Tres dies abans de la gran videotrucada entre Joe BIden i Vladímir Putin, un tren travessa rugent el poble de Poluixkino, seixanta quilòmetres a l’oest de Moscou. Transporta camions militars, vehicles blindats i dues dotzenes de totterrenys Tigr-M. El fan dels ferrocarrils amb el nom d’usuari “dinisvogonov” filma el tren. El vídeo, publicat a la plataforma TikTok, és una de les moltes petites peces del trencaclosques a partir de les quals els analistes es fan una idea de l’avenç de tropes russes prop de la frontera amb Ucraïna.
Perquè “dinisvogonov” no és l’únic que va veure aquella càrrega tan sorprenent.
Un altre fan dels ferrocarrils va filmar un tren amb el mateix carregament dies abans, però milers de quilòmetres a l’est. Ell també va penjar les imatges a la xarxa. I activistes de CIT, un grup d’investigació independent rus que està especialitzat en qüestions militars poden identificar l’estació de destinació gràcies als números dels vagons: és Iélnia, una petita ciutat a uns 100 quilòmetres de la frontera amb Bielorússia i a 300 quilòmetres d’Ucraïna. L’equip de CIT pot relacionar els vehicles militars amb una unitat d’elit que està destacada a la frontera amb Mongòlia, lloc d’origen del ministre de Defensa, Serguei Xoigú. Forma part del 41è Exèrcit.
Però què porta el 41è Exèrcit de Sibèria fins a l’oest de Rússia? Això és un misteri amb què els dirigents militars russos tenen amb l’ai al cor els analistes occidentals. I és també un dels motius pels quals dimecres passat els presidents dels EUA i Rússia van parlar dues hores per videoconferència. Washington veu el perill d’una nova invasió russa d’Ucraïna. Hi ha sobre la taula –si més no, com una de les possibilitats– que esclati una gran guerra a Europa. I també l’intent per part de Moscou d’intentar dividir el continent de nou en esferes d’influència.
A la primavera ja es van traslladar altres unitats i vehicles pesants del 41è Exèrcit cap a l’oest, a un nou campament militar prop de Vorónej, a uns 200 quilòmetres de la frontera ucraïnesa. Aquelles unitats encara són, també, a l’oest de Rússia. En comptes de tornar a Sibèria després de la gran maniobra Zapad, tal com s’havia anunciat, van ser traslladades a Iélnia. Ho demostren imatges de satèl·lit: allà on a l’estiu hi havia uns terrenys buits, ara s’hi arrengleren tancs, vehicles de transport i artilleria.
A Crimea, la península annexionada, Moscou hi ha desplegat batallons dels exèrcits 49è i 58è, que normalment s’estan al Caucas. A Vorónej hi ha batallons del 1r Exèrcit Blindat de la Guàrdia, procedent de la rodalia de Moscou.
Igual que un triler, que confon els observadors amb els seus moviments veloços, sembla que el Kremlin fa setmanes que n’esborra les pistes perquè no es puguin traçar els moviments de tropes. Només se n’ha de veure alguna cosa. Però el més important es manté ocult.
I així i tot, es pot dibuixar una imatge de conjunt, diu Michael Kofman, del think-tank nord-americà CNA. Kofman té molt de prestigi a Moscou, on es troba actualment per una reunió.
L’ampliació de tropes, diu Kofman, ja és molt més nombrosa que a la primavera. Un document intern dels EUA que va ser filtrat al Washington Post parla de cinquanta “grups tàctics de batallons” (BTG), que ara ja serien no gaire lluny de la frontera ucraïnesa i a Crimea, i cinquanta més que també s’hi han traslladat. Els BTG són unitats de menys de mil soldats que s’han conformat per a una missió concreta. Juntament amb 100.000 reservistes més que encara s’han de cridar a files, formarien unes forces armades totals de 175.000 soldats.
Encara que el nombre possiblement sigui exagerat, aquesta acumulació de tropes és excessiva per a qualsevol cosa que no sigui una invasió de gran abast d’Ucraïna, diu Kofman. Per a petites missions, per exemple per fer avançar la línia del front al Donbass en benefici dels separatistes, Rússia no necessitaria tants soldats. Fins i tot les intervencions russes al Donbass el 2014 i el 2015 es van dur a terme amb moltes menys tropes. Aquest és el resum de Kofman: Putin s’està preparant per a una emergència. Vol tenir com a mínim l’opció de fer una invasió. I hi ha una qüestió més alarmant: a diferència de la primavera, ara ho fa d’amagat.
Segons indiquen investigadors del CIT, els rastres a les xarxes socials són eliminats. Els vídeos de TikTok desapareixen tan de pressa com han aparegut, entre altres coses perquè des de l’octubre l’FSB interpreta d’una manera més restrictiva què es considera secret militar.
“Molta maquinària s’ha traslladat de nit o entre diversos punts perquè no se sabés on és”, diu Kofman. Tanmateix, és massa aviat, diu l’expert, per a una invasió. Per a això primer s’ha de transportar prou munició, combustible i queviures a la regió fronterera, assenyala també l’analista militar d’un país de l’OTAN a Moscou. “I això de moment no ho veiem”.
