Un local estret ple de gom a gom al bell mig del barri del Born, a Barcelona. Aquest és l’espai en què el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, tots tres eurodiputats de Junts per Catalunya i en situació d’exili, tindran la seua oficina en territori català. L’acte de presentació d’aquest espai, celebrat a la vesprada d’aquest dijous, comptava amb la presència d’actors ben rellevants que integren Junts per Catalunya. La presidenta del parlament Laura Borràs, el secretari general Jordi Sànchez, els diputats Josep Rius, Aurora Madaula o Toni Castellà, el senador Josep Maria Cervera o els líders parlamentaris, Mònica Sales i Albert Batet, hi eren entre els presents. També acudien a la cita el cap de l’oficina del president, Josep-Lluís Alay; el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri; o els consellers d’Economia, Justícia, Universitats i Salut, Jaume Giró, Lourdes Ciuró, Gemma Geis i Josep Maria Argimon, així com l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias. Amb ell hi havia la futura candidata a l’alcaldia del cap i casal amb el partit, Elsa Artadi.
Les limitacions de l’espai obligaven molts dels presents, en total uns tres centenars, a quedar-se a les portes d’un local envoltat de negocis relacionats amb el turisme que tant atrau el barri del Born.
L’acte s’iniciava amb un vídeo que no era nou: era el de a campanya electoral de JxCat a les últimes eleccions europees. Des de la pantalla s’anunciava l’obertura de “la primera oficina europarlamentària de Catalunya” i de “l’oficina de l’exili” mentre ressonaven els aplaudiments. Aleix Sarri, responsable d’afers internacionals de Junts per Catalunya, era l’introductor de l’acte. Entre tots els aplaudiments que demanava, el més sonat era el que rebia Josep-Lluís Alay, sobre qui la justícia espanyola demana la plena inhabilitació i tres anys de presó per un viatge a Nova Caledònia.
La virtut de la seu dels tres eurodiputats era, segons Sarri, que esdevindrà el lloc on tothom qui vulga podrà interactuar “amb l’equip” de Puigdemont, Comín i Ponsatí. També el fet que “s’ha fet amb materials sostenibles i comptant amb empreses catalanes, cap d’aquestes vinculada a l’ÍBEX-35”. Alhora, ja en clau més essencialista, aquest local està a tocar de la Llotja de Mar i del Fossar de les Moreres, segons destacava el conductor de l’acte.
A l’altre costat de la pantalla, els tres grans protagonistes compareixien davant un públic entregat, especialment portes enfora, on es concentraven, a la plaça de les Olles, centenars de persones que no cabien a l’interior del local i es distribuïen en cadires. Clara Ponsatí, la primera a parlar, valorava l’exili com a eina “que ens ha permès denunciar que la proposta d’Espanya per a Catalunya és antidemocràtica”. Des d’Europa, l’exconsellera d’Educació destacava les “victòries aconseguides d’ençà l’octubre del 2017”, tot i que “no farem la feina fins que no s’acabi la retòrica davant la repressió: hem de tornar a aixecar el país”. Segons l’eurodiputada, “Espanya té por que ens organitzem i que els catalans no tinguem por a la repressió”. Assegurava Ponsatí que la manera de combatre la repressió “no és només denunciar-la”, sinó també “acabar amb la fantasia que hi ha una mínima esperança de dialogar amb l’Estat: obliguem-lo”. “Fins llavors”, deia, “hi ha una estratègia alternativa al diàleg màgic, més difícil i sacrificada, però l’única realista. Si et vens abans que et comprin, el teu preu no val res”, asseverava. També denunciava la “preocupació de la Comissió Europea” davant Turquia i la “ceguesa” davant la justícia espanyola. Segons Ponsatí, “només avançarem si pressionem l’Estat fins que la repressió li surti més cara que la negociació”. Criticava les negociacions per desblocar els Pressupostos espanyols des de l’independentisme, en clara referència a Esquerra Republicana, i aplaudia els “exemples” de Josep-Lluís Alay i Josep Costa, “que planten cara, que estan disposats a tot i que deixen clar que les lleis espanyoles estan fetes contra els catalans”. L’eurodiputada reconeixia que cal “capgirar l’ànim” de l’independentisme “per la remuntada”. Un objectiu al qual diu, també, ha de contribuir l’oficina estrenada al Born.
En el torn de Toni Comín, introduït per crits d’independència motivats pel discurs anterior de Ponsatí, l’exconseller de Salut demanava “mirar enrere per aclarir la mirada cap a endavant”. Després de justificar l’exili com a eina per internacionalitzar el conflicte i per denunciar “la deriva autoritària de l’Estat espanyol i fer-lo fracassar en la mesura del possible”, Comín explicava l’oficina ha de servir “per fer el que hem estat fent fins ara, però amb més força”. L’exconseller relatava “les batalles jurídiques” lliurades fins ara i demanava un aplaudiment per l’advocat Gonzalo Boye, també present, i celebrava haver pogut “apujar el volum de la nostra denúncia” a través d’aquests processos encarats des d’Europa. “Hem de fer entendre a Europa que se la juga depenent de com entomi l’actitud de la justícia espanyola”. “Per tant”, concloïa l’eurodiputat, “en l’escenari català es juga el futur d’Europa”. “Aquesta oficina, en si mateixa, és la denúncia que a Europa hi ha un espai que no respecta els valors europeus”, concloïa referint-se a l’absència física de tots tres. “Però també és una victòria, perquè l’oficina representa allò que no volien que féssim, i ho hem aconseguit”.
Per últim, el president Carles Puigdemont, que saludava tots els presents a l’oficina, es mostrava “impressionat” davant la plaça ubicada davant l’oficina, plena de gent seguint l’acte des del carrer. “El catalanisme va nàixer empeltat d’europeisme, i nosaltres seguim aquest fil conductor”, argumentava. “El nord sempre ens ha inspirat, per això sempre l’hem procurat mantenir”, deia referint-se a les democràcies europees més consolidades en termes històrics i actuals. “Catalunya necessita Europa, molt més que la Unió Europea, clar que sí. Però, clarament, Europa també necessita Catalunya. Ciutadans compromesos com som els catalans, tal com hem demostrat amb manifestacions pels drets fonamentals sense comparació possible amb les de cap altre país de l’Europa contemporània”. Puigdemont, que també criticava “l’euroescepticisme”, “l’eurofòbia” i “l’eurocofoïsme”, assenyalava que aquests corrents són contraris als valors del moviment que ell representa. “Per això, nosaltres contribuirem a la llibertat de Catalunya sent exigents amb Europa”. Recordava, també, la victòria de Junts per Catalunya a les eleccions europees. “Aquestes coses s’han de dir, perquè no ens ho van posar fàcil”, deia abans de referir-se a les batalles judicials per conservar l’escó a l’eurocambra. També considerava “que calia dir” que “Europa va derrotar el nazisme i el feixisme, però Espanya no”. Relacionava aquest argument amb el fet que “els tribunals europeus no es van pactar amb els reductes dels vençuts, cosa que sí va passar a Espanya. Per això tenim els tribunals que tenim”.
Al remat, l’estrena de l’oficina dels eurodiputats de Junts per Catalunya era una nova exhibició reivindicativa de confrontació, d’europeisme i també, per descomptat, de l’estratègia de Junts per Catalunya a l’Estat espanyol i a Europa. El mateix paper que, previsiblement, desenvoluparà aquesta nova oficina ubicada al centre de Barcelona i decorada amb fotos a mida real dels seus tres protagonistes.