Facebook no és la primera tecnològica que decideix canviar el nom de la seva empresa a mesura que creixen i es multipliquen les seves ambicions. El 2015, Google es va reorganitzar completament sota un holding anomenat Alphabet, en part per indicar que ja no era només un motor de cerca, sinó un extens conglomerat amb empreses que fabriquen cotxes sense conductor i tecnologia sanitària. I Snapchat es va canviar a Snap Inc. el 2016, el mateix any que va començar a anomenar-se "empresa de càmeres" i va estrenar el seu primer parell d'ulleres de càmera Spectacles.
El canvi de nom que aquest dijous ha anunciat el CEO de Face és una altra cosa. Meta significa una transformació d’arrel del món virtual. O més ben dit, vol dir que es crea una empresa abocada a aconseguir que a curt i mitjà termini no es pugui diferenciar entre el món real i el virtual, construint una aplicació tan potent que sigui capaç d’esborrar a nivell sensorial les diferències entre ambdós. No caldrà ni ordinador. Per accedir-hi n’hi haurà prou amb unes ulleres i un micròfon. Idealment la proposta de Meta significa exactament això: un canvi de consciència perquè tota l’activitat sensorial estaria centrada en la dimensió virtual.
És clar que hi ha explicacions més prosaiques. Un canvi de marca, o una bifurcació empresarial, també podria servir per allunyar encara més l’obra futurista en què es vol centrar ara Zuckerberg de l’intens control que Facebook comença a notar actualment sobre la companyia, i que pretén controlar la manera com funciona la seva plataforma social, acusada de gravíssimes formes de manipulació del mercat i de complicitat en campanyes de desinformació massives. Tal com us explicàvem aquest dimarts, una antiga empleada convertida en denunciant, Frances Haugen, va filtrar a principis d’octubre un munt de documents interns francament esgarrifosos al The Wall Street Journal i va declarar al Congrés sobre les tracamanyes diverses que usa l’empresa per manipular l’opinió pública.
Els reguladors antimonopoli dels Estats Units i també d’Europa, cada vegada més atemorits pel poder que concentra Facebook, fa temps que estan buscant la manera de trencar l’empresa. A més, i això segurament ha estat decisiu, la confiança del públic en els negocis de Zuckerberg va caient a poc a poc. La seva xarxa no creix i els joves opten per Tik-tok. Era, doncs, el moment de fer un canvi radical i Meta és el nou nom d’una antiga pulsió pel control ja no tan sols del poder polític sinó de la realitat mateixa. En tot cas és fascinant que des de la denúncia de Haugen a la revolució que anuncia Zuckerberg hauran passat poc més de vint dies i tota l’empresa s’ha posat cap per avall com qui diu en un tres i no res.
Meta serà un món virtual tan perfecte en què vostè no podrà diferenciar el real del ficcional o meta-món. Fins fa poc tot plegat era només un concepte, nascut en una novel·la distòpica de ciència-ficció publicada l’any 1992, Snow Crash de Neal Stephenson (hi ha edició en llengua fàcil a Gigamesh, l’editorial i llibreria especialitzada de Barcelona). Ara no us explicarem l’argument, que de totes maneres podeu trobar a la Wikipèdia, però resumint-ho molt és la història d’un repartidor de pizzes en el Metavers, un espai virtual compartit que relliga tots els mons virtuals usant internet i la realitat augmentada. La realitat augmentada –diguem-ho tot– és una tecnologia que superposa les imatges generades per ordinador a la visió d’un usuari del món real. Se sabia de fa anys que Snow Crash era la novel·la favorita de Zuckerberg i clàssic del ciberpunk. El fascinant, però, és que ara ha volgut portar-la a la realitat. A més pot ser un negoci que deixi en no res el de les xarxes actuals. Segons càlculs de Bloomberg, el negoci del metavers podria suposar fins a 800.000 milions de de dòlars en 2024. És tracta d’un sector amb un enorme potencial pel qual Facebook, ara digueu-li Meta, intentarà pugnar.
De fet, se sap que funcionarà perquè els negocis de jocs en línia ja mouen milers de milions arreu del món i la tecnologia que ara s’acosta treballarà a partir de la que ja s’ha desenvolupat en Fornite o en la mineria de Bitcoins. Ja existeix Facebook Horizon, una mena de Second Life en realitat virtual que ara es reinventa i s’amplia infinitament. El que anuncia Zuckerberg és un projecte per tal de (sic): "teletransportar-se a llocs amb persones llunyanes i interactuar-hi en un espai virtual". Un metavers on el concepte central és la interoperabilitat.
Ofensiva de màrqueting d’una empresa en dificultats o tecnoutopia definitiva? A Snow Crash, els usuaris es representen amb avatars controlables que poden aparèixer sota qualsevol forma i es poden connectar en públic des de qualsevol lloc. Però, molt de compte!, pareu atenció perquè la novel·la cyberpunk de Stephenson el que mostra és que el Metavers és una evasió perillosa, un món envaït per una màfia d’empreses, de forces de defensa mercenària i amb comunitats tancades i sobiranes protegides per guardians armats. En el món de Snow Crash el nord-americans només destaquen fent quatre coses: música, pel·lícules, programes de televisió i... repartir pizzes en menys de trenta minuts. Els refugiats a la virtualitat emigren de països arruïnats per la inflació, amb economies en fallida i un govern (americà) que ha renunciat al seu poder dedicant-se a legislar sobre bestieses sense cap connexió amb el món real.
El títol de la novel·la de Stephenson fa referència un esdeveniment perillós. Quan la connexió d’una persona al metavers és infectada per un virus informàtic, una droga numèrica o un atac pirata, això provoca una “bola de neu” que afecta a l’avatar en línia i provoca dany cerebral en l’usuari real. El Metavers deixa en no res les formes de manipulació emocional que avui coneixem i les addicions a jocs en línia serien una broma de nens de parvulari comparat amb el que ens pot arribar ara, Molta atenció al que s’acosta perquè “sinistre” és poc.