PREÀMBUL
L'avantprojecte d’Estatut del País Valencià es presenta sense un marc constitucional previ. No hi ha més idees directrius que l’existència de l’Estat espanyol i els drets irrenunciables de les nacionalitats que aquell comprén. No és possible de decidir a priori sobre el dilema entre Estat federal o Estat unitari amb règims autonòmics, i això ha obligat en tot moment a una ambivalència en el tractament i en la terminologia. Malgrat que les línies bàsiques que inspiren l’avantprojecte tenen ben clar el concepte d’unitat nacional dels Països Catalans, el text se cenyeix a l’àmbit geopolític del País Valencià i només proposa la catalanitat com un objectiu a construir entre tots: qualsevol pas cap a ella (articles 10 i 16, per exemple) queda deferit a la decisió lliure del poble valencià. Ningú que es diga demòcrata gosarà minimitzar aquest plantejament.
Des del punt de vista de la temàtica interna, el document podia de nou oscil·lar entre dos extrems: ésser delimitador de les competències de l’Estat espanyol i de les de la Generalitat, o organitzador del règim interior del país. L’ avantprojecte acull orientacions en un i altre sentit, però s’inclina principalment per la primera opció. Hi preval, doncs, una tradició estatutària present a l’Estat espanyol i a Itàlia; i a més ha semblat aconsellable de fer-ho així per raons d’ordre: es tracta primer de distribuir competències per a, en normes posteriors més concretes, estructurar l’exercici de les que ens siguen pròpies. Hom ha fet, d’altra banda, un gran esforç per abreujar al màxim; la redacció inclou pocs articles i aquests són curts i precisos en l’expressió. En certa manera, la concisió i claredat de l’avantprojecte ha estat buscada per marcar d’una forma rotunda i exacta quines podrien ser les actuals aspiracions col·lectives dels valencians. Ja d’una primera ullada hi apareixen una infinitat d’interrogants, des del sistema general d’atribució de les competències legislatives i reglamentàries fins als problemes de la jurisdicció i la cassació i el de la mateixa reforma de l’Estatut, passant per les relacions directes Església-Generalitat, la referència al dret civil, la delineació del règim fiscal i tants d’altres. Anar abordant i desentranyant cadascun d’eixos problemes és la tasca següent, i significa la posta en marxa del nostre procés col·lectiu vers l’Estatut.
L’avantprojecte ha estat fruit d’una llarga i extensa col·laboració. Aquesta col·laboració —sense cap lligam amb partits polítics— es feu possible per una idèntica fidelitat a la pròpia comunitat nacional i una fe absoluta en la seua plena realització. En assumir la penosa i llarga tasca de confeccionar-lo no es pretén usurpar una funció als partits i organitzacions polítiques, sinó tot el contrari: la comesa inicial de replega i ordenació de materials és en bona mesura merament tècnica. Estalviant així un treball i un temps per a ells valuós, hom presenta les conclusions provisionals a la superior instància del poble valencià, que és el competent per a decidir sobre totes i cadascuna de les qüestions. Aquesta és també la raó per la qual —en contra d’allò que és tradicional— el text apareix sense exposició de motius: ha semblat igualment que és al poble valencià en definitiva a qui pertany la facultat de prologar-lo.
La col·laboració tècnica i prèvia acaba ací. L’escrit es lliura sense cap condicionament: si del seu examen i discussió en resultés un contingut diferent que no salvés ni tan sols un dels seus articles actuals, no per això la cooperació haurà estat inútil. Aleshores la retribució vindrà d’haver treballat en l’estudi de la problemàtica del nostre poble.
Aprovat tanmateix en el seu moment un determinat cos i transformat d’aquesta mena un avantprojecte en projecte, la labor no haurà fet sinó començar. Hom deurà escometre aleshores immediatament la redacció de projectes de legislació de bases en una sèrie de temes fonamentals: règim d’entitats territorials del país, sectors econòmics, ensenyament, sòl i vivenda, sanitat, etc. El buit legislatiu i de poder que es pot produir quan el País Valencià recupere l’autogovern cal preveure’l i minorar-lo tant com siga possible...