Sigui com sigui, els moviments de tropes continuen. L’endemà de la conversa entre Biden i Putin, un usuari de TikTok va publicar més imatges de Vorónej: en una estació de tren es veuen sistemes de míssils Buk, vehicles cuirassats i obusos a punt per ser traslladats.
Poques setmanes abans, un dia fred de novembre, Putin ja havia anunciat la seva estratègia en un discurs al Ministeri d’Exteriors rus a Moscou, un edifici esplendorós de l’època de Stalin. Aquell dia havia de parlar davant d’alts diplomàtics russos, per això havien transformat el Gran Saló expressament per a l’ocasió i l’havien deixat mig buit. En temps del coronavirus la distància entre el president i el públic ha de ser com més gran millor.
El discurs sembla la banda sonora del desplegament de tropes. Per primera vegada, Putin parla obertament de la “tensió” que Rússia ha provocat a Occident. Ho diu en sentit positiu. Fins ara Occident havia reaccionat amb indiferència a les objeccions de Rússia a l’ampliació de l’OTAN cap a l’est, però això per fi ha canviat. Cal mantenir la tensió, diu. El ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, ha de procurar, diu Putin, que Rússia obtingui “garanties jurídiques a llarg termini” d’Occident.
“Que un cap d’Estat digui davant d’uns diplomàtics que cal crear tensió és força infreqüent”, diu Fyodor Lukyanov, expert en política exterior i coneixedor de la línia del Kremlin.
Per primera vegada, Putin exposa també una exigència concreta. Fins ara havia parlat de “línies vermelles”: del que volia impedir. Ara parla del que vol aconseguir amb la seva amenaça: una garantia formal que l’OTAN no s’estendrà cap a l’est i que tampoc no farà avançar més cap a l’est les seves infraestructures militars.
Lukyanov parla d’una “finlandització” d’Ucraïna, en al·lusió a l’estatus neutral que Moscou va imposar al seu petit veí després de la Segona Guerra Mundial. Als ulls de Putin, Rússia només reconeixerà l’existència d’un Estat ucraïnès si aquest té amistat amb Rússia. “La idea dels europeus després de la Segona Guerra Mundial segons la qual qualsevol país pot fer el que vulgui sense tenir en compte la seva situació és històricament nova. No hi havia hagut mai una cosa així”.
L’acord de Minsk, que Rússia va imposar a Ucraïna el 2015 després de la derrota militar al Donbass, era una garantia per a Moscou que Ucraïna no passaria al bàndol contrari. Lukyanov ho qualifica de “fre d’emergència”. Segons l’acord, el Donbass havia de tenir en la constitució ucraïnesa un estatus especial amb amplis drets.
Però el fre d’emergència ha fallat i Ucraïna avança imparable cap a Occident, aquesta és l’experiència frustrant del Kremlin, fins i tot després del canvi de poder a Kíev del 2019. El president, Volodímir Zelenski, segueix el rumb prooccidental del seu predecessor i fins i tot ha imposat sancions a l’amic més proper de Putin a l’elit ucraïnesa, l’oligarca Víktor Medvedtxuk. L’aplicació de l’acord de Minsk està encallada.
Mentrestant, s’enforteix la col·laboració militar amb molts Estats de l’OTAN. De Turquia, Ucraïna n’ha rebut drons de combat Bayraktar, els mateixos que l’Azerbaidjan va utilitzar amb èxit el 2020 contra Armènia. A l’octubre es van fer servir per primer cop al front del Donbass per a una intervenció contra artilleria. Dels EUA, Ucraïna n’ha rebut míssils de defensa antitancs Javelin.
De moment aquestes armes podrien ser més un perill per als separatistes del Donbass, lleials a Moscou, que no per a l’exèrcit rus. Però a Moscou preocupa la tendència. “La pregunta és: Ucraïna es convertirà en un punt d’avançada de l’OTAN i dels EUA sense ser membre de l’OTAN?”, diu Lukyanov.
A diferència de Putin, que actua sol, Biden busca la solidaritat dels seus socis aliats. Des de fa setmanes, els EUA insten els europeus entre bastidors a adoptar una posició més dura contra Moscou. Un dia abans del discurs de Putin al Ministeri d’Exteriors, arriba a l’OTAN a Brussel·les una convidada inhabitual: a la sala de sessions, a prova d’escoltes, del Consell de l’Atlàntic Nord, compareix Avril Haines, coordinadora de tots els serveis secrets nord-americans, amb un equip de col·laboradors davant dels ambaixadors de l’aliança. La conferència es convoca amb poca antelació.
Sense grans preàmbuls, Haines ensenya als seus aliats imatges dels serveis secrets que demostren l’avenç de tropes russes, segons informen persones que van assistir a la reunió. En fotos de satèl·lit, algunes de molt nítides, es pot reconèixer clarament l’armament traslladat a la frontera ucraïnesa. Els diplomàtics estan sorpresos: els EUA només mostren aquests materials i imatges –que permeten treure conclusions sobre els sistemes de vigilància nord-americans–molt de tant en tant a aliats molt propers.
