Amb l’any ja a punt d’acabar-se, Netflix ha estrenat, sense fer-li gaire promoció, una de les sèries més artísticament estimulants que hem vist aquest 2021 a la plataforma. Es tracta d’una sèrie d’animació italiana anomenada Cortar por la línea de puntos que es presenta com un relat autobiogràfic on el seu creador, el dibuixant Zerocalcare, ens endinsa en el relat frenètic d’un jove que fa examen de si mateix i de la seva vida amb una velocitat verbal que dona a la sèrie un ritme de cançó punk i que es complementa amb un estil d’animació dinàmic i vibrant. El motiu de l’examen és, en principi, una història d’amor no assolida, i per tant se situa provisionalment en el terreny de la comèdia romàntica, recordant a Alta Fidelidad, on el protagonista feia servir un fracàs amorós per fer un repàs íntegre de la seva trajectòria amb l’objectiu d’esbrinar què passa amb ell. Hi ha alguna cosa que fa malament? Això condueix la sèrie a oferir-nos un viatge a tota pastilla des de la seva infantesa fins a l’etapa adulta. Al mateix temps, al present, fa un altre viatge amb els seus amics, que a mesura que avança la sèrie va destapant que el que estem veient és més profund que una història d’amor que no ha sortit com el protagonista esperava.
Les expectatives acaben sent el tema principal de la sèrie, anunciat ja des del títol. El personatge verbalitza una metàfora molt maca i efectiva: la figura d’una persona que s’ha de retallar per una línia de punts. Si tallem a la perfecció pels punts, obtindrem la vida perfecta que creiem que hem de tenir. El problema és que sovint ens sortim de la línia i el protagonista té por d’acabar amb un desastre de paper retallat a les mans. Aquesta por s’expressa sobretot a través de les converses que té amb la seva veu interior, un armadillo que l’apressa perquè no es deixi paralitzar per aquesta idea. A mesura que la sèrie avança, aquesta metàfora serveix a la sèrie per reflexionar sobre les expectatives pròpies i per portar l’espectador a posar en dubte el relat que fa de la seva pròpia vida. Com el construïm? Qui el construeix? En relació a què el construïm?
Aquestes preguntes existencials estan molt ben barrejades amb escenes humorístiques, que són el material bàsic de la sèrie en cada episodi. Moltes d’aquestes escenes podrien ser un monòleg d’stand-up però presentat en forma d’animació. En un dels fragments més divertits parla sobre com de difícil és mantenir una casa endreçada, en un altre, sobre les diferents experiències entre homes i dones a l’hora d’anar al lavabo en un bar. Tot plegat, farcit de referències culturals com ara altres sèries de televisió (un dels moments més meta de la sèrie és quan el personatge navega pel catàleg de Netflix, no troba res que li convenci i acaba sentint-se culpable per no ser capaç de triar res per mirar), pel·lícules i cançons. Aquesta comèdia no està exempta d’esperit crític i consciència social, que en diferents formes, apareixen durant la sèrie reflexionant sobre temes com els rols de gènere o el racisme amb una sensibilitat que perfila la sèrie com el retrat d’una generació, la que va viure fets concrets com ara la contracimera de Gènova al 2001, a la que va assistir el protagonista, i la que pateix amb la precarietat laboral i la frustració de tenir estudis però no una feina per posar-los en pràctica. Generacions a banda, la sèrie acaba sent un sacseig a l’espectador, en molts sentits, però sobretot una crida a viure d’una vegada sense tenir por de sortir-se de la línia.
Cortar por la línea de puntos
Creador: Zerocalcare
Temporades: 1
Plataforma: Netflix