Després de nombroses iniciatives amb aquesta mateixa motivació, la plataforma No Callarem ha posat ara en marxa un verkami per poder finançar un film que ha de servir per donar més visibilitat a la situació de tres represaliats. Es tracta dels rapers Elgio, Valtonyc i Pablo Hasel, aquest últim empresonat, l’anterior a l’exili i el primer condemnat a sis mesos de presó per l’Audiència espanyola, qui el va responsabilitzar de donar suport a organitzacions armades desaparegudes.
Els tres casos han tingut un enorme ressò els darrers anys, però des de No Callarem busquen conscienciar encara més la població per continuar denunciant la repressió. La campanya, titulada Art. 490, està impulsada per aquesta plataforma, per la productora audiovisual Bruna i pel programa radiofònic Carne Cruda per «denunciar la vulneració dels drets humans de l’Estat espanyol a través d’un documental musical i de denúncia social».
Els tres protagonistes expliquen la seua història humana amb un fil conductor musical de distints artistes que, durant el documental, versionen algunes de les cançons dels músics represaliats. Aquesta banda sonora, inèdita, està integrada per intèrprets com Yolanda Sey, Bittah, Anna Tijoux –que entrevisten Elgio, Hasel i Valtonyc, respectivament– i per altres músics com ara Albert Pla. Amb el micromecenatge es vol sumar la quantitat de 75.000 euros, necessària per fer possible el documental i la campanya que hi ha al darrere. El nom del film ve a tomb de l’article 490 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que castiga les injúries contra el cap d’Estat, el rei, «o qualsevol dels seus descendents o ascendents».
Albert Costa, un dels portaveus de la plataforma No Callarem, explica a EL TEMPS que la iniciativa serveix per «recordar les tres condemnes contra els tres rapers i mostrar que, al darrere de tot el que han patit, hi ha tota una carrera musical i creativa» que els va convertir en músics abans de ser, també, represaliats. Costa explica que el documental pretén «posar sobre la taula el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió i que es pugui arribar a plantejar un canvi legislatiu» en l’esmentat article 490.
Una de les parts del documental que s’han promocionat ha estat la conversa mantinguda entre Valtonyc i el president Puigdemont des de Waterloo. Amb optimisme, tots dos conclouen que les causes contra tots dos cauran pel seu propi pes. Costa considera que aquesta conversa és interessant perquè «demostra que l’exili afecta ideologies molt diferents pel fet d’anar en contra d’un Estat». Alhora, destaca les diferències entre tots dos, amb «posicions polítiques i socials molt allunyades», i subratlla com l’exili els deixa en un mateix lloc de persecució per part de l’Estat. Una de les persones relacionades amb Valtonyc que també apareix al film és Mateu Matas, amb qui el mallorquí va començar cantant quan era ben jove.
Yolanda Sey, qui entrevista Elgio, també ens atén i explica que el film és una iniciativa més de les moltes que ha dut ja a terme No Callarem. «El documental posa de manifest que encara tenim companys represaliats, cal recordar-ho perquè no s’oblidi», denuncia, «i cal seguir pressionant perquè es canviï l’article 490».
De la seua entrevista al documental, Sey posa en valor com Elgio, de Sabadell, explica els seus inicis musicals i el moment en què va començar a patir persecucions. «Malgrat tot, manté les idees i no s’ha penedit de res, la repressió ha servit perquè denunciï el que li ha passat. Té les idees molt clares i aquests companys han de rebre el nostre suport», considera. Elgio també explica, al documental, com va ser el moment en què va rebre la notificació judicial per ser jutjat a Madrid, «com ho van viure ell i els seus... Tot això és interessant per entendre com la vida et pot canviar d’un dia per l’altre, a tu i a tota la gent que t’envolta, per una persecució política».
El film, en definitiva, ha de servir per conscienciar la ciutadania de la situació que estan patint aquests músics i perquè tots tres, com la resta de represaliats, senten el suport de tota la societat. Un suport que es va veure i molt amb les protestes contra l'empresonament de Pablo Hase al febrer. Aquest treball també té l'aspiració de provocar conseqüències en matèria jurídica i penal.