Sempre que arriba l’estiu i comencen a proliferar els incendis ací i allà, apareixen veus recordant que els incendis s’apaguen a l’hivern. És, al capdavall, una manera de recordar que la millor forma de lluitar contra els focs descontrolats és fer una bona prevenció al llarg de tot l’any. Perquè arribar a la fase d’extinció, és a dir, al moment en què es cremen centenars d’hectàrees i s’han de mobilitzar desenes d’efectius humans i materials, no és altra cosa que un fracàs en la gestió del territori i, especialment, en la gestió de les àrees forestals: posa en risc vides humans, béns materials i resulta, a més, costosíssim per a les arques públiques.
De tot això, en saben bona cosa a Medi XXI-Gabinet de Solucions Ambientals, una consultora amb seu a Carcaixent (Ribera Alta) especialitzada en enginyeria ambiental, que els darrers anys s’ha embarcat en un projecte pioner a Europa en la prevenció dels incendis. Es diu “Guardian” i consisteix a generar barreres naturals en l’avanç del foc, especialment en zones on bosc i assentaments humans estan a tocar. És a dir, del que es tracta és de preparar adequadament les infraestructures i el medi natural per a quan l’espurna esdevé flama i la flama esdevé incendi. O el que és el mateix: prevenció, prevenció i prevenció.
La proposta és tan innovadora que ha rebut un finançament de la Comissió Europea per 4,4 milions d’euros en ser inclosa en el programa Urban Innovative Actions, del qual es beneficien habitualment les grans ciutats europees. “Està absolutament demostrat que la prevenció és més barata que l’extinció. No podem continuar apagant incendis a fons perdut”, explica Ferran Dalmau, que és soci director de Medi XXI.
En el consorci que ha posat en marxa aquest projecte pilot, i que està liderat per l’Ajuntament de Riba-roja, participen l’Ajuntament de Paterna, un equip especialitzat en hidrologia forestal de la Universitat Politècnica de València, un equip d’economia de l’aigua de la Universitat de València, Cetaqua i Hidraqua. El Parc Natural del Túria, molt a prop de València i envoltada d’urbanitzacions construïdes els últims quaranta anys, és el camp de proves d’aquest projecte, que té un pressupost global de 5,5 milions d’euros.
“Els incendis formen part del clima mediterrani de forma natural. Hem de saber conviure amb ells i evitar que la seua recurrència genere riscos per a les persones i els ecosistemes. Per això, des del coneixement, la ciència forestal i l’enginyeria estem obligats a aportar solucions”, explica Ferran Dalmau. “Guardian” (que respon a les sigles Green Urban Actions for Resilient fire Defence of the Interface Area) està especialment pensat per a les zones urbanitzades que estan a tocar de la natura i on, per tant, hi ha més riscos de provocar danys materials i, sobretot, humans. Només als territoris de parla catalana hi ha 18.600 quilòmetres lineals amb aquestes característiques. Tragèdies com la de l’Àtica, a Grècia, on l’estiu de 2018 van morir prop d’un centenar de persones atrapades pel foc, són un exemple de fins quin punt una gestió adequada dels riscos pot salvar vides.
Pluja artificial
El projecte “Guardian” té quatre potes, de les quals l’ús del reg preventiu és segurament la més innovadora. Aquest sistema, ideat per Medi XXI, rep el nom de Sideinfo i consisteix en la implantació de torres difusores d’aigua (a la manera dels aspersors) en el perímetre de les zones urbanes. Els aspersors s’activen en cas d’incendi, de forma que la humitat extra generada artificialment, com si es tractés de pluja, ajuda a alentir o fins i tot aturar l’avanç del foc. Esdevé, doncs, una barrera de protecció. El passat estiu, al Parc Natural del Túria es col·locaren quaranta d’aquestes torres.
Amb finalitats igualment preventives, s’ha instal·lat un sistema de sensors que permet tenir informació actualitzada sobre l’estat hídric de l’arbrat, de manera que en períodes de sequera es poden dur a terme regs prescrits. que hidraten els arbres i, per tant, els fan menys propensos a una hipotètica combustió. La xarxa de sensors permet, en fase preventiva, conèixer la temperatura ambiental i del sòl, la humitat relativa ambiental i la direcció i la força del vent, entre més. Tot plegat, permet als responsables de Sideinfo calcular el risc d’incendis forestals en temps real i activar els cànons preventivament. Del que es tracta, com explica Dalmau, és de “modular els factors que governen el foc mitjançant regs prescrits per obtenir ambients de risc controlat i àrees defensables extenses”.
