Quan l'Audiència Provincial de València va condemnar Luis Eduardo Ramirez, exmarit de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera responsable dels centres de menors, Mónica Oltra, a cinc anys de presó per abusar sexualment d'una adolescent internada en una d'aquestes instal·lacions, semblava que l'erosió experimentada pel Govern del Botànic amb la causa judicial s'estancaria. La sentència, malgrat queixar-se de «l'hostilitat i la falta d'empatia envers la víctima, deduïda dels informes aportats i que van ser elaborats per aquells que, paradoxalment, havien de protegir-la», no aportava cap indici per pensar que la líder de Compromís tinguera coneixement dels abusos des dels seus inicis. Oltra sempre havia al·legat que durant el transcurs d'aquells fets ja estaven separats i que feia temps que havia tramitat el cessament de la convivència.
La dreta i l'extrema dreta, tanmateix, havien convertit aquell assumpte en la punta de llança per debilitar la vicepresidenta valenciana i, en conseqüència, la coalició valenciana i les expectatives electorals de les forces botàniques. Mentre el PP va emprendre una campanya parlamentària per desgastar Oltra amb lectures esbiaixades d'informes sobre la gestió dels centres de menors, figures de la ultradreta van centrar-se en l'àmbit judicial. José Luis Roberto, dirigent del partit neofeixista España 2000, empresari de la seguretat privada, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i protagonista d'un assetjament en el domicili particular d'Oltra, va erigir-se en advocat de la víctima, és a dir, de l'adolescent de la qual n'havien abusat sexualment.
Cristina Seguí, activista ultraconservadora i habitual dels espais mediàtics del trumpisme espanyol, va presentar una denúncia sota el paraigua de la fantasmagòrica entitat Gobierna-te. El lletrat escollit per capitanejar-la fou Pablo Delgado, amb una relació d'amistat amb l'expresident valencià Francisco Camps. Delgado, no debades, ha exercit d'assistent legal de l'exmandatari conservador en diverses causes judicials que l'han assetjat, així com va incorporar al mateix Camps al seu bufet. L'advocat de l'entitat encapçalada per Seguí ha estat representant jurídic dels diversos col·legis concertats en la seua ofensiva contra el Consell, del centre de menors propietat de religiosos de Sogorb (Alt Palància) que va enfrontar-se a la conselleria d'Oltra i antic candidat del CDS a la presidència de la Generalitat Valenciana.
La croada judicial de la ultradreta va reactivar una causa judicial que tractava de posar la lupa sobre el comportament dels funcionaris i de la mateixa vicepresidenta en el cas dels abusos de l'educador Ramírez. Després d'imputar fins a 13 treballadors públics i alts càrrecs de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, el magistrat instructor Vicente Rios va sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) la imputació d'Oltra. El togat va determinar que no és era possible «progressar en la investigació» sense que la vicepresidenta valenciana «siga escoltada com a investigada, sense perjudicar el seu dret constitucional de defensa i sense perjudicar el dret d'acció de les parts acusadores i de defensa de les parts acusades». «El jutge estima que existeixen indicis raonables i sòlids de la participació d'Oltra en els fets objecte de les presents diligències prèvies», assenyalava la resolució judicial.
El TSJCV ha acordat aquest dijous, de fet, citar la vicepresidenta valenciana com a imputada. L'alt tribunal valencià ha pres aquesta decisió en detectar una sèrie «d'indicis plurals que en el seu conjunt fan sospitar de la possible existència d'un concert entre Oltra i diversos funcionaris a càrrec seu amb la finalitat o bé de protegir qui era llavors la seua parella o bé protegir la seua carrera política». Els magistrats de la sala civil i penal, la qual ha assumit completament la causa judicial, han citat a declarar Oltra com a imputada el pròxim 6 de juliol.
«Pot ser que els diferents tràmits i expedients duts a terme en el si de la conselleria, considerats en abstracte i d'una forma aïllada no puguen entendre's il·legals i, fins i tot, irregulars, però si els valorem en el seu conjunt posant-los en relació amb el seu contingut i la seua oportunitat, ja ens fa pensar que han estat elaborats amb un propòsit molt concret, completament allunyats de la finalitat per als quals van ser concebuts, en estar segons ens relata l'instructor, tots ells vinculats d'una manera directa a un propòsit molt precís, ja d'una molt dubtosa legalitat, com és beneficiar la situació processal del marit d'Oltra, o bé senzillament tractar de protegir la carrera política d'aquesta, encara que això es fes en perjudici d'una menor tutelada per la conselleria d'Igualtat», argumenten els togats per citar-la com a investigada.
La sala civil i penal del TSJCV reconeix que «no existeix cap prova directa que vincule aquests singulars tràmits amb l'aforada [Oltra]». Ara bé, sosté que «concorren uns indicis plurals, que en principi fan pensar que van ser orquestrats precisament amb aquesta fi, tant per la persona a qui directament beneficiarien com per la mateixa relació que presenten amb l'evolució del procés penal que van tractar d'obstaculitzar». Els magistrats, a més, afirmen que s'han d'afegir «una sèrie de declaracions públiqúes efectuades per Oltra, tant en el si de les Corts Valencianes com davant els mitjans de comunicació, en els quals s'atribueix l'ordre de la incoació de l'expedient reservat, les quals apareixen contemplades entre aquests indicis plurals».
