aforament per la pandèmia de la COVID-19, ha estat un exemple d'aquesta tradició d'insultar als representants polítics de les formacions d'esquerres, amb crits com ara «som valencians, no catalans», «alcalde, catalanista» o, fins i tot, «alcalde, fill de puta». Una hostilitat cap a les forces progressistes que s'ha combinat amb els aplaudiments fervorosos cap als comandaments militars i dels diferents cossos de seguretat, així com els constants «Visca Espanya» i «estem en Espanya».
A pesar que la processó cívica s'ha tornat a convertir enguany en un aparador perquè el blaverisme i l'extrema dreta evidencie la seua intolerància innata, la presència d'aquests grupuscles minoritaris a la societat valenciana ha disminuït. Només han estat presents amb poc més de dues desenes de persones membres del Grup d'Acció Valencianista (GAV), força de xoc del blaverisme irredempt durant la transició valenciana, i d'altres entitats residuals amb connexions amb la ultradreta nacionalista espanyola. «Em sembla molt bé que la ciutadania expresse amb llibertat d'expressió les seues opinions polítiques», ha indicat un alt dirigent conservador preguntat per aquesta hostilitat manifesta de cada processó cívica.
En un ambient més relaxat, tot i aquests insults incrustats en la idiosincràsia d'una processó massa vegades qualificada d'incívica, la regidora d'Esports i Envelliment Actiu, la socialista Pilar Bernabé, ha estat l'encarregada de dur la senyera coronada de València pel centre del cap i casal. La tranquil·litat en el desenvolupament de la processó cívica ha contrastat, tanmateix, en l'emergència d'una esbroncada política entre Compromís i la Delegació del Govern espanyol al País Valencià, la qual està comandada per Glòria Calero, del PSOE. «Demanem la dimissió de la delegada del govern per l'actuació de la policia nacional, que ha impedit fer el recorregut de la processó del 9 d'Octubre a Compromís, PSOE i Podem, mentre ha posat totes les facilitats al PP, Ciutadans i al partit d'ultradreta Vox, a més d'altres grupuscles d'extrema dreta», ha criticat Compromís.
«La participació de la gran diversitat de partits polítics de totes les ideologies de l'espectre esquerra-dreta en la marxa cívica del 9 d'Octubre és una tradició i mai abans s'havia produït una situació d'aquestes característiques, en la qual la policia, amb un clar criteri polític, deixe passar a uns, i té retinguts sense cap motiu a uns altres, coartant el seu dret de celebrar el dia de tots els valencians i les valencianes», ha denunciat la coalició valencianista, qui ha anunciat que exigira explicacions a Calero. Des de la Delegació del Govern espanyol al País Valencià, però, compten amb una altra versió: «Ni la delegació ni la policia nacional organitzen la processó cívica. Sembla que els havien citat en un lloc que estava tancat amb tanques i els han dit que anaren per un altre carrer per motius de seguretat. No hi ha més. Pel lloc on estaven, no es podia passar, segons el pla de seguretat, el qual va abordar-se amb l'Ajuntament de València».
En la jornada matinal del 9 d'Octubre, diada nacional del territori valencià, s'ha produït, a més, un acte d'agermanament entre Catalunya i el País Valencià. L'Assemblea Nacional Catalana ha celebrat el seu plenari a València. «Des de l'Assemblea Nacional Catalana volem fer valdre que és necessària la col·laboració conjunta de la societat civil organitzada i de les diferents entitats d'arreu dels Països Catalans per tal d'assolir l'alliberament nacional i social de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears», han raonat per desplaçar-se al cap i casal valencià, així com han esgrimit: «Cal lluitar per defensar la unitat lingüística i cultural, així com la seua diversitat. És imprescindible treballar en la conscienciació, normalització i promoció de la llengua catalana».