País Valencià, febrer de 1976
Com a primer pas en el camí vers l’autodeterminació, el País Valencià es dona el present Estatut per a la regulació de la seua vida política, dins el marc de l’Estat espanyol.
TÍTOL PRIMER
Dels habitants i el territori
Article 1
El poder del País Valencià emana del seu poble i es manifesta:
a) En l’elecció democràtica per als òrgans legislatiu i de govern de la Generalitat.
b) En la decisió del poble per plebiscit.
c) En l’ elaboració de projectes de llei per iniciativa popular.
Article 2
Són valencians els qui al temps de l’entrada en vigor d’aquest Estatut tinguen veïnatge administratiu valencià i els qui el guanyen posteriorment.
Article 3
La Generalitat garantirà la igualtat jurídica i de tracte a tots els ciutadans residents al seu territori.
La dona és igual que l’home i té els mateixos drets que ell fora i dins del matrimoni. Tota norma que, en perjudici de les dones, mantinga desigualtats entre sexes és nul·la.
Article 4
La llengua pròpia dels valencians, la llengua catalana, és l’idioma oficial del país. Els ciutadans de parla castellana tenen, tanmateix, el dret d’utilitzar-la davant totes les autoritats i oficines, administratives i judicials. Recíprocament, els valencians de llengua catalana podran adreçar-se en el seu idioma als organismes i autoritats de l’Estat espanyol actuants al País Valencià.
A les comarques de llengua castellana el català fruirà de cooficialitat.
Les publicacions oficials seran redactades en català. Així ho seran també els documents públics, però se n’expediran en castellà les còpies quan hagen de sortir efecte fora dels Països Catalans o si els interessats ho sol·liciten.
Article 5
Els organismes de la Generalitat usaran el català en les relacions amb el Principat de Catalunya i les illes Balears, i el castellà en les que es tinguen amb el Govern de l’Estat espanyol.
Article 6
La Generalitat assenyalarà les classes i el nombre dels seus ens territorials, i en determinarà els límits geogràfics i el règim legal.
Article 7
Està integrat el país per les següents comarques autònomes: l’Alacantí, l’Alcalatén, l’Alcoià, l’Alt Maestrat, l’Alt Millars, l’Alt Palància, l’Alt Vinalopó, el Baix Maestrat, el Baix Segura, el Baix Vinalopó, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Canal de Navarrés, el Comtat, la Costera, la Foia de Bunyol, l’Horta, la Marina Alta, la Marina Baixa, la Plana Alta, la Plana Baixa, la Plana d’ Utiel, els Ports, el Racó d’Ademús, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Safor, els Serrans, la Vall d’Albaida, la Vall de Cofrents, les Valls del Vinalopó i el Vinalopó Mitjà.
Les comarques i els altres ens territorials tenen personalitat jurídica i actuen en règim d’àmplia descentralització.
Article 8
La llei atorga als ajuntaments i a les corporacions administratives en general extenses facultats per al govern i direcció dels seus interessos peculiars, i plena capacitat per a adquirir i alienar béns, posseir negocis i explotacions de tota índole i obtenir recursos propis i suficients amb què atendre els serveis de la seua competència.
La legislació desenrotllarà, en l’àmbit de cada tipus de corporació territorial, l’exercici modalitzat dels tres conductes democràtics enunciats a l’article primer.
Article 9
El País reconeix al seu si la personalitat cultural i la igualtat politicoadministrativa de les comarques castellanoparlants.
Seran aquestes objecte d’especial atenció en el seu desenvolupament econòmic i cultural. Hom els facilitarà al màxim l’accés a la llengua i cultura catalanes.
