Era impossible no rendir-se davant l’espontaneïtat de Julia Child, la xef nord-americana que es va convertir en tota una celebritat amb el seu programa de televisió, un dels primers programes de cuina de la història del mitjà, a la dècada dels seixanta. Estava decidida a canviar la relació dels nord-americans amb el menjar, que s’adonessin del fet que com mengem està estretament relacionat amb qui som i amb el nostre paper en el món, i a fer assequible per a qualsevol les exquisideses de la cuina francesa, percebuda com a exclusiva i complicada. A HBO Max han estrenat una sèrie, titulada Julia, que explica com aquest programa va arribar a dur-se a terme i és un homenatge a Julia Child i al mateix temps una finestra al seu interior, a la dona que hi havia darrere d’una personalitat televisiva que es podia reduir, erròniament, a un timbre de veu singular i un aspecte que avui definiríem com a “poc normatiu”. En els tres primers episodis que s’han estrenat fins ara descobrim una dona que ha arribat a un punt concret de la vida en què li falta alguna cosa. La sorpresa de l’arribada de la menopausa i la mirada amb recança cap a una mare amb un nadó marquen el retrat humà d’un personatge que trobarà en la televisió el mitjà per recuperar l’entusiasme.
El problema és que el seu marit no l’acompanya en aquest entusiasme. De fet, menysprea la televisió, que considera una moda que amb una mica de sort acabarà sent passatgera. I aquí és on comencen les maniobres de Julia Child per aconseguir el que ella vol. Són aquestes maniobres, aquesta habilitat que té, adquirida a la força pel context, per persuadir els altres, concretament als homes, del que ella vol i és capaç de fer, el que fa el personatge enormement proper. Julia Child és, en aquesta sèrie biogràfica, la dona que ha d’idear estratègies i subterfugis per aconseguir el que vol. El menjar té un paper clau en tot plegat. Persuadir a través de l’estómac, de l’enginy i de la complicitat d’altres dones que l’ajuden en el camí. En aquesta sèrie les dones s’entenen entre elles i els homes no entenen res. Elles saben veure el potencial del programa de televisió que vol fer la protagonista i ells romanen cecs al canvi que acabarà suposant.
El fet que hagi de fer aquestes maniobres, que les hagi hagut de fer tota la vida, com ella diu, provoquen al personatge una tristesa que l’actriu Sarah Lancashire utilitza de manera impecable per fer una interpretació que, més enllà de clavar una manera de fer específica, brilla en com aconsegueix que hi llegim aquest dolor soterrat. La seva mirada conté en alguns moments una decepció profunda, com a l’escena en què el marit li respon que no creu que hagi de fer el programa. Que Sarah Lancashire aconsegueixi que no pensem en Meryl Streep, que havia interpretat prèviament a la xef, diu molt de la profunditat que dona al personatge. Les escenes dramàtiques es contraposen amb d’altres de més lleugeres, moltes situades a la cadena de televisió. Aquí també es nota que al darrere d’aquesta sèrie hi ha Daniel Goldfarb, productor de The Marvelous Mrs. Maisel. Totes dues sèries tenen un interès a mostrar la televisió dels anys seixanta per dins, i totes dues tenen al centre una dona amb personalitat i talent. L’únic que de vegades treu Julia Child del focus és el menjar. Primers plans de plats de tota mena fan salivar a l’audiència i es converteixen en les estrelles de la sèrie, tal com segurament ella hauria volgut. Prepareu-vos per al banquet: “This is Julia Child. Bon appétit!”.
Julia
Creador: Daniel Goldfarb
Repartiment: Sarah Lancashire, David Hyde Pierce
Temporades: 1
Plataforma: HBO Max