Ciutat antifeixista
La calma matutina, malgrat els clàssics insults vessats sobre els polítics progressistes i la baralla entre Compromís i la Delegació del Govern espanyol al País Valencià, s'ha transformat en consciència antifeixista durant la vesprada. La Comissió 9 d'Octubre, la qual aixopluga Acció Cultural del País Valencià, Compromís, Intersindical, CCOO, Podem, Esquerra Unida, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Bloc d'Estudiants Agermanats, A Contracorrent, Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana, Ca Revolta, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i Societat Coral El Micalet, ha eixit al carrer en la clàssica manifestació vespertina amb el lema «País Valencià antifeixista».
«En un context espanyol en el qual hi ha un extrema dreta cada vegada més il·liberal, agressiva i reaccionària, que fa propostes tan greus com la il·legalització de partits polítics només per les seues idees, volem reivindicar un País Valencià que és exemple de consens, de diàleg, de preocupació pels serveis socials, per l'economia, per la llengua, per la cultura o pel benestar de la població», ha argumentat Toni Gisbert, portaveu de la Comissió 9 d'Octubre i secretari d'Acció Cultural del País Valencià, qui ha assenyalat: «Som exemple en contraposició a l'extrema dreta que personifica Madrid». «La cobertura ideològica dels discursos de l'extrema dreta ha suposat, malauradament, un augment de les agressions de tipus homòfob, com també per raons de llengua, sexe o origen», ha censurat, per advertir: «El problema al País Valencià no és l'existència d'una extrema dreta violenta, la qual és residual. El problema és quan la policia no compleix amb les seues funcions, com avui impedint que el grup municipal més nombrós del consistori, Compromís, no es poguera manifestar, o actuant de manera passiva en les agressions feixistes del 2017».
Al ritme de les dolçaines i tabals de l'Estrella Roja de Benimaclet, la qual ha contribuït a la realització de muixerangues físiques en diversos trams de la manifestació, i amb una combinació de senyeres, estelades i senyeres cornades, milers de persones han participat de la marxa de la Comissió 9 d'Octubre, sent les pancartes d'ERPV, amb el lema «Republicanisme és antifeixisme», i Compromís, amb la consigna «Valencianisme és antifeixisme», les més atractives en assistència. Amb altres pancartes de Podem, la plataforma Reciprocitat Ara, EUPV, CCOO o Intersindical, la marxa ha comptat amb la presència de la consellera de Transparència, Rosa Pérez (EUPV), la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó (Compromís), el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri, la secretària general d'ERPV, Maria Pérez, la coordinadora nacional de Més-Compromís Àgueda Micó, la diputada d'Unides Podem al Congrés, Marisa Saavedra, el president d'ERPV, Josep Barberà, el senador de Compromís, Carles Mulet, o el secretari d'Acció Política d'EUPV, Cristian Veses.
En un recorregut sense cap incident i pràcticament allunyat de la presència d'elements ultres, la tradicional manifestació vespertina del progressisme i el valencianisme ha acabat, tal com mana el full de ruta clàssic, al parc del Parterre, on hi ha l'estàtua de Jaume I. «La diada del 9 d'Octubre recorda que l'any 1238 el Rei Jaume I va entrar a la ciutat de València. És la data simbòlica del naixement del poble valencià, ara fa 783 anys, i de la creació de l'antic Regne que, com a part de la Corona catalanoaragonesa, va perviure fins que Felip V de Borbó va eliminar-lo amb el Decret de Nova Planta de 1707», ha proclamat Gisbert, qui ha advertit de «les tendències recentralitzadores». «Patim un espoli fiscal que impedeix un finançament just per garantir el nostre benestar; la sobirania de les nostres Corts es veu constantment agredida per tribunals militants contra l'autonomia i per un parlament espanyol poc respectuós amb la pluralitat nacional de l'Estat, i la nostra llengua segueix discriminada en un estat que juga a la contra», ha retret com a greuges.