Tot i això, gaudeixen les comarques susdites del dret d’unir-se a les entitats territorials contigües —al País Valencià a les quals són afins culturalment o històricament. Si una comarca volgués exercitar el dret d’unió, caldrà que ho proposen la meitat més un dels seus ajuntaments, havent-ho de decidir la població en plebiscit per una majoria de dos terços del cens electoral.
Article 10
Quedant sempre salvada la personalitat politicoadministrativa del País Valencià, podrà aquest mancomunar-se amb el Principat de Catalunya i les illes Balears per a l’exercici d’una o més de les competències estatutàries. Podrà també arribar a federar-s’hi si el Parlament valencià ho aprova i el poble ho ratifica en plebiscit per majoria absoluta.
TÍTOL SEGON
De la competència compartida
Article 11
L’Estat espanyol legislarà i la Generalitat executarà administrativament en les matèries següents:
1. Planificació econòmica general.
2. Moneda i divises, canvis i convertibilitats.
3. Legislació penal i processal.
4. Legislació hipotecària.
5. Dret mercantil.
6. Propietat intel·lectual i industrial.
7. Correus, telèfons i telègrafs.
8. Pesos i mesures.
Article 12
Si no hi hagués llei aplicable a algun dels enunciats de l’article anterior, la Generalitat valenciana pot legislar per tal d’omplir el buit de l’ordenament jurídic. Per a la promulgació posterior d’una llei de l’Estat espanyol quedarà derogada la primera.
Article 13
En assumptes que legislativament i reglamentàriament són de la incumbència de l’Estat espanyol, el president de la Generalitat —amb l’acord del seu Parlament— pot formular projectes que sotmetrà al poder legislatiu d’aquell.
Article 14
Podrà l’Estat espanyol dictar lleis de bases, corresponent-ne sempre el desenvolupament legislatiu i reglamentari a la Generalitat, en qüestions de:
1. Règim general de comunicacions, autopistes i carreteres, ferrocarrils i aviació civil.
2. Aigües, caça i pesca, mines, monts, agricultura, ramaderia i indústria.
3. Explotació i creació de fonts d’energia.
4. Emissió fiduciària i ordenació general bancària. Règim general d’assegurances.
TÍTOL TERCER
De la competència de la Generalitat
Article 15
Només la Generalitat promulga lleis i qualssevol disposicions de rang inferior per a regular en territori valencià tot allò referent a:
1. Cultura, investigació, ensenyament i instrucció pública.
2. Informació, premsa, ràdio i televisió.
3. Dret civil i registre de l’estat civil.
4. Planificació econòmica. Institució i regulació d’organismes per a estudiar i coordinar l ‘activitat econòmica.
5. Hisenda i deute públic. Establiment de centres per a contractar mercaderies i valors. Regulació del crédit i l’estalvi, de les caixes d’estalvi i rurals, de les entitats d’economia i finances.
6. Legislació laboral i de seguretat social.
7. Ordre públic. Associacions, reunions i espectacles. Sindicats, cooperatives i mutualitats.
8. Relacions de la Generalitat amb l’Església catòlica i amb altres cultes.
9. Dret administratiu del País Valencià.
10. Canals, pantans i, en general, obres públiques sense perjudici de la facultat reconeguda a l’Estat es-
panyol de realitzar grans obres públiques l’abast de les quals ultrapassi els límits territorials valencians.
11. Expropiació forçosa i socialització.
12. Organització dels tribunals de justícia. Nomenament de notaris i registradors i regulació de la fe pública.
13. Beneficència i sanitat.
14. Serveis forestals i agronòmics; defensa de la naturalesa i lluita contra la contaminació.
15. Règim del sòl i ordenació urbana. Vivenda.
16. Turisme, albergs i paradors.
17. Belles arts, arxius, museus i biblioteques.
18. En general, les matèries que no siguen assignades expressament a la competència de l’Estat es-
nyol o compartides.
Article 16
El País Valencià es dicta el seu propi dret civil, sense renunciar a unificar-lo amb el del Principat de Catalunya i les illes Balears.