L’anàlisi nord-americana al Consell de l’OTAN és realista: amb les tropes acumulades, a més de la maquinària, Rússia seria capaç d’envair Ucraïna en pocs dies i mantenir el territori conquerit davant la contraofensiva dels ucraïnesos. Ni tan sols hi expressa cap oposició un aliat com Alemanya, que sol ser més aviat reservat: la situació és greu.
Durant els dies posteriors hi ha reunions semblants amb aliats concrets. A Alemanya, els EUA informen tant els serveis secrets com el Ministeri d’Exteriors amb molt de detall, com han fet poques vegades. No es preveu un atac imminent, diuen. Però el fet que sigui possible requereix una reacció decidida d’Occident.
Dues setmanes després de la presentació al Consell de l’OTAN, els EUA eleven l’assumpte al nivell polític en la trobada dels ministres d’Exteriors de l’aliança a Riga. El secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, fa pressió colze a colze amb el Regne Unit. Demana fortes sancions contra els bancs russos i contra la compra de deute públic rus. Blinken, segons alguns assistents, esmenta Sberbank, l’entitat financera més gran de Rússia. La ministra d’Exteriors britànica posa sobre la taula la idea que Rússia sigui exclosa del sistema de pagaments SWIFT.
També alerta que el gasoducte russoalemany Nord Stream 2 consolida dependències de Moscou. El projecte ja està acabat, però encara falten autoritzacions per part d’Alemanya i Europa perquè entri en funcionament. Es força els alemanys a com a mínim acceptar que el gasoducte s’inclogui en el catàleg de possibles sancions. Segons l’acord, si es produís una invasió, Alemanya hauria d’aturar immediatament el projecte.
Els ministres estan sorpresos per la vehemència dels nord-americans. “Els EUA no havien dit mai tan clarament què farien en un cas extrem”, diu un participant a la reunió. Molts europeus reaccionen dubitativament. No veuen cap prova que Rússia realment planegi una invasió d’Ucraïna. Els EUA consideren l’avenç de tropes com una provocació que no volen deixar passar a Putin.
La Casa Blanca no revela amb quines sancions Biden ha amenaçat Putin en la videoconferència. L’assessor de seguretat de Biden Jake Sullivan només diu això: “El que no vam fer el 2014, ara estem disposats a fer-ho”. La sotssecretària d’Estat, Victoria Nuland, explica al Senat: “El president no hauria pogut ser més clar”.
Al mateix temps, Biden ha acceptat continuar les converses bilaterals amb Putin. A banda de les consultes sobre “estabilitat estratègica”, que es van acordar en la cimera dels dos presidents al juny a Ginebra, ara també hi haurà converses sobre la seguretat a Europa.
Això és suficient perquè Putin retiri soldats i maquinària pesant de les proximitats de la frontera? L’ampliació de tropes és massa costosa perquè Putin la mantingui més temps del que és necessari. Però, d’altra banda, també és massa nombrosa perquè la pugui retirar sense que es facin més concessions. Sobretot perquè ja és la segona vegada en un any que Putin trasllada unitats addicionals en direcció a Ucraïna. “Quantes vegades pots jugar a aquest joc fins que la gent s’adoni que només fanfarroneges?”, pregunta Kofman, l’expert militar.
És sorprenent la serenitat amb què Kíev reacciona als tancs russos prop de la frontera. “L’amenaça és més intensa i real que a la primavera”, diu Víktor Muixenko, que entre el 2014 i el 2019 va ser cap de l’Estat Major de l’exèrcit ucraïnès. Muixenko no es fa il·lusions: l’exèrcit rus és molt superior a l’ucraïnès, com a mínim per la potència aèria. Però els costos per a Rússia serien alts, diu, “i la resistència molt i molt dura”. Al final dependrà sobretot de la societat. Amb tota seguretat, Putin primer vol debilitar el país des de dintre. “Una condició prèvia per a qualsevol invasió militar és desestabilitzar Ucraïna políticament”, diu Muixenko.
“Evidentment, Ucraïna no pot superar Rússia tota sola”, diu Nikolai Sungurovsky, expert militar del think-tank Centre Razumkov, amb seu a Kíev. I òbviament, l’OTAN no hi enviarà tropes, ja Ucraïna que no n’és membre. Sungurovsky tem que Rússia vulgui repetir l’escenari del 2014 i el 2015, quan Ucraïna va haver de signar els acords d’alto el foc de Minsk després de dues derrotes militars, que avui s’anomenen Minsk 1 i Minsk 2.
Putin vol forçar una nova derrota del país. “Prepara Ucraïna per a un Minsk 3”, sospita Sungurovsky. Les dues primeres derrotes van comportar centenars de baixes per a Ucraïna. Aquesta vegada, tem Sungurovsky, en serien milers.
Traducció d'Arnau Figueras