CODI DE FAMÍLIA I LLEI D’IGUALTAT
Amb l’objectiu d’adaptar-se a la societat actual, amb diverses opcions de família i la lluita per una igualtat efectiva entre homes i dones, el Consell General (parlament andorrà) té la responsabilitat d’aprovar aquest 2022 dues de les lleis amb més afectació per al dia a dia dels residents al Principat. Entre altres qüestions, la Llei de la persona i la família permetrà el divorci sense que sigui necessari que cap de les parts al·legui les causes per demanar-lo. La principal novetat del text en aquest aspecte és que ja no s’haurà de seguir un primer procediment de separació per posteriorment divorciar-se, sinó que es podrà fer directament i de forma unilateral.
La nova llei, que encara pot patir petits canvis en el transcurs del treball parlamentari, aporta novetats també en la nomenclatura de la unió de parelles homosexuals. Un tema delicat a Andorra per la seva estructura institucional, amb dos caps d’Estat, els coprínceps, representats pel president de la República Francesa i l’arquebisbe de la Seu d’Urgell. El país va permetre la unió civil de persones homosexuals el 2014 amb el consentiment explícit només del copríncep francès i l’absència de la signatura de l’arquebisbe per les reticències de l’Església amb la unió de les parelles del mateix sexe. El nou text fa un pas endavant per la normalització tot i que amb el fre de mà encara posat. La fins ara unió de parelles homosexuals passarà a anomenar-se casament, evitant però utilitzar la paraula matrimoni per a les parelles del mateix sexe. Malgrat això, en el text es defineix el casament com una forma de matrimoni. El nou codi de família introduirà també altres canvis transgressors per al Principat com ara permetre a les persones transgènere canviar de nom al registre civil sense necessitat d’haver-se sotmès a una operació de canvi de gènere, una reiterada demanda del col·lectiu LGBTIQ+.
El repte d’adaptar la legislació a les noves realitats socials s’acompanyarà també de la llei d’igualtat, que té el gran desafiament de com a mínim reduir les diferències laborals i socials encara existents entre homes i dones. Entre altres qüestions, el text incorpora quotes obligatòries en els càrrecs directius i en els òrgans col·legiats i consultius de totes les institucions públiques, parapúbliques o les entitats que rebin ajuts o subvencions públiques. La mesura també serà obligatòria per als partits polítics que es presentin a les eleccions. Les llistes hauran de ser paritàries i complir amb el mínim del 40% de dones electes. Les empreses privades, però, queden exemptes de la mesura. El debat parlamentari de la llei d’igualtat ha tornat a posar sobre la taula un dels més difícils reptes que té Andorra i que molt difícilment aconseguirà resoldre l’any entrant, malgrat que sens dubte seguirà protagonitzant manifestacions i debats polítics: buscar un encaix per a la legalització de l’avortament dins del sistema institucional actual.
ACORD D’ASSOCIACIÓ AMB LA UE
Caldrà trobar encaix també dins de la Unió Europea. Andorra fa anys que negocia un acord d’associació que implicarà, entre moltes altres qüestions, assumir un cabal important de normes noves per al Principat. Malgrat que no es tracta d’una adhesió i, per tant, Andorra seguirà sent un estat tercer, haurà d’assumir-ne part dels deures i podrà també aprofitar-ne les oportunitats. L’objectiu principal és tancar un acord que protegeixi les particularitats d’un país petit com Andorra. A tall d’exemple, l’acord no ha d’implicar canvis en la fiscalitat andorrana, molt inferior a la de països com Espanya o França, però sí que marcarà limitacions amb temes fins ara cabdals per l’economia com és el tabac. El pacte aconseguit inclou un període transitori de 30 anys per aquest producte, cosa que permetrà una reducció progressiva dels drets de duana. Això donarà un marge de temps per trobar alternatives que ajudin a les arques de l’Estat a suplir els ingressos que provenen ara de la venda del tabac. Sobre la taula, hi ha la possibilitat d’apostar per la producció de cànnabis medicinal. En paral·lel, el Govern està pendent d’iniciar les negociacions per la lliure circulació de serveis, que ha de posar negre sobre blanc en el futur de les professions liberals, entre altres qüestions. Els acords als quals es pugui arribar amb temes com el model de protecció social -Andorra no disposa d’un sistema d’atur, per exemple- o les quotes d’immigració -estrictes en països petits com el Principat- seran clau perquè la ciutadania avali el pacte amb la UE en un referèndum encara sense data.
HABITATGE DIGNE
Una altra qüestió que no només no s’ha difuminat amb la pandèmia, sinó que s’ha agreujat, és la problemàtica de l’habitatge de lloguer. Andorra està immersa des de fa anys en un increment dels preus dels pisos d’arrendament pràcticament impossible d’assumir per qualsevol persona treballadora de classe mitjana. Malgrat que les estadístiques apunten a un salari mitjà superior als 2.100 euros, la realitat de la classe treballadora ronda els 1.500 euros mensuals. Un salari que es queda molt just quan per un pis de dues habitacions a les parròquies centrals el preu no baixa dels 800 euros al mes. El Govern i els comuns han començat a implementar accions per minimitzar el problema, amb la congelació dels preus del lloguer des del 2018 o la construcció de pisos socials. El problema estructural, però, segueix present i les dificultats econòmiques que a causat la pandèmia a moltes famílies no ha fet més que agreujar la situació. La recent creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge ha de permetre recollir informació fidedigna de la situació del mercat immobiliari per buscar solucions a mitjà i llarg termini.
GARANTIR EL FUTUR DE LES PENSIONS
Les dificultats no minven tampoc amb les jubilacions. La majoria són massa baixes per fer front a les despeses quotidianes i a més, com passa en altres països, el seu futur està en entredit. Amb el sistema actual, pensat per una esperança de vida deu anys inferior a la real, la caixa de les pensions andorrana quedarà esgotada en aproximadament una dècada. La gravetat i la urgència de la situació ha aconseguit arrencar un primer acord entre totes les forces polítiques del Consell General per signar un pacte d’Estat. L’objectiu és consensuar mesures a llarg termini que garanteixin el futur de les pensions. Les opcions no són miraculoses i els dirigents polítics són conscients que caldrà una combinació de vàries mesures per mantenir el sistema. Apujar l’edat de jubilació, incrementar la cotització de treballadors i empreses o crear plans de pensions privats són algunes de les opcions que es plantegen.
ELECCIONS
La CASS, la seguretat social andorrana, insisteix que la decisió no pot allargar-se més en el temps i que el paquet d’accions a dur a terme s’ha de tancar abans que acabi aquesta legislatura. Això dona de marge als dirigents polítics poc més d’un any. Les darreres eleccionsgenerals al Principat es van celebrar l’abril del 2019, el que farà que la tensió electoral dificulti la presa de decisions ja a finals del 2022, especialment si es tracta de mesures impopulars. Sigui com sigui, els partits s’hauran de posicionar sobre temes importants i incòmodes durant la campanya, en la qual també caldrà veure si l’actual coalició de Govern amb el tripartit DA, Liberals i Ciutadans Compromesos es reedita, així com si a part de les ja conegudes alternatives hi ha sorpreses que puguin fer front a la que seria la quarta legislatura consecutiva dels Demòcrates. Tot plegat es veurà afectat inevitablement per la petjada de la Covid, però Andorra està decidida a acceptar el repte.