Hi ha sèries que arriben precedides d'un gran rebombori promocional i hi ha sèries que arriben i es fan conegudes gràcies a la recomanació boca-orella. Sovint són les més agraïdes, ja que al no esperar-ne gran cosa l'espectador es troba amb una sorpresa que genera un entusiasme genuí i no empeltat per les expectatives. I no, no estic parlant de la sèrie del calamar. Estic parlant de l'altra sèrie que aquests dies està sent objecte de recomanacions confidents: Only Murders in the Building (Sólo asesinatos en el edificio), una comèdia estrenada a Disney+ que en les últimes setmanes s'ha convertit en un paradís dels que gaudeixen amb una sèrie entretinguda, lleugera i intel·ligent, tres factors que no coincideixen tan sovint com seria necessari en un panorama televisiu saturat de sèries fosques i sèries banals. El punt de partida està connectat amb una tendència notable dels últims anys a la televisió i la ràdio: els true crime, històries que expliquen crims reals i que criden l'atenció i atrapen l'audiència. Els protagonistes estan enganxats a un d'aquests true crime, un podcast que podria ser el Crims de Catalunya Ràdio. És l'únic que tenen en comú. Això i ser veïns del mateix edifici, un bloc d'apartaments luxosos anomenat Arconia. Quan es produeix un assassinat a l'edifici acaben coincidint i decideixen investigar-lo fent el seu propi podcast true crime.
La clau de la idea rau sobretot en la dinàmica entre els tres veïns. Aconsegueix ser entranyable de forma gairebé instantània gràcies als personatges que interpreten els veterans Steve Martin i Martin Short, que tenen un tempo còmic meravellós i formen un tàndem molt divertit gràcies als seus caràcters oposats. Un és prudent i l'altre llençat, i sovint prendrien decisions oposades. Però tenen en comú el fet que es troben sols i el fet d'investigar un misteri real insufla de vida dues existències ensopides. Els dos actors podrien estar protagonitzant una versió d'El método Kominsky amb assassinat si no fos pel tercer membre del podcast, una noia jove interpretada per Selena Gómez que francament no està al nivell dels altres dos. Al seu costat de dos actors veterans se li veuen més les limitacions que de costum, però la seva feina és suficient per erigir el seu personatge com a representant del jovent i generar humor amb el xoc generacional. També és cert que el seu personatge té un vincle directe amb el crim i això li fa més difícil brillar en un dels dos tons, comèdia i drama, que alterna la sèrie.
Aquesta combinació fa que puntualment es produeixin situacions inversemblants que et treguin del que està passant (per exemple que un personatge observi com si res la recreació que altres personatges fan de la mort del seu amic). Però és posant l'entreteniment com a prioritat com la sèrie aconsegueix que fer passar una bona estona a l'espectador, amb qui juga a través dels seus coneixements, ja no només del true crime si no de les ficcions policíaques en general. Els moments més brillants de la sèrie tenen a veure amb aquestes referències al llenguatge del gènere, que es duen a terme amb enginy, i amb explosions de creativitat que es produeixen justament per aquesta disposició juganera, com el setè episodi, en què s'adopta la perspectiva d'un altre personatge donant a lloc un experiment arriscat que surt molt bé. El resultat és un divertiment agradable, un joc detectivesc que convida a fer encaixar peces del trencaclosques i on refugiar-se d'altres territoris televisius realment tèrbols.
Only Murders in the Building (Solo asesinatos en el edificio)
Creador: Steve Martin i John Hoffman
Repartiment: Steve Martin, Martin Short i Selena Gómez.
Temporades: 1
Plataforma: Disney+