«És cert que pot ser que ara es tracta de desvincular de les seues anteriors afirmacions, però no per això deixa de ser un element a considerar, com també ho és que resulta certament increïble que, com arriba a afirmar algun dels investigats, s'assabentaren dels abusos i de la possible imputació de qui va resultar ser el marit d'Oltra per la premsa, quan [la vicepresidenta] va afirmar que per un afany de transparència a l'inici del seu mandat, va comunicar en la conselleria, tant oralment com per escrit, la seua relació amb Ramírez i el seu treball com a educador», agreguen, per rematar: «Això ens fa pensar que era una circumstància perfectament coneguda en aquest àmbit, com contribueix a afirmar-ho el fet que quan» la víctima dels abusos i qui llavors era el seu nuvi «denuncien novament els fets, aquesta vegada davant els agents del GRUME, manifesten les seues pors perquè l'educador era el marit d'una persona molt important que sortia en la tele pel que temien que no els feren cas».
«Un pla orquestrat»
La sort judicial d'Oltra ja havia quedat pràcticament sentenciada quan la Fiscal Superior del País Valencià, Teresa Gisbert, va redactar un escrit duríssim contra Oltra, en el qual adduïa que «va haver-hi un pla preestablert per a ocultar i desacreditar els abusos relatats per la menor». «Es pot advertir de manera indiciària d'una línia directiva: en una primera part, un procés d'ocultació dels fets per part d'organismes de la conselleria d'Igualtat de la Generalitat Valenciana i, en segon lloc, un procés de desqualificació de la credibilitat de la menor per part d'aquests organismes», sostenia la representant del ministeri públic que apreciava la presumpta comissió dels delictes de prevaricació, abandonament de menors i omissió del deure de perseguir delictes.
«Tots els funcionaris investigats van participar en això: van saber dels abusos, però cap va denunciar, incomplint així la seua obligació legal de cuidar-la, protegir-la, i proporcionar-li assistència. Aquests incompliments van ser dolosos, voluntaris i sense base, justificació, mòbil o pretext, residint la causa de tal manera de conducta en una decisió d'ocultar els fets i sense suport raonable que els justifique. I el colofó final va ser que quan per fi la Fiscalia va denunciar els abusos i es va iniciar el corresponent procediment penal, fou llavors quan es va confeccionar l'expedient informatiu amb la finalitat de desvirtuar la versió de la menor», ampliava, per assenyalar l'existència d'una suposada ordre verbal, la qual «no va ser escrita, donada la seua flagrant il·legalitat», d'Oltra perquè s'efectuara una mena d'informació paral·lela que «desvirtuar la credibilitat de la menor».
La Fiscalia sostenia les seues afirmacions en què «és impossible [...] que funcionaris de tan diversa naturalesa i categoria, des de tècnics en menors a psicòlegs, caps de servei i directors de centre i territorials, mantingueren unànimement la mateixa versió dels fets». «Quina podia ser la finalitat de tot això? Qui era el principal beneficiari d'aquesta actuació? El beneficiari directe era Luis Ramírez, marit de la vicepresidenta del Consell, superior jeràrquica dels funcionaris intervinents i beneficiària també d'aquesta manera de conducta quan era un mitjà idoni per a eludir les possibles responsabilitats polítiques i/o penals», arredonien el seu escrit.
«Crida poderosament l'atenció que l'instructor, en l'exposició raonada que realitza, no planteja ni raona, ni tan sols amb un judici de provisionalitat, per què els indicis i judicis de valor que considera concurrents o imputables a Oltra puguen ser tipificats. No es concreten quins fets han estat comesos per la vicepresidenta i consellera, ni quina és la il·licitud d'aquests, ni tampoc a quins supòsits de fet tipificats penalment es corresponen», va al·legar davant el TSJCV la vicepresidenta abans que s'acordara la seua imputació. En l'escrit per defensar-se, expressava que «cap funcionari de la Generalitat Valenciana, ni treballadors d'entitats col·laboradores van rebre ordre, suggeriment, indicació o consigna, ni directament ni indirectament, per part d'Oltra perquè s'actuara d'una o d'altra forma i, en concret, per obrir un expedient informatiu o perquè s'ocultaren dades de la recerca o es perjudicara d'alguna manera a la menor».
Terrabastall polític
La imputació de la líder de Compromís genera un terrabastall polític al Govern del Botànic i, singularment, dintre de la coalició valencianista. Amb les forces conservadores i reaccionàries de l'oposició exigint al president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, la seua destitució, Oltra sempre ha manifestat el seu rebuig a la dimissió, ja que està plenament convençuda de la seua innocència. Atès que la seua declaració es produirà en poc menys de dues setmanes i mitja, un escenari que s'obri seria que la vicepresidenta valenciana resistira fins aleshores, a l'espera que després de la seua compareixença judicial fora desimputada. Si una vegada hagués declarat, continuara com a investigada, la seua situació política es complicaria encara més.
La seua permanència al Consell, tanmateix, no està exempta de possibles problemes d'imatge per a les forces botàniques. A poc menys d'un any per a les eleccions valencianes, la seua continuïtat al Govern valencià i dirigint la conselleria responsable de gestionar els centres de menors atorgaria munició al PP, Ciutadans i la ultradreta Vox. Si fins al moment ha estat la diana i el tema estrella que ha tret l'oposició per desacreditar l'executiu progressista, la imputació d'Oltra redoblarà la pressió sobre la seua figura i, al seu torn, envers Puig, qui ha estat assenyalat per les forces conservadores i reaccionàries com a responsable de la continuïtat de la líder de Compromís. La causa judicial ha traspassat el focus mediàtic valencià per colar-se en l'agenda de debat a Madrid, la qual cosa pot crear un clima irrespirable per al Govern valencià, on els socis socