Tot comença amb un encàrrec. Unes cintes de vídeo que van quedar malmeses en un incendi han de ser restaurades. Sembla la feina idònia pel protagonista d'Archive 81, recentment estrenada a Netflix, que és tot un expert en treballar en aquesta mena de material. El presenten restaurant una pel·lícula de terror que mai va veure la llum. Però a diferència d'aquest material cinematogràfic, que és ficció, el que trobarà en aquestes cintes malmeses és realitat. L'espectador sospita que alguna cosa anirà malament quan resulta que l'encàrrec està extraordinàriament ben pagat. Té clar que anirà terriblement malament quan descobreix que l'empresa que fa l'encàrrec és opaca i no se'n pot trobar informació enlloc. I sap del cert que serà un malson quan li diuen que la restauració s'haurà de fer en unes instal·lacions especials de l'empresa que el contracta. "Perquè les cintes són tan fràgils que no es poden moure". Aquesta certesa, que podria jugar en contra de la història per les expectatives que genera, és, en canvi, un element fonamental per disparar la imaginació de l'espectador quan el protagonista comença a descobrir què hi ha a les cintes de vídeo, que resulten les gravacions d'una noia que investigava a l'edifici abans de l'incendi i que sembla haver desaparegut.
Sospitar el pitjor fa que el poder de la suggestió fa de les seves quan la noia sent sorolls estranys a l'edifici i avança pels passadissos sinistres o quan la gravació es distorsiona en els fragments malmesos amb imatges borroses i figures negres, indistingibles, amb sons pertorbadors. A través d'aquesta exploració del material videogràfic, que remet a pel·lícules del gènere footage com ara The Blair Witch Project, la sèrie genera un mal rotllo constant. Al mateix temps, les cintes de vídeo permeten el descobriment dosificat del que va passar. Fan la mateixa funció que, al podcast que inspira la sèrie (i que podeu escoltar a Spotify) tenien les cintes de cassette. La sèrie fa una traslació molt eficient de l'esperit del podcast i al mateix temps, es manté una referència al format original a través del personatge d'un amic que té un podcast d'històries inquietants. El punt feble de la sèrie són, justament, alguns arquetips en els que cau, com ara l'amic amb sobrepès i friqui del protagonista, o la noia misteriosa que va gravar les cintes, que esdevé una obsessió per al protagonista a l'estil Laura Palmer de Twin Peaks i a la que, en última instància (possibles spoilers a partir d'ara) s'ha de salvar.
Abans d'arribar a aquest punt, la història ja ha fet tombs molt rocambolescos i s'ha endinsat de ple en el gènere del fantàstic, apropant-se més a La llavor del diable com a referència bàsica. Quan la sèrie deixa de fer servir la imaginació de l'espectador i ha d'explicar amb exactitud què va passar, tot plegat pot tenir un punt delirant, però malgrat això, la sèrie té moments genuïnament pertorbadors que es queden suspesos a la retina com passa en poques sèries i acaba la primera temporada amb un gir que dona la volta a la seva dinàmica i demostra que encara té per camí per córrer. Veurem si aconsegueix el seguiment suficient perquè Netflix la renovi per una segona temporada. Fàcilment passarà desapercebuda per al gran públic, malgrat que té com a productor executiu a James Wan, conegut per les franquícies Insidious i Saw, i malgrat que és una sèrie que sap deixar-te clavat davant la pantalla per veure què passarà i, per tant, idònia per una marató. Si us interessa el gènere, val la pena donar-li una oportunitat.
Archive 81
Creadora: Rebecca Sonnenshine (basant-se en el podcast de Daniel Powell i Marc Sollinger)
Repartiment: Mamoudou Athie, Dina Shihabi
Temporades: 1
Plataforma: Netflix