Els Oath Keepers (guardians del jurament) són una de les milícies d’extrema dreta més àmplies dels Estats Units. El darrer lustre, emparats per l’administració Trump, han guanyat notorietat, participant en nombrosos incidents. El més famós: l’assalt al capitoli del 6 de gener del 2021. Amb motiu d’aquest atac, i en el marc d’una investigació que ja ha provocat la detenció de més de set-centes persones, el líder dels Oath Keepers, Stewart Rhodes, i deu membres més, han estat detinguts i acusats de conspiració sediciosa. Un càrrec que únicament s’ha imputat quatre vegades en els darrers vuitanta anys als EUA, i que podria suposar fins a vint anys de presó. “No superarem això sense una guerra civil” i “haurem de fer una revolució, una revolució sagnant massiva contra ells” són frases que va escriure Rhodes en diversos xats encriptats entre el novembre i el desembre de 2020, segons recullen documents de l’acusació. La seva imputació ha despertat un lleu optimisme entre els experts de cara a debilitar la milícia, un grup que ja compta amb nombrosos vincles a les files polítiques conservadores.
En declaracions a EL TEMPS, Alex Friedfeld, investigador del Centre d’Extremisme de la Lliga Antidifamació, afirma que “estem en un moment molt interessant, perquè poden acusar Rhodes d’obstrucció a processos governamentals, i responsabilitzar-lo de tot el que va passar fora del Capitoli, igual que a dins. Si el declaren culpable, serà un bon cop al grup, perquè ell dicta l’estratègia, és qui controla el missatge. És difícil imaginar com continuarà actuant el grup sense ell”. Alexander Reid Ross, professor de la Universitat de Portland i membre del Centre for Analysis of the Radical Right, comenta que “s’ha fet un gran pas, perquè en algun moment el govern ha de parar una possible revolta paramilitar dins dels Estats Units, o una escalada de violència política. Però serà un judici problemàtic, perquè no hi ha bons precedents en els casos de sedició, i l’extrema dreta pot sortit reforçada”.
Fundats l’any 2009, els Oath Keepers formen part del moviment de milícies, caracteritzat per la seva pulsió antigovernamental i promulgar diverses teories de la conspiració. Entre aquestes, que hi ha un nou ordre mundial que vol subjugar els ciutadans, i al qual les milícies han de combatre. “Va ser un concepte que va emprar George H. W. Bush en un discurs de 1990, segons el qual després de la caiguda del comunisme hi hauria un nou ordre mundial”, apunta Reid. Els darrers anys, les milícies han anat incorporant diferents idees inversemblants al seu conspiracionisme, com “que el món està controlat pels jueus o que l’ecologisme vol despoblar àrees rurals i portar als homes de descendència europea a camps de concentració”, explica l’expert a aquest mitjà. Moltes organitzacions també sostenen que les Nacions Unides es convertiran en un gran “govern moral” d’aquest nou ordre mundial, i que es pretén incentivar el moviment LGTBI per reduir la taxa de natalitat de la població blanca, entre d’altres.
Els Oath Keepers van fer un salt al focus internacional el 2020, quan van actuar com a protectors d’establiments i patrullers durant les protestes del moviment Black Lives Matter per l’assassinat de George Floyd. El fundador del grup va arribar a demanar que el govern federal declarés la llei d’insurrecció després dels aldarulls de Portland. També van participar en diferents protestes contra les mesures de contenció de la pandèmia. Aquell mateix any, Rhodes va afirmar que “l’esquerra marxista”, una suposada confluència entre el Partit Demòcrata i el moviment antifa, volia arribar al poder per minvar els drets de la població i suspendre lleis constitucionals. Especialment, la segona esmena, el dret a portar armes. Aquesta defensa de tota desregulació també és compartida per milícies com els Three Percenters i el moviment acceleracionista Boogaloo Boys. La reivindicació ha fet que els Oath Keepers guanyin simpaties entre integrants de l’Associació Nacional del Rifle.
Actualment, les dades sobre el nombre de membres dels Oath Keepers que hi ha són confuses. Friedfeld assegura que “al principi eren entre 1.000 i 3.000, però l’octubre passat es van fer públiques xifres dels membres i hi havia uns 38.000 noms arreu del país. També cal pensar que hi ha molta gent que ha marxat; aquestes xifres són de gent que en un moment o un altre ha estat als Oath Keepers. Probablement, queden uns pocs milers”.
