En aquests temps de presses, John Wilson surt al carrer a passejar sense una destinació fixa. A caminar observant el seu entorn i a encetar converses amb desconeguts. I tot això ho fa a Nova York, probablement una de les ciutats amb un ritme de vida més alt del món. Quan tothom corre, John Wilson medita i reflexiona, i és un plaer acompanyar-lo en aquestes passejades que mai saps on et portaran. Ho fa a la sèrie documental How to with John Wilson, a HBO Max, que es presenta com un tutorial per aprendre les coses més diverses. Com puc cuinar el risotto perfecte?, es preguntava a la primera temporada. Com puc trobar un lloc per aparcar?, es pregunta a la segona temporada, que s'acaba d'estrenar. En tots els casos, aquesta pregunta inicial és un punt de partida, una excusa per sortir a fer un tomb amb la càmera i captar la manera com vivim. Pot semblar que estigui fent un tutorial sobre les coses més simples, però en realitat està fent un tutorial sobre la cosa més complexa: la vida en si mateixa. En el retrat de la cosa més mundana, troba el retrat de les petiteses que ens defineixen. Tot passejant, esbossa reflexions fetes de forma distreta amb el to d'una veu que conté sempre un punt de dubte però que ressonen amb la força de les paraules sàvies.
Tot i així, no hi arriba de forma directe, sinó a través dels llocs més impensables. De manera que cada episodi es projecta com un viatge pel carrer on es divaga tant en el discurs com en la direcció on ens porten les cames. La veu en off interpel·la constantment a l'espectador, com si fóssim nosaltres els protagonistes, perquè continuem amb ell malgrat l'aparent manca de rumb. Però els que ja coneixen la sèrie saben que un dels seus punts forts, i un dels motius per mirar-la, és justament la sensació de deixar-se portar sense saber on aniràs a parar. Als nous episodis, el documentalista manté intacta la seva capacitat per trobar personatges excèntrics i ficar-se en llocs sorprenents. Seguint la pregunta de com puc triar un bon vi per portar en un sopar, ens porta a conèixer els fabricants de boles de bitlles perfumades, un noi que es dedica a menjar racions de soldat de guerres antigues, i al propietari d'una empresa de begudes energètiques d'èxit internacional. Molts d'aquests personatges s'expressen davant la càmera amb una transparència desarmant, d'altres volen quedar bé amb una impostura tan òbvia que fa esclafir de riure. Tots ells reflecteixen com som els éssers humans d'una manera tan crua, dolorosa fins i tot, que no trobaràs enlloc més.
Les excentricitats es combinen amb la tendresa gràcies a la sensibilitat d'un creador que s'apropa a la gent amb una voluntat sincera de conèixer les seves històries. I per això hi ha també històries on acabaràs vessant la llagrimeta inesperadament. Darrere de tot plegat hi ha, és clar, el càlcul meticulós d'un documentalista que posa moltes hores de feina darrere de cada episodi. Això s'evidencia amb les imatges insòlites de la ciutat de Nova York, que sovint exerceixen de contrapunt del discurs, i que en si mateixes són la prova de moltes hores intentant caçar moments singulars al carrer. Per construir la sensació d'improvisació al darrere hi ha una feinada considerable, on segur que queden hores i hores d'entrevistes descartades. El geni de John Wilson és troba en l'habilitat per convertir tot aquest material en una reflexió, dotant-lo d'un fil conductor que aparenta improvisació però on tot serveix un propòsit que no es revela fins al final, com en aquelles caminades que t'obsequien amb un pensament que no buscaves.
How to with John Wilson
Creador: John Wilson
Temporades: 2
Plataforma: HBO Max