«Joan Fuster és una figura cabdal i un gegant de les nostres lletres». Així començava la directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Izaskun Arretxe, la seva presentació d’un Any Fuster a Catalunya que estarà comissariat per Enric Sòria (Oliva, Safor, 1958) i pretén «aprofundir i difondre al màxim el coneixement de la seva obra, destacar-ne la seva enorme importància i ressaltar la seva vigència, la necessitat que tenim d’un intel·lectual com ell».
Arretxe va destacar que «l’aportació intel·lectual» de Fuster és «de primer ordre a nivell nacional, a nivell europeu i, m’atreviria a dir, mundial». Va ressaltar el seu paper sobre «el valencianisme modern» com a «principal impulsor de la idea de Països Catalans com a projecte col·lectiu», a més d'insistir en la seva faceta literària que el converteix en «un enorme escriptor, poeta i un dels millors prosistes de la literatura catalana».
Arretxe es va encarregar de presentar Enric Sòria, «un intel·lectual valencià com el mateix Fuster», que és «poeta, assagista, periodista, acadèmic i ara professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i director de la Biblioteca d’Autors Valencians de les Edicions Alfons el Magnànim».
Sòria és també autor de la reedició, amb estudi introductori, de Sagitari de Fuster i del recull de textos assagístics de Fuster Discrepàncies i més discrepàncies i ara mateix «prepara un llibre sobre l’escriptor de Sueca».
Enric Sòria va començar recordant que «tal com ell mateix no es va cansar de repetir, Fuster va ser un assagista sempre: quan escrivia articles, llibres d’història o d’incitació cívica o quan redactava aforismes i poemes». Tots els seus llibres, segons Sòria, «comparteixen les mateixes qualitats: l’escriptura viva i fresca i l’agudesa penetrant de les idees».
Fuster és autor de «més de seixanta llibres», però Sòria va voler destacar que també va signar milers d’articles i va reivindicar que «Fuster també era periodista». En la seva opinió, l'escriptor de Sueca «és un festival per llegir que no s’acaba».
«Per a Fuster -va explicar Sòria- l’assaig és literatura d’idees i, per tant, un reexamen constant dels arguments, les pressuposicions o els prejudicis que va trobant-se en el seu camí a fi d’aclarir-se a ell mateix què en pensa -en primer terme- i d’incitar al lector a pensar-hi també». Per això va considerar que l’objectiu de l’Any Fuster ha de ser també «continuar amb aquest reexamen, divulgar-ne l’obra i ponderar-ne la vigència d’aquest discurs personal i lliure sobre el món». Això, segons Sòria, «és prosseguir el projecte de diàleg que és la literatura de Fuster i el millor homenatge que li podem oferir».
Per últim va recordar que Fuster era també «un intel·lectual compromès amb el seu país». Deia, segons Sòria «que el seu país era, fins i tot, una obsessió i aquest era el vici seu amb el que tenia més indulgència». Per Sòria, «és evident que tot això no ha caducat: ni la cultura ni la llengua ni el diàleg ni el país, com no han caducat les coses contra les quals Fuster s’insurgia: la irracionalitat, el dogmatisme i l’opressió».
Les principals activitats d’aquest Any Fuster seran tres exposicions, una de les quals no es podrà veure a Barcelona fins a l’últim trimestre de l’any 2023, al Palau Robert. Serà una versió adaptada de la mostra «impulsada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana». És a dir, la que es podrà veure al Centre del Carme Cultura Contemporània de València l’últim trimestre i que promet ser «un recorregut per la vida i l’obra de l’escriptor a partir de recursos audiovisuals i materials del seu fons -documents personals, fotografies, peces de la seva col·lecció d’art, llibres, revistes, etc.».
A partir de juny de 2022 arribarà una altra exposició feta a València, una iniciativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) titulada «Joan Fuster, una vida il·lustrada» i comissariada per Salvador Ortells. Aquesta exposició -que té una versió extensa de dotze plafons i una reduïda de sis per itinerància- serà simultània a punts de Catalunya i el País Valencià perquè se’n faran còpies dels plafons.
L’única exposició feta a Catalunya serà «Joan Fuster-Josep Pla: una conversa infinita», organitzada per la Fundació Josep Pla i que es podrà veure a la seu d’aquesta fundació a Palafrugell (Baix Empordà) del 8 d’abril d’aquest any al 7 de gener del 2023. Està comissariada per Antoni Martí Monterde i orientada a «l’exploració i interpretació de la relació entre dos dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX». Martí Monterde és també l’editor i prologuista de Hem d’acostar-nos més a València (Tres i Quatre, 2022) sobre les impressions de Pla sobre el País Valencià.
Al novembre s’hi celebrarà, relacionat amb aquesta exposició, un Simposi Josep Pla-Joan Fuster amb el títol d’"Ironia i llibertat". Serà a Palafrugell el 4 de novembre.
Però els simposis sobre Fuster se celebren o s’han celebrat ja en diverses universitats de l’àmbit lingüístic. A Catalunya ja es va celebrar el "Simposi Joan Fuster. Figura d’un segle" a la Universitat de Barcelona el 2, 3 i 4 de febrer, i a València s’està celebrant aquests dies, del 28 de febrer al 2 de març.
Un cicle de xarrades voltarà el Principat i el País Valencià per parlar de Fuster des de diversos àmbits. A Lleida està previst el 22 de març; a Alacant, el 8 d’abril, a València el 5 de maig, a la Fira del Llibre; a Sueca el 27 de maig; a Barcelona, el 8 de juny i a Palma el 27 de setembre. A les Illes encara no s’han anunciat més actes perquè el Govern de les Illes encara no ha nomenat un comissari que centralitze i coordines les accions de l’Any Fuster a les Balears.
La ILC, amb l’Ateneu Barcelonès i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua organitzarà també un cicle de xarrades a l’Ateneu que no tenen encara data però sí títol: "Els pensaments de Joan Fuster", "Fuster, agitador d’idees", "Escrit des del silenci. Fuster Poeta, la recuperació d’una veu lírica" i "Converses entre escriptors. Joan Fuster i els seus corresponsals catalans".
La correspondència de Fuster serà, precisament, una de les novetats de l’Any Fuster pel que fa a edicions. Tres i Quatre publica ara el volum 17, que inclourà els Valencianistes de postguerra, i acaba d’editar també Diari 1952-1960. Edicions 62, per la seva banda, ha reeditat Nosaltres, els valencians -netejat ja de la hipercorrecció que va patir el volum en contra de la voluntat de Fuster-, i anuncia que, al llarg de l’any arribaran dos volums de l’Obra Completa que coediten amb Alfons el Magnànim i la Universitat de València. També Comanegra ha editat una antologia de Martí Monterde, Figura d’assaig i es reedita De viva veu amb les seves entrevistes (Afers, 2022). Entre d’altres edicions, activitats paral·leles i iniciatives d’institucions públiques i privades.