Va intentar matar-la però va sobreviure. D'ell només recorda la seva veu, que és l'única pista per identificar-lo. Mentre no ho faci, ell podria ser qualsevol i per tant és a tot arreu, explica la protagonista de Shining Girls. La sèrie, estrenada recentment a Apple TV+ deixa clar des del principi que vol que ens posem en la pell de la supervivent d'una agressió i que adoptem el seu punt de vista per veure com el seu dia a dia ha quedat desfigurat pel trauma viscut. Elisabeth Moss és, per suposat, l'actriu perfecta per al paper, capturant el trauma del personatge amb una fondària emocional i una intensitat punyent. La tria del personatge també sembla, en aquest punt de la carrera de l'actriu, en què ja ha fet papers similars a Top of the Lake i The Handmaid's Tale, una tria conscient, dirigida per la voluntat d'explicar històries de dones que passen per experiències molt dures infligides per personatges masculins que exerceixen violència de diversos tipus. Però hi ha una diferència substancial entre personatges previs i el d'aquesta nova sèrie, que és la vulnerabilitat que transmet el personatge. La Kirby de Shining Girls no s'enfrontarà al patriarcat com la Robin ni liderarà cap revolució com la June. No és una figura aspiracional. La Kirby només vol desaparèixer.
És per això que el personatge està pensant en marxar de la ciutat i començar de zero, a veure si d'aquesta manera els efectes del trauma que ha viscut desapareixen. La sèrie explica molt bé aquests efectes amb una distorsió de la qual l'espectador n'és també partícip. Objectes que es mouen de lloc, persones que hi eren i ara ja no, individus que no sap reconèixer i altres dificultats que fan el dia a dia del personatge quelcom molt angoixant i del seguiment de la història una tasca confosa per a l'espectador, ja que, com deia al principi, l'objectiu de Shining Girls és que l'audiència adopti el punt de vista d'una dona a la que el trauma ha capgirat el seu món. És quan hi ha una nova agressió semblant a la d'ella que s'obre la possibilitat d'intentar atrapar l'home que la va atacar. La Kirby creu que si li pot posar cara, si pot identificar-lo, d'alguna manera el seu món tornarà a la normalitat. A partir d'aquí, la sèrie s'estructura com un thriller, amb el personatge buscant pistes amb l'ajuda d'un company de feina interpretat per Wagner Moura (Narcos) per atrapar un individu que sembla estar a tot arreu.
El que la Kirby no sap, però l'espectador sí, és que aquest no és un agressor comú (a partir d'ara, spoilers), ja que té la capacitat de viatjar en el temps i ser en diferents èpoques, una idea que dificulta la persecució i reforça el que fet que per la protagonista l'agressor sigui omnipresent. Aquest aspecte de la història fa pensar en The Lost Room, aquella minisèrie que fa anys va protagonitzar Peter Krause i que encara ara continua sent un referent de bona ciència-ficció televisiva. De fet, la novel·la en què es basa Shining Girls, escrita per Lauren Beukes (i traduïda al català com a Les Lluminoses per l'editorial Mai Més), es defineix com una història de gènere, posant èmfasi en la capacitat de l'agressor per canviar d'època. La sèrie, en canvi, opta per donar més pes a la Kirby i mantenir-se tant com pot en el terreny del drama perquè està sobretot interessada en construir una metàfora del trauma que ressoni en l'audiència, un objectiu que assoleix en part per la interpretació d'Elisabeth Moss però també per un guió que mai oblida que està explicant la història d'una supervivent, no d'una heroïna.
Shining Girls
Creadora: Silka Louisa
Repartiment: Elisabeth Moss, Wagner Moure, Jamie Bell
Minisèrie: 8 episodis
Plataforma: Apple TV+