Dades del Southern Poverty Law Center indiquen que l’any 2020 hi havia 566 grups antigovernamentals als Estats Units, dels quals 169 eren milícies. “Han crescut per xarxes com Telegram, però també per xarxes alternatives com MeWe, i pàgines pròpies com My Militia o American contingency”, afirma Reid. Tot i que aquestes milícies acostumen a compartir la retòrica conspiranoica, i objectius a llarg termini, com preparar-se per a una hipotètica guerra civil i apostar per organitzar-se en comunitats confederades, segons Friedfeld, “una de les grans diferències amb altres grups és el que els Oath Keepers recluten militars i gent amb experiència militar”, així com membres de cossos policials. Un reclutament que ja feien altres grups als anys 90, moment d’eclosió de les milícies com a reacció a l’elecció de l’expresident Clinton i la promulgació de diverses lleis de control d’armes.
“Els Oath Keepers volen ser els primers a captar gent amb formació militar per fer front a suposades ordres anticonstitucionals que poden rebre. El problema és que tot el que ells consideren inconstitucional no té cap base legal”, puntualitza Friedfeld. El grup de Rhodes es regeix pel manifest Deu ordres que no obeirem “per protegir la Constitució d’enemics estrangers i nacionals”. Entre elles, no obeir ordres de desarmar la població, fer entrar a ciutadans nord-americans a camps de detenció, imposar un estat d’excepció, o confiscar propietats. Unes ordres que és improbable que mai rebin. L’any 2013, l’organització va començar a formar els “equips de preparació comunitària”, en un principi anomenats “cèl·lules de preservació de la civilització”, on feien capacitació militar, com ensenyar als seus membres a emprar armes i tècniques de supervivència.
Els documents judicials que imputen Rhodes recullen que, presumptament, els conspiracionistes “planejaven aturar la transferència legal del poder presidencial” i “van coordinar els viatges per tot el país per entrar a Washington, D. C., es van equipar amb una varietat d’armes, es van posar equipament tècnic i de combat i estaven preparats per respondre a la crida de Rhodes per prendre les armes”. A més, se’ls acusa “d’organitzar entrenaments per ensenyar i aprendre tàctiques de combat paramilitars”.
La tempesta perfecta
La influència dels Oath Keepers no es pot entendre sense el seu context polític. El líder del grup, Stewart Rhodes, és un paracaigudista militar retirat, llicenciat en Dret per la Universitat de Yale, que durant un temps va actuar com a bloguer llibertari. Va començar la seva carrera treballant com a supervisor de passants per al congressista Ron Paul, membre del Partit Llibertari, considerat el “padrí intel·lectual” del Tea Party. Posteriorment, va ser voluntari en la infructuosa campanya de Paul a la presidència del 2008 i, poc després del triomf de l’expresident Obama, va fundar els Oath Keepers, inicialment com una organització sense ànim de lucre. L’abril de 2009, va fer un primer discurs en un acte a Lexington Green, Massachusetts, on es commemoraven els primers trets de la Revolució Americana. Un discurs que va fer acompanyat de l’ultradretà Mike Vanderboegh, fundador de la milícia Three Percenters i activista als anys 90.
Malgrat les primerenques relacions dels Oath Keepers amb la flor i nata de l’extrema dreta, l’investigador David Neiwert recull al llibre Alt America. The rise of the radical right in the age of Trump que “el grup va destacar per mantenir una cara pública amistosa i d’aparença convencional. Rhodes, en particular, tenia el do de presentar-se d’una manera tranquil·litzadora, apaivagant les controvèrsies quan sorgien i mantenint una relació amb el Tea Party sense complicacions”. Va fer diverses aparicions en mitjans de comunicació conservadors com la Fox i també a alguns mitjans conspiracionistes, com el xou d’Alex Jones. Sota la necessitat d’allunyar-se de la imatge que arrossegava el moviment Patriot des de l’atemptat d’Oklahoma de 1995, perpetrat pel supremacista Timothy McVeigh contra un edifici federal on van morir 168 persones, Rhodes va presentar els Oath Keepers com una organització de servei públic. Un grup que ajudava en catàstrofes naturals, com els huracans, i que no apostava d’entrada per la violència ofensiva. També va marcar distàncies amb grups de tendències supremacistes com els Proud Boys, tot i que va participar en actes on hi eren presents. La seva pàgina de Facebook, que va ser tancada el 2020, va arribar a tenir mig milió de seguidors. Fins a l’any passat es podien trobar productes amb el logotip dels Oath Keepers a plataformes com Amazon i Ebay, productes que, igual que va ocórrer amb el moviment conspiranoic QAnon, van començar a ser retirats després de l’atac al Capitoli.
L’any 2016, la milícia ja va posicionar-se a favor de Trump, però el seu partidisme va incrementar-se de cara a les eleccions de 2020. “Trump va ser el primer president que va donar suport obert a les milícies i les va emprar per contenir manifestants a les protestes, i això els ha creat un problema, perquè són grups antigovernamentals. Així que moltes milícies han desviat el seu focus, i han passat d’anar contra el govern federal a dirigir la seva ràbia contra els demòcrates o contra els immigrants que travessen la frontera, per exemple”, contextualitza Friedfeld. Els darrers sis anys, l’expresident Trump no ha dubtat a alimentar la paranoia sobre el frau electoral. “Trump va integrar les teories de la conspiració dins de la seva administració i com a resultat els conspiracionistes se senten intocables”, sosté Reid.
Segons aquest investigador, “els Oath Keepers tenen una estructura molt més jerarquitzada que altres grups, com els Three Percenters, que són més desorganitzats. Aquesta estructura els dona un gran poder de coordinació i això és molt útil per establir connexions polítiques”. Reid recorda que “entre els membres de l’organització hi ha Mike Clampitt, representant de l’Estat a Carolina del Nord, així com deu legisladors més dels Estats Units. Els Oath Keepers també han brindat seguretat a Roger Stone, confident de Trump, revelant connexions personals amb el cercle íntim de l’expresident només un dia abans de la insurrecció del 6 de gener”. Un article del mitjà Propublica explica que un total de 47 funcionaris de l’Estat han estat membres dels Oath Keepers. A la llista dels 38.000 noms també apareixen membres de les forces especials, contractistes militars i veterans de guerra, així com Donald J. Bradway, membre de la junta de l’Associació Nacional del Rifle, el qual ha assegurat que ja no hi és al grup antigovernamental.
Tot i la seva innegable influència, els Oath Keepers han perdut el respecte de molts dels seus homòlegs. Especialment, després de l’enfrontament amb agents federals a un ranxo de Nevada l’any 2014, quan un ranxer, Cliven Bundy, es va atrinxerar armat perquè el govern li volia confiscar els animals per pasturar unes terres de titularitat pública. “L’obligaven a pagar un milió de dòlars i molts milicians van acudir per lluitar contra les forces federals, entre ells els Oath Keepers, però Rhodes va dir que el govern els anava a atacar amb drons i va marxar. Evidentment, no va haver-hi atac amb drons, i altres grups van considerar que els Oaths Keepers eren uns covards perquè se’n van anar quan la pressió va pujar”, explica Friedfeld. Els Oath Keepers van participar posteriorment en diversos enfrontaments, com la presa d’un refugi a Oregon l’any 2015, on també va estar implicada la família Bundy, i van fer guàrdia davant de centres de reclutament militar després que hi hagués alguns tirotejos contra membres de l’exèrcit, però la seva fama dins de l’espectre de l’extrema dreta alternativa no s’ha recuperat.
En aquests moments, el futur dels Oath Keepers és imprevisible. En els darrers vuitanta anys, hi ha hagut quatre acusacions de conspiració sediciosa als EUA contra grups d’extrema dreta. L’última va ser l’any 2010, quan, juntament amb la conspiració sediciosa, es va acusar la milícia cristiana Hutaree de possessió d’armes amb fins destructius, grup que finalment va ser absolt. Així i tot, l’organització es va desarticular. “Es nota que els Oath Keepers estan nerviosos. Semblen ser una mica reticents a aparèixer en públic, com feien amb Trump. Ells diuen que donaran suport a Trump si es torna a presentar a les eleccions, però és molt aviat per dir què passarà”, considera Reid. Per la seva banda, l’expresident Trump ja ha fet un míting a Texas on ha promès que considerarà l’amnistia per als acusats de l’assalt al Capitoli si guanya l’any 2024. El republicà sembla haver començat una campanya que pot donar un nou sentit a grups conspiracionistes i milícies com els Oath Keepers.