La vida de la Lenú s’ha continuat separant de la de la seva amiga Lila a la tercera temporada de La amiga estupenda, ja disponible sencera a HBO Max. Tenen vides tan diferents que no sembla que puguin compartir la mateixa infantesa, als mateixos carrers de pobresa, violència i patriarcat. Però el lligam hi és. Ho vulgui o no la Lenú, li és impossible deixar del tot el barri de Nàpols, i tampoc l'obsessió que té amb la seva amiga i el ressentiment creat d’haver-se sentit sempre menys brillant, menys genial, com diu el títol de les novel·les d’Elena Ferrante en què es basa la sèrie, menys de tot. La principal dificultat que presentava aquesta tercera temporada era com separar la Lenú i la Lila, ara en llocs diferents, i que continuessin connectades. Per fer-ho, la sèrie ha tibat hàbilment del fil que habita en cadascú de nosaltres i que ens uneix al passat, per molt lluny que sigui. Aquell fil format per conflictes no resolts i fets traumàtics, que amb una sola estrebada et pot tornar a fer ser la persona que fa temps que no eres. La Lenú (a partir d’aquí, spoilers) és ara una escriptora jove prometedora, casada amb un professor universitari de classe benestant i amb dues filles, però n’hi ha prou amb una estrebada perquè torni a ser la Lenú insegura de la infantesa i l’adolescència.
El personatge torna al barri al primer episodi de la temporada, i la sèrie ho aprofita molt bé per mostrar-nos la relació que té amb aquell entorn: com la mirada de la gent del barri i el que s’espera d’ella la perseguirà sempre, una idea que es presenta magníficament amb una persecució literal pel carrer. La sèrie continua excel·lint en l’ús d’imatges simbòliques com aquesta i també en la recreació de la intimitat dels personatges, malgrat que ara l’escenari sigui molt més ampli. Un cop lluny del barri, passat el túnel, tornant a Florència, no pot deixar enrere el barri. Cada decisió que pren durant la temporada està tenyida d’una manera o una altra per aquest passat: ajuda la Lila, però ho fa en part per sentir-se’n la salvadora i per tant la forta de les dues, acull en Pasquale i la Rosa Maria a casa seva perquè no vol admetre que fugint ha renunciat als conflictes del món on prové i no vol sentir-se que pren una posició neutral, però tampoc implicar-se realment, i finalment decideix deixar-se seduir de nou per en Nino, en part per ocupar la mateixa posició que en el seu moment havia ocupat la Lila, sentir-se desitjada pel mateix home que ella havia desitjat. D’aquesta manera, encara que la Lenú sigui la protagonista de la tercera temporada i la Lila hi aparegui poc, hi és present igualment. En les escenes que comparteixen juntes, les dues actrius continuen reflectint la ferotge barreja d’afecte i gelosia que ha governat sempre la seva amistat.
Aquest fil que la lliga amb el passat es reflecteix també en la dualitat que presenta l’estil de vida que ha triat el personatge, que al mateix temps que participa en manifestacions del moviment feminista, ha escollit una vida domèstica tradicional amb un marit que no valora les seves capacitats intel·lectuals i que li atorga totes les responsabilitats en el manteniment de la casa i la criança de la criatura. Quina diferència hi ha entre el rol de la Lenú i el rol de la seva mare? És possible que fins i tot havent analitzat críticament com les dones queden supeditades a allò que esperen els homes d’elles en un assaig sobre literatura, continuï conformant-se amb una vida on se sent atrapada? El context històric és convuls i de canvi, però la realitat domèstica i laboral dels personatges costa de transformar. Al final de la temporada, la Lenú pren una nova decisió que la separa encara més de la Lila. Però hi ha fils que no es poden tallar mai.
La amiga estupenda
Creador: Severio Costanzo (adaptant les novel·les d’Elena Ferrante)
Repartiment: Margherita Mazzucco, Gaia Girace
Temporades: 3
Plataforma: HBO Max