"La confiança amb el ciutadà s'ha trencat", diu un personatge amb expressió abatuda en l'últim episodi de We Own This City. La frase és el resum perfecte de la conclusió a la que sembla que ha arribat David Simon, conegut per ser el cocreador de The Wire, després de veure els fets que han sacsejat en els últims anys la seva ciutat i també el país. També sembla que és el motiu principal que l'ha portat a fer aquesta minisèrie, amb la qual ha tornat a Baltimore. És un retorn on es pot veure la frustració, la indignació i la ira que l'actualitat dels últims anys ha anat posant, titular sobre titular, en la mirada d'un creador que mai no havia estat tan cru. Torna a la seva ciutat per retratar un problema que no té solució. Aquest "s'ha trencat" és clau. La fractura és tan gran, que We Own This City, més que una entrega més de la crònica de The Wire, sembla un epíleg: la constatació que els problemes d'un sistema fallit que va estar retratant durant cinc temporades s'han solidificat de tal manera que no hi ha res a fer. I encara que el que estigui explicant és un cas específic, el d'una unitat policial corrupta, l'assenyala com el símptoma, extrem, d'un problema que està molt estès.
La minisèrie explica com la discriminació racial, els abusos i la brutalitat diària han creat una animadversió i un estat d'ànim irat al qual s'ha respost amb més discriminació racial, més abusos i més brutalitat. Això, ens diu We Own This City, ha separat en dos bàndols a policia i ciutadans, generant una fractura que s'agreuja amb els nombrosos casos que en els darrers anys han acabat amb la mort d'un ciutadà. Precisament, el cas de Freddie Gray, que va morir al 2015 després de ser detingut, és al centre de la història i el que uneix els diferents factors que van acabar fent que una unitat dedicada a la retirada d'armes i drogues del carrer tingués un poder exagerat que va facilitar que els seus membres se sentissin invencibles. Quan s'adonen que l'únic que compta és que les estadístiques siguin bones, sense que ningú miri com s'obtenen, s'obre una escletxa per la corrupció i la brutalitat indiscriminada que aquests policies aprofiten per embutxacar-se diners i sentir-se els amos de la ciutat, seguint el guiatge d'un sergent que se sent intocable, interpretat per un Jon Bernthal testosterònic que és el punt fort del repartiment juntament amb Josh Charles, que té el paper més desagradable.
La minisèrie no ens permet empatitzar de cap manera amb ells. De fet, els policies que dubten o que mantenen la integritat són els que no encaixen en la dinàmica generalitzada i acaben apartats. Com si estiguéssim en un The Shield modern, la sèrie fa una crònica de les línies vermelles que traspassen els membres d'aquesta unitat, ordenant-les per casos (amb un grafisme molt adequat en què veiem com es tradueixen en informes) però fent salts endavant i endarrere en el temps a partir de les investigacions paral·leles d'altres personatges. Això permet donar context als fets, que la minisèrie extreu del llibre en què es basa, escrit pel periodista Justin Fenton, i anar lligant els diferents elements de la tesi que articulen David Simon i George Pelecanos, que ataquen amb tanta fúria els policies que cometen crims com el sistema que els permet. La minisèrie passa de la voluntat d'examinar a la desesperança del diagnòstic. El final és demolidor per la manera com evidencia la putrefacció profunda del sistema i per tant una desafecció ciutadana assegurada per les properes generacions.
We Own This City
Creadors: David Simon i George Pelecanos
Repartiment: Jon Bernthal, Josh Charles
Minisèrie: 6 episodis
Plataforma: HBO Max