Volien fer tornar Sexe a Nova York tant si com no. En l'actual moment de competència entre plataformes, no podien deixar passar l'oportunitat de treure profit d'una sèrie que, en el seu moment, va ser molt popular. Escric "en el seu moment" posant-hi un èmfasi especial perquè, si bé totes les sèries són producte del seu temps, Sexe a Nova York va ser tan específica del moment en què es va fer que cada dia que ha passat des d'aleshores ha perdut vigència. També ha perdut a un personatge clau, la Samantha, que va representar l'essència de l'alliberament sexual i empoderament de la dona que pregonava la sèrie, ja que l'actriu Kim Cattrall va manifestar fa temps que no volia saber res de les seves companyes de repartiment, especialment de Sarah Jessica Parker. Però cap de les dues coses ha aturat Warner per fer tornar la sèrie. Podria ser que no haguessin vist les dificultats del retorn, però justament el que evidencien els dos primers episodis d'And Just Like That..., la minisèrie estrenada a HBO Max amb què els personatges han tornat, és que eren molt conscients d'aquests problemes. Ho eren tant, que decideixen adreçar-los obertament, en boca de les tres protagonistes, i no només no aconsegueixen solucionar res, sinó que acaben empitjorant la situació.
El més fàcil de resoldre era el de l'absència de Kim Cattrall. Una línia de diàleg hauria estat suficient, però en comptes d'això, la sèrie decideix fer quedar malament l'actriu expressament per no haver volgut participar en el retorn. Així, la Carrie fa retrets sobre la Samantha però en realitat es refereix a Kim Cattrall, que es queda sense possibilitat de rèplica. Després, la sèrie ens situa en la vida dels personatges, i aquí és on els guionistes decideixen adreçar una altra de les crítiques que ja se li havien fet en el seu moment i que ara encara és més òbvia: la manca de diversitat en el repartiment. Però per resoldre-ho es claven un tret al peu fent que cadascuna de les tres protagonistes tinguin un personatge proper més "divers" que té només la funció de complement. Tant la podcaster de la Carrie, com la professora de la Miranda com l'amiga de la Charlotte no tenen escenes soles (a part d'un petit fragment de la professora): són com bolsos que les protagonistes llueixen per dir que la sèrie ha canviat. Potser, si ho havien de fer així, hauria estat millor que la sèrie hagués continuat com sempre, acceptant que és el que és.
"No podem continuar com sempre", va repetint la Carrie. No queda clar si intenten canviar per convicció o perquè no els queda més remei. Els guionistes llancen les seves protagonistes al 2021, sense que hagin madurat pel camí, i fan que xoquin, confoses, amb les noves sensibilitats del món modern. Previsiblement per iniciar un procés d'aprenentatge. Però com ho farà la Carrie per tornar a aprendre com són les relacions avui si fa temps que no participa del joc de la seducció? (a partir d'aquí spoilers) Necessitaven treure's de sobre en Mr. Big. I aquest és l'error més gran. Primer, perquè només per la promesa d'una possible segona etapa, maten un personatge que havia estat clau en tota la història. I segon, perquè marca un to excessivament dramàtic que no va ser mai l'esperit de la sèrie original i que s'intenta compensar amb tocs de comèdia desencertats. Tot plegat, acaba sent un procés de transició forçat: de la sèrie que coneixíem a una sèrie nova que vol encetar una segona etapa per poder continuar esprement aquests personatges en una nova era que ja no els pertany.
And Just Like That...
Creador: Darren Star
Minisèrie: 10 episodis
Plataforma: HBO Max