Des de dalt de la Patà s’observa el poble del Puig i, concretament, l’esplanada en què Més Compromís celebrava el seu primer aplec amb la seua nova denominació. Després de dècades amb distintes marques que evocaven el nacionalisme que determina la formació –Unitat del Poble Valencià, Bloc Nacionalista Valencià...–, Més Compromís s’ha rebatejat amb la intenció de seduir sectors polítics que no tinguen el valencianisme com a eix central.
Però les referències nacionals són inevitables a l’Aplec del Puig. Celebrat des dels seixanta cada darrer diumenge d’octubre per recordar l’arribada de Jaume I a aquesta localitat de l’Horta, on es va materialitzar la conquesta de València del 1238, a l’Aplec es distingeix el penó de la conquesta, la senyera quadribarrada amb què les tropes cristianes van accedir al territori i amb la qual van segellar el seu domini. Aquest símbol, incòmode per a la dreta espanyola per l’absència del blau coronat al damunt, era reivindicat per Més Compromís en aquesta jornada. Al fons de l’escenari predominava el color taronja del logotip d’aquest partit, el mateix que distingeix Compromís, la coalició que acull l’antic Bloc. Tampoc estava exempta de simbolisme la comitiva de la ‘marxa al Puig’, traslladada a peu –cinc hores de camí– des de València fins la localitat al so de dolçaines, tabals i amb penons i banderes preautonòmiques mancades, també, de blau.
Si els símbols exhibits tenien un clar sentit nacional, els discursos tampoc no fugien d’aquesta reivindicació, si bé hi havia, sobretot, una aposta prioritària pel vesant social. Un vesant determinant des de l’última renovació del partit. Àgueda Micó, secretària general de Més Compromís, es referia a la defensa de “la gent corrent” i a la lluita contra “els interessos del poder” per cloure l’acte. Abans havia fet una crida per “recuperar places i carrers” el pròxim 20 de novembre a València, quan es convocarà una manifestació per la millora en el finançament autonòmic que es pretén multitudinària.
Abans d’Àgueda Micó prenia la paraula Francesc Roig, secretari general de Joves PV, el sector juvenil del partit. Davant un públic integrat pels pesos pesants del partit –el conseller Vicent Marzà, la diputada Marian Campello, el diputat Joan Baldoví, l’exeurodiputat Jordi Sebastià, el president de les Corts Enric Morera...–, Roig contraposava el model “de la dreta i el seu odi” amb el de Compromís, “de defensa dels drets de les majories” i que, deia, apostava pels serveis socials, pel benestar, pel feminisme i pel medi ambient.
La jornada, desenvolupada enmig d’un ambient festiu, servia també perquè el partit guardonara CALCSICOVA, la Coordinadora d’Associacions de VIH i SIDA de la Comunitat Valenciana. També era reconeguda la militant Àngels Martínez. Hi ha assistit, a l’aplec convocat per Més Compromís, delegacions del partit federalista Andalucía por Sí, d’Esquerra Unida o Més per Mallorca, entre més. També hi era present Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, qui abans també havia fet acte de presència a la muntanyeta de la Patà, on una hora abans havia convocat l’acte polític Esquerra Republicana del País Valencià.
El feminisme ha estat l’eix conductor de l’Aplec del Puíg organitzat per Esquerra Republicana del País Valencià a la muntanyeta de la Patà. La formació independentista ha volgut reivindicar les dones que lideren les diferents lluites del país i reforçar el seu missatge sobiranista.
Amb música de Feliu Ventura retronant als altaveus i les banderes onejant empeses per un vent que bufava amb força, Maria Pinilla, membre de la direcció del Jovent Republicà del País Valencià, donava la benvinguda a la cinquantena de persones que s’aplegaven a l’emplaçament. Era la represa d’un acte que l’any passat es va haver d’anul·lar a causa de la repressió i que Pinilla definia com a “fita del sobiranisme valencià”. “De res no serveix desdibuixar el nou d’octubre o renunciar al terme País Valencià”, etzibava com enviant una indirecta rodolant muntanya avall, cap al convent de Santa Maria, al costat d’on feia l’acte Més Compromís. “Estem fartes de la política que es posa de perfil mentre sotmet al poble”, reblava.
Elo Chamorro, secretària de les dones d’ERPV, aprofundia en el missatge independentista i feminista. “Estic més que convençuda que sense feminisme no hi haurà independència. Però, per aconseguir-ho, cal que ens adrecem a aquestes dones, a les que no llegeixen perquè no tenen el costum o perquè no poden, perquè no els dona la vida després de jornades maratonianes al magatzem o netejant cuines. Tenim el deure d’estendre el feminisme i d’emparar les dones, sobretot aquelles més vulnerables. Des de l’obrerisme més pur i dur es pot arribar a ser feminista”.
La regidora de Manacor i portaveu de Jovent Republicà Illes Balears i Pitiüses, Carme Gomila, també present, optava per posar l’accent en els motius de l’aplec. “Deia Montserrat Roig que el millor acte d’amor que podem fer a la nostra terra és la memòria”. “Mallorca forma part del que l’Estat espanyol ha considerat la perifèria, això ho tenim en comú amb el País Valencià. Formem part dels territoris que l’Estat espanyol ha menyspreat i espoliat”. “Som aquí per cridar que no ho volem més i que farem nostres les nostres terres i les nostres polítiques perquè això mai més torni a passar”.
Marta Rosique, diputada del Jovent Republicà al Congrés dels Diputats, era una de les cares més reconegudes de l’acte. Reivindicava la figura de Violant d’Aragó, dona de Jaume I, com a dona que va desenvolupar “un paper imprescindible en la rendició de València”. “Al llarg de la història hi ha hagut moltes dones que han fet que els Països Catalans siguin un lloc més just”. La perspectiva des del món laboral l’ha aportat Beatriu Cardona, coordinadora d’Intersindical Dones. “La idea de fer l’aplec feminista, era no només necessària, sinó cabdal per la vertebració del País Valencià. Algú es podria preguntar si fa falta un aplec feminista? Parafrasejaré Isabel Clara-Simó, que deia que era independentista en voluntat de fer-ho, jo soc feminista en voluntat de deixar de ser-ho”.
La secretària general adjunta d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputada al Parlament, Marta Vilalta, també es presentava al Puig per aprofundir en el missatge feminista, ecologista i independentista de la formació. “Una persona no pot ser lliure si no ho és el seu país”. Cloïa l’acte la secretària general d’Esquerra Republicana del País Valencià, Maria Pérez, qui reivindicava la construcció “d’uns Països Catalans de dones lliures i amb tots els drets”, i concloïa amb el missatge que “si som ací és perquè la independència no serà si no és feminista”.
Al remat, un nou Aplec del Puig amb dos actes diferenciats per dos sectors polítics que es reclamen representants del valencianisme polític i que sumen, a aquesta reivindicació, eixos socials –ecologia, feminisme, igualtat– que anys enrere quedaven més dissimulats. L’Aplec del Puig no és impermeable als nous temps polítics.