No sembla que ningú vulgui fer realment el pas, però no queda cap més remei. La pressió internacional augmenta i Slobodan Milošević no pot continuar més temps sense ser jutjat. Mentrestant, l'ex president de Sèrbia i Iugoslàvia està decidit a no deixar-se atrapar fàcilment i s'ha atrinxerat a casa seva, convertida en un búnquer, plena d'homes armats, i envoltat de la seva família. Aquest és l'escenari que presenta l'excel·lent minisèrie sèrbia Els últims tres dies, estrenada recentment a Filmin, i que explica de forma minuciosa el que va passar en els dies previs a la detenció. El resultat és un minut a minut molt intens on es palpa la tensió tant a l'interior de la casa, on Milošević va adonant-se poc a poc que realment el volen detenir mentre intenta convèncer la seva dona que tot anirà bé i al mateix temps intenta frustrar l'operatiu, confiant en un seguit de persones fidels que són amb ell i que, diuen, estarien disposats a fer el que fos. Com també a l'exterior, on l'exèrcit protegeix la casa mentre dues unitats policials discuteixen sobre la cadena de comandament, arribant a desenfundar una arma de foc, i on es van acumulant cada cop més civils, la majoria partidaris de Milošević que li donen suport amb pancartes, i també mitjans de comunicació, que tenen directrius concretes sobre què han de dir sobre el que està passant, que no sempre és el mateix que passa. La sensació d'escenari que podria esclatar en qualsevol moment és permanent.
Al mateix temps, la sèrie també és un retrat molt afilat del laberint polític i burocràtic de la situació, amb un govern serbi que actua sense convicció i que alhora ha de superar múltiples traves diplomàtiques. És un no parar de trucades, reunions i converses de passadís que segons com poden tenir aquell punt absurd que només es dona a la realitat i que contrasta amb la seriositat i la gravetat de la qüestió que tenen entre mans. Com la minisèrie recorda sovint, Milošević està acusat de crims contra la humanitat per la política de neteja ètnica que va dur a terme durant la Guerra dels Balcans; per això és urgent que sigui jutjat pel Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia. El fet que pel govern serbi sembli més aviat un tràmit complex amb el que ningú s'hi vol posar diu molt de la intenció última de la minisèrie. I és que Els últims tres dies vol ser una recreació fidedigne del que va passar, però sobretot un retrat de com es va viure al país aquest moment. És un exercici col·lectiu que busca passar comptes amb el passat posant el focus en els dirigents del moment, els mitjans de comunicació i la gent del carrer.
Això és el que més la separa de House of Saddam, una minisèrie que en el seu dia va fer una crònica de la caiguda del president iraquià, i amb la que s'assembla sobretot en la situació final, d'atrinxerament amb la seva família (si us interessa, la trobareu a HBO Max). A la sèrie de Milošević el punt de vista no és extern, sinó propi, cosa que la fa molt més interessant. També més difícil de seguir per a un espectador que no conegui l'escenari polític serbi. Hi ha molts noms i molts càrrecs, que apareixen impresos en pantalla per ajudar l'audiència però pot ser difícil no perdre-s'hi. És inevitable en un projecte que narra un període de temps molt curt, només tres dies, però des de tots els punts de vista possibles, justament a causa de la seva vocació de retrat d'un país. Al final, però, el centre acaba sent inevitablement Slobodan Milošević, interpretat per l'actor Boris Isakovic, que ja havia estat un dels protagonistes de la pel·lícula The Sky Above Us, també sobre la Guerra dels Balcans i disponible a Filmin. La plataforma continua oferint-nos meravelles europees com aquesta que no trobaríeu a cap altre lloc.
Els últims tres dies
Creadors: Bojan Vuletic
Repartiment: Boris Isakovic, Milan Maric, Mirjana Karanovic
Minisèrie: 5 episodis
Plataforma: Filmin