En el cas del Parc Natural del Túria s’han instal·lat cinc dipòsits de 500.000 litres cada un que s’injecten al sistema de canonades del Sideinfo. Es dona la particularitat, a més, que l’aigua utilitzada és regenerada i procedeix de la depuradora Túria II, de manera que el cost ambiental i econòmic és mínim.
Una altra de les potes del projecte “Guardian” consisteix a gestionar el combustible, és a dir, a ser conscients del material vegetal que envolta les àrees urbanes. Pot semblar una qüestió menor, però no ho és per als enginyers forestals. No és el mateix estar envoltat de xiprers que de llentiscles. La seua capacitat de combustió, en condicions hídriques semblants, són molt diferents. Així, en les zones de transició del Parc Natural es pretenen fer tractaments silvícoles. Del que es tracta és de fer neteges de bosc, plantar espècies menys piròfites —és a dir, menys propenses a cremar-se amb facilitat—, evitar la continuïtat del combustible... Tot plegat està destinat a crear tallafocs verds. “El que fem és jugar amb la quantitat d’aigua del combustible viu”, explica el responsable de Medi XXI.
Bombers en potència
Íntimament relacionat amb açò està la conscienciació i la formació de les persones que viuen en les àrees urbanitzades. Una casa amb jardí i arbrat per tot arreu pot resultar molt acollidora, sí, però és una bomba en cas d’incendi. La branca d’un pi a tocar d’una finestra de fusta pot conduir el foc cap a l’interior. A través de la pirojardineria, doncs, el veïnat pot evitar l’extensió del foc o, simplement, que les flames acaben devorant també els habitatges. No es tracta de convertir el jardí en un erm, sinó de seleccionar les espècies adequades i distribuir-les d’una manera correcta per crear espais resistents al pas del foc.
“La formació de la gent que viu en àrees naturals antropitzades és fonamental per evitar riscos. La gent ha de ser conscient que el disseny del seu jardí pot determinar la supervivència o no de la seua casa”, explica Ferran Dalmau. Saber cap a on anar en cas de propagació d’un incendi, quins camins són accessibles i quins no, tancar portes i finestres... són elements cabdals.
Això pel que fa a l’àmbit privat. Igualment des de l’àmbit públic, recalca Dalmau, cal reclamar als gestors polítics una correcta planificació dels riscos. Això passa per què tots els municipis disposen de plans de protecció civil i de prevenció d’incendis, i per què aquests siguin correctament difosos entre el veïnat. L’informe de Greenpeace Protege tu casa, protege el bosque avisava que el 80% dels municipis en zones d’alt risc no disposen d’una planificació adequada davant un hipotètic incendi. “Estem abocats cap a escenaris més complicats pel que fa als incendis forestals: hi haurà períodes de sequera més marcats i prolongats; un clima càlid cada volta més extrem, i una població desconnectada del territori i dels cicles naturals. Sense bones polítiques de prevenció, estem condemnats al fracàs”, recalca Ferran Dalmau. El projecte “Guardian”, que s’ha dissenyat perquè puga replicar-se a tota Europa, pot ser un primer pas per evitar un futur funest.
Anta Marina, camp de proves
La del parc natural del Túria serà una prova pilot essencial per als impulsors del sistema Guardian. Tanmateix, aquesta no és la primera volta que aquesta ferrament de prevenció es posa en pràctica, ni que siga parcialment. La urbanització Santa Marina, en la pedania de la Barraca d’Aigües vives de Carcaixent, fou el primer espai on s’aplicà al Sideinfo, embrió del que avui és Guardian.
En aquest indret, la presència d’aquest sistema fou cabdal l’estiu de 2016 per evitar que un incendi afectara els habitatges dispersos de la urbanització Santa Marina. El 16 de juny d’aquell any, a meitat vesprada, s’inicià un foc en el paratge de Montecampo. Les condicions climàtiques provocaren l’extensió ràpida de les flames. Cap a les 20 hores, les autoritats van ordenar el desallotjament de la urbanització, conformada per 140 parcel·les. Dues hores abans s’havia posat en marxa el sistema de difusió d’aigua de Sideinfo, que de forma experimental i amb la participació econòmica dels veïns i veïnes, s’havia instal·lat uns anys abans. Des de la part més alta de la muntanya, allà on àrea urbana i àrea boscosa es juntaven, començà a disparar-se aigua a través de les quinze torres distribuïdes en un perímetre de 1.300 metres. El sistema Sideinfo va llançar 765.000 litres d’aigua durant quatre hores i mitja. Aquella aigua, com si d’una pluja miraculosa es tractés, fou fonamental per aturar el foc a les portes de la urbanització. No fou un miracle, però, sinó enginyeria forestal.