El fotoperiodisme és l’art de documentar la realitat a través de les imatges. Indefectiblement, el fotògraf, com el periodista, pren partit quan situa el seu objectiu enfront d’una realitat i no d’una altra, perquè en aquesta tria del lloc i el moment, dirigeix la seua mirada –i, per tant, la de l’espectador– cap a un fet i no cap a un altre. I és en aquesta intencionalitat on es percep la sensibilitat social de qui hi ha darrera de la càmera.
Germán Caballero (València, 1991) ho sap bé, això. Als seus 30 anys ha deixat testimoni, a través del seu objectiu, del drama que viuen palestins i siris als camps de refugiats del Líban; ha fotografiat el drama dels migrants africans al mont Gurugú (Marroc), o ha resseguit el camí dels migrants llatinoamericans cap als Estats Units. La seua, doncs, és una forma d’entendre l’ofici des del compromís social, des de la certesa que allò que no és fotografiat senzillament no existeix a ulls de l’opinió pública.
Més enllà de la seua experiència internacional, Caballero té un fecund arxiu local. Com a fotoperiodista, primer en l’Informatiu.com i més tard en Levante-EMV, després ha resseguit l’actualitat de la ciutat de València. I, amb ella, ha documentat l’eixam de lluites ciutadanes que, sota l’oficialitat i quasi sempre a contracorrent, han determinat també l’esdevenir de la ciutat durant aquesta última dècada.
Un resum d’aquest treball recopilatori és València viva i combativa, un llibre de fotoperiodisme que ha comptat també amb la participació de l’historiador Jorge Ramos Tolosa i que ha estat editat per Sembra Llibres. El moviment del 15M, les protestes de la Primavera Valenciana, les plataformes antidesnonament, els moviments en defensa del territori, les manifestacions en defensa dels drets de les persones LGTBI, el feminisme, les protestes contra els CIEs, les mobilitzacions antifeixistes, la lluita dels familiars dels represaliats republicans... transiten per un llibre que esdevé mural d’una dècada.
“Aquest llibre vol ser un homenatge a la València dels moviments socials, la València que trenca amb l’estereotip de meninfots que habitualment se’ns atribueix. Perquè hi ha hagut i hi ha una València que, lluïts, persevera i resisteix”, explica Caballero a EL TEMPS. Perquè aquest llibre de Sembra Llibres té la facultat de fer emergir allò que habitualment queda poc visible, allò que resta submergit, però que existeix, com la capa freàtica per on circula les aigües subterrànies sense les quals no podríem viure. La València que s’ha bellugat i es belluga, la que es rebel·la contra la gentrificació i la injustícia; la que va alçar la veu quan Rita Barberà va voler sepultar el Cabanyal o la que va eixir en massa al carrer quan el cap superior de policia va declarar que els adolescents de l’institut Lluís Vives “eren l’enemic”; també la que ha encès la veu d’alarma en veure com les famílies eren expulsades de les seues cases.
Aquestes lluites són, en paraules del professor d’història contemporània de la Universitat de València Jorge Ramos, les “filles d’aquest fil roig de la història valenciana”. “Deu anys de lluites intenses , les de la segona dècada del segle XXI, que no hagueren sigut possibles sense les accions, les organitzacions, el pensament crític i el teixit associatiu que ja existia anteriorment”.
Són, doncs, les lluites compartides, com en el seu moment ho foren els moviments contra l’especulació immobiliària al Saler o a favor de l’ús ciutadà de l’antic llit del Túria. Per això València viva i combativa és també un llibre col·lectiu del qual participen, amb els seus textos, el músic Pau Alabajos, la Plataforma Antidesnonament de València i Entrebarris, Per l’Horta, Cuidem Benimaclet, la Coordinadora per l’Ensenyament del Valencià, la periodista Laura Ballester, BDS País Valencià, CIEs No, Crida contra el Racisme i el Feixisme, Juntes Sense Por, Assemblea Feminista de València i la Plataforma de Famílies de les Fosses de Paterna.
Tot per deixar testimoni d’una època de lluites i resistències. “Ens ha semblat –explica Germán Caballero–, que calia recopilar tota aquesta dècada per deixar testimoni a les generacions més joves”. Perquè, com el mateix fotoperiodista deixa escrit en la introducció de València viva i combativa, “entendre el present i afrontar el futur amb intel·ligència requereix conèixer el passat”. I fer-ho a través de les imatges és una eina poderosíssima.