«A l'Estat espanyol, hi ha una emergència populista que ha estat alimentada per la mobilització d'un nacionalisme espanyol excloent i agressiu arran del referèndum que va tenir lloc a Catalunya, el qual ha naturalitzat la violència verbal i també física contra qualsevol persona o col·lectiu percebut com a estrany a un pretès cos nacional unitari, una visió hereva de la ideologia feixista», ha radiografiat. I ha recordat: «Les agressions de la manifestació del 9 d'Octubre del 2017 per part d'un grupuscle d'extremistes violents van ser un dels episodis més destacats de l'emergència d'aquest espanyolisme excloent i agressiu, però no l'únic: el darrer any hem assistit a l'intent de normalitzar l'insult en política i l'agressió verbal i física contra persones i col·lectius considerats com a diferents». Tot per acabar amb els crits «feixisme mai més» i un «visca el País Valencià», el qual ha estat combinat amb la interpretació i execució d'una muixeranga.
Paral·lelament a la marxa de la Comissió 9 d'Octubre, s'ha produït la mobilització de l'antifeixisme de base i de l'autodenominada esquerra independentista, que aixopluga col·lectius com ara Arran, l'organització en defensa dels drets dels treballadors Coordinadora Sindical Obrera o la formació política rupturista Endavant. Sota el lema «Guanyem els carrers. Per l'antifeixisme i les llibertats», aquesta convocatòria ha discorregut per primera vegada per un recorregut alternatiu envers l'efectuat per la Comissió 9 d'Octubre. Encara que es tractava de manifestacions diferents, sovint s'havien produït una rere l'altra a la mateixa i amb itinerari idèntic. Enguany, però, s'ha trencat aquesta tradició en una mobilització caracteritzada per acollir un públic majoritàriament jove i, tal com és habitual des del 2018, protegida per un servei d'ordre propi complementari al dispositiu policial desplegat per la Delegació del Govern espanyol.
Al contrari que a la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre, la mobilització de l'antifeixisme de base i de l'autodenominada esquerra independentista s'ha trobat amb la presència de diversos ultres, els quals han llençat amenaces (com les rebudes pel periodista Miquel Ramos, a qui la policia va demanar-li identificar-se en compte de fer-ho amb l'ultra) i vituperis als assistents. Fins i tot, s'ha produït una agressió lleu contra un representant de la COS. La policia espanyola, tanmateix, ha retingut immediatament aquest ultradretà. Per garantir la seguretat del públic, atès l'experiència de les agressions ultradretanes de la diada nacional valenciana del 2017, s'han organitzat columnes des de diferents barris de València i altres poblacions d'arreu del País Valencià per apropar-se a la protesta antifeixista de manera segura i organitzada enfront de la possible amenaça de la bota feixista.
Amb consignes com ara «guerra per la terra», «nazis», «fóra feixistes dels nostres barris», «València serà la tomba del feixisme», «anticapitalistes», «canya contra Espanya», «els carrers seran sempre nostres», «ni oblit, ni perdó», «ràbia, ràbia, ràbia» o l'extremista «sense cames, sense braços, els nazis a pedaços», els assistents han lluït estelades, republicanes, banderes antifeixistes i dels mateixos col·lectius independentistes que n'han participat, símbols comunistes o retrats de víctimes del feixisme, com ara Miquel Grau, Carlos Palomino o Guillem Agulló. També han aixecat pancartes a favor de la mobilització contra la violència dels grupuscles nazis, i de reivindicació de les plataformes antifeixistes de les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida.
«Sense cap dubte, hem tornat a guanyar els carrers. Hui, com ahir, continuem amb la lluita. Organitzem-nos dia a dia per conquerir els nostres drets i llibertats», ha celebrat a les xarxes socials Antifeixistes País Valencià sobre l'èxit de la convocatòria de mobilització contra el feixisme. «Aplegats a la Plaça Amèrica [a final del recorregut de la manifestació], es confirma que aquest 9 d'Octubre, el roig, una altra vegada, ha tornat a vèncer al blau. Perquè la història de totes les societats existents fins ara és la història de la lluita de classes. Unitat obrera contra el feixisme», ha piulat la COS, qui junt amb Arran i Endavant van celebrar aquest divendres un homenatge al jove valencianista assassinat per l'extrema dreta en 1977, Miquel Grau, al barri de Benimaclet, al cap i casal del nostre país. Amb les dues mobilitzacions contra la intolerància antidemocràtica de la ultradreta, València s'ha convertit, tal com ocorre en les últimes diades nacionals valencianes, en capital antifeixista.