La Generalitat participarà activament en tota iniciativa per aconseguir-ho, i nomenarà delegats —arribat el cas— per a la comissió que redacte el Codi civil unificat.
Article 17
Estan a càrrec del País Valencià els serveis d’ordre públic, i n’ostenta el comandament suprem el president de la Generalitat. El president pot, a més, sol·licitar la intervenció de l’Exèrcit en casos greus, i disposar-ne la cessació de l’ajut quan ho crega oportú.
TÍTOL QUART
De ia Generalitat i els seus òrgans
Article 18
La Generalitat té com a òrgans principals: el Parlament, el President i el Tribunal de Cassació.
Article 19
Per constituir el Parlament es voten diputats en nombre d’un per cada trenta-cinc mil habitants. A efectes electorals el territori valencià serà dividit en circumscripcions.
Cada circumscripció elegeix un diputat. Però els elegits no representen pas la circumscripció, sinó el país en la seua totalitat.
Article 20
Hom celebrarà eleccions generals cada cinc anys.
Article 21
En les eleccions a diputats es proveiran dues voltes. Serà vencedor en la primera el candidat que obtinga la meitat més un dels vots emesos. Si no s’hi obtingués resultat, tindrà lloc una segona volta, que serà decidida per majoria simple.
El sufragi serà directe, secret i universal per als ciutadans majors de divuit anys.
Article 22
Els diputats del Parlament frueixen de les mateixes prerrogatives i garanties que els de l’Estat espanyol.
Article 23
El Parlament elegeix un dels propis membres com a president de la Generalitat. Aquest forma Govern designant-ne ministres d’entre els mateixos diputats. El Govern així constituït sotmetrà el seu programa a l’aprovació de la cambra.
Article 24
L’exercici del govern pressuposa la confiança del Parlament. Si aquest, per majoria absoluta dels membres presents, li retira la confiança, el Govern ha de dimitir o, altrament, el president de la Generalitat ha de dissoldre el Parlament convocant-hi noves eleccions.
Això no obstant, malgrat la dimissió decidida, fins a la presa de possessió del nou Govern no cessarà l’anterior en l’exercici de les seues funcions.
En un determinat període de cinc anys un mateix president no podrà dissoldre el cos legislatiu més d’una vegada.
Article 25
El president representa el país, especialment en les relacions amb l’Estat espanyol; i és el representant d’aquest dintre el territori de la Generalitat.
Pren part també en els consells de ministres de l’Estat espanyol per a tractar qüestions que afecten especialment els interessos valencians.
Article 26
La Generalitat nomena els magistrats del tribunal de cassació conforme a les normes que ella mateixa prescriga.
Article 27
Té el tribunal de cassació la jurisdicció suprema sobre:
a) Les matèries de dret privat, administratiu i penal.
b) Els conflictes de jurisdicció entre organismes judicials valencians.
c) La constitucionalitat de les lleis de la Generalitat respecte del present Estatut.
TÍTOL CINQUÉ
De la hisenda i el patrimoni del país
Article 28
Les lleis i els reglaments fiscals de l’Estat espanyol seran aplicats al País Valencià per la Generalitat, la qual liquidarà i recaptarà la totalitat dels tributs, amb la facultat de percebre’n el premi de recaptació que estiga acordat per la legislació respectiva.
Article 29
Una part dels productes impositius serà lliurada a l’Estat espanyol, i la Generalitat, segons una determinació percentual, necessàriament la mateixa per a tots els imposts, que hom fixarà de comú acord.
Article 30
Amb el tant per cent de rendiments tributaris percebuts l’Estat espanyol sufragarà:
a) La part proporcional de les despeses generals pròpies.
b) L’aportació que es determine a les reserves per al desenrotllament equilibrat del seu territori.
c) La totalitat de despeses que hagen de revertir sobre el País Valencià.
Article 31
El percentatge tractat als dos articles anteriors podrà variar-se per revisió.
Es realitzarà aquesta ineluctablement cada cinc anys. Caldrà fer-la en termini menor sempre que una de les dues parts o ambdues així ho vulguen.
Article 32
Tant la determinació inicial com les revisions ulteriors les portarà a cap un jurat paritari de diputats d’un i altre parlament. Promulgades en forma de llei de la Generalitat i de l’Estat espanyol, entraran en vigor en l’exercici econòmic següent i no donaran lloc a compensacions per exercicis tancats.
Article 33
Quan una persona física o jurídica tinga obligació de contribuir per un cert impost dins i fora del país, es calcularà la part de deute tributari imputable a l’àmbit d’aquest en atenció als béns i interessos que fora i dintre del territori valencià tinga.
Article 34
La Generalitat valenciana pot crear impostos que no s’apliquen sobre els conceptes que ja tributen a l’Estat espanyol. No seran aqueixos tributs obstacle a les noves imposicions que, amb caràcter general, cree aquest, havent d’ésser absorbides per aquestes en cas d’incompatibilitat.
Article 35
Els béns de domini públic afectes a un servei que presta directament l’Estat espanyol continuen essent de la seua propietat.
Els restants béns de servei públic, els d’ús públic i el patrimoni de l’Estat passen, en territori valencià, al domini de la Generalitat. Aquesta disposició és aplicable a tot patrimoni publicoestatal de règim jurídic especial.
Article 36
Les entitats financeres, bancàries i d’estalvi que operen al País Valencià hauran de reinvertir-hi una porció dels fons que en ell obtinguen.
La Generalitat —l’única a qui pertany d’establir en cada cas la quota de reinversió interior— prendrà les mesures necessàries a fi d’assolir l’acompliment del que disposa aquest article.
TÍTOL SISÉ
De la magistratura i els funcionaris
Article 37
Tots els funcionaris i autoritats que hagen d’exercir al país deuran prèviament acreditar una coneixença suficient de la llengua catalana i la legislació valenciana en vigor.
Article 38
La Generalitat nomena els magistrats, jutges, secretaris de justícia, registradors i notaris del seu territori.
Li competeix igualment el nomenament dels funcionaris i empleats que depenguen dels esmentats càrrecs.
Article 39
Els tribunals del país coneixeran en totes les instàncies els assumptes civils, mercantils i
penals, i també els contenciosos administratius contraactes de l’Administració valenciana.
Els actes de l’Administració de l’Estat espanyol en l’esfera del país seran objecte de la seua
competència, però contra les sentències podrà procedir recurs davant el Tribunal Suprem d’aquell.
Article 40
Les condicions de treball del funcionari que passa a ser dependent de la Generalitat poden millorar, mes no podran pas perjudicar-se pel canvi.
DISPOSICIÓ FINAL
Per a modificar el present Estatut cal:
l. Que, mitjançant la iniciativa popular o parlamentària, se’n promulgue la modificació com a llei de la Generalitat.
2. Que ho aprove el país plebiscitàriament per majoria absoluta del cos electoral.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
1a
El País Valencià assumirà l’autogovern el dia mateix del trencament democràtic.
La conjunció de totes les seues forces democràtiques designarà en aquell moment —si no s’ha designat ja abans— un govern provisional, el qual concentrarà el poder polític, exercint-lo durant el període constituent d’acord amb el present Estatut.
2a
Totes les relacions amb l’Estat espanyol es canalitzaran a través del govern provisional, i quedaran suprimits els càrrecs de governador civil i qualssevol altres que suposen ingerència en els afers interns del País Valencià.
3a
Les qüestions que no es puguen demorar seran regulades per Decret del govern provisional, sota l’imperi transitori d’aquest Estatut.
4a
Les eleccions a diputats del Parlament Constituent de la Generalitat hauran de celebrar-se en el terme màxim d’un any.
Elx —País Valencià—, octubre de 1975