"Obre els ulls i mira el que has fet". Els incondicionals de Dexter recordaran aquesta frase perquè és d'un moment molt impactant del primer episodi de la sèrie: quan veiem el personatge matant algú per primer cop i som també testimonis per primer cop del seu ritual. En Dexter obliga a un pederasta a observar els cadàvers dels nens als que ha violat i assassinat. La frase es repeteix també a l'últim episodi de Dexter (a partir d'ara, spoilers) però aquest cop el destinatari, qui ha de mirar el que ha fet, és el mateix Dexter. És una bona manera de tancar el cercle i de posar contra les cordes no només el personatge sinó també a nosaltres, els espectadors que l'hem seguit durant tot aquest temps condonant sovint les seves accions. Un muntatge ràpid ens recorda totes les persones innocents a qui Dexter ha fet mal. És una llàstima que es resolgui tan de pressa, perquè la qüestió mereixeria una dissecció llarga i detinguda, que obligués al personatge a admetre que en el fons mata per satisfer els seus instints, i no per res més, i que el codi amb el que es va permetre durant anys satisfer la seva necessitat de treure vides, és tan imperfecte que ara ell també mereix ser jutjat seguint els seus propis paràmetres. Podrien, metafòricament parlant, haver estirat en Dexter, haver-lo despullat i embolcallat en plàstic, i haver-lo obligat a mirar fit a fit el que ha fet i que nosaltres li hem permès. Però en comptes d'això tenim un judici exprés, de manera que la situació en què es troba en Dexter no té tant a veure amb ell com amb el canvi de parer del seu fill.
Que en Harrison tingui aquest pes és el gran error d'aquest final. En primer lloc perquè allunya el focus de l'autèntic protagonista, que és en Dexter, amb la intenció reconeguda pel guionista Clyde Phillips de propulsar Harrison com a candidat a un possible spin-off. I en segon lloc perquè la decisió del fill es produeix de forma forçada. No només pel motiu que ho precipita, el fet de saber que el seu pare ha matat una bona persona (un acte impropi d'en Dexter però que els guionistes han fet perquè necessitaven un detonant pel canvi d'en Harrison) sinó pel canvi brusc que suposa en l'arc del fill, que havia passat d'odiar al seu pare a admirar-lo per, tot seguit, voler-lo matar. A l'episodi anterior se'l veia ple d'admiració pel seu progenitor malgrat haver-lo vist en acció i ara prem el gatell. La sensació de ser forçat s'uneix a la de ser apressat i també poc creïble quan veiem que la detectiu deixa marxar en Harrison malgrat ser culpable d'assassinat. És clar que ha de ser així si en Harrison ha de fer un spin-off.
Aquest nou final és millor que l'anterior, per suposat. Però per tractar-se d'una segona oportunitat és molt frustrant veure com no ens han donat realment un final rodó a l'alçada del personatge. Aquesta nova temporada havia arribat a donar moments d'una gran intensitat, especialment al tram final, i havia explorat de forma interessant en Dexter a través de la relació amb el fill. Michael C. Hall, no cal dir-ho, ha estat perfecte en el paper, posant carisma a un repartiment amb uns quants punts febles. El final en si mateix entra dins del que es podia esperar. S'havia especulat molts cops amb que Dexter acabaria morint i l'audiència en certa manera ho esperava. El problema no és el què, sinó el com. Si en Harrison l'hagués matat perquè formava part del seu pla des del principi hauria estat més sòlid, o bé si hagués estat atrapat per les autoritats i executat. En tots dos casos s'hauria pogut aprofundir més en la intenció de fer un judici final del personatge. Tal i com s'ha executat, queda una sensació amarga d'haver perdut l'oportunitat de concloure la sèrie amb un final realment a l'alçada del personatge.
Dexter
Creador: Clyde Phillips
Repartiment: Michael C. Hall, Jack Alcott
Temporades: 8 i una minisèrie
Plataforma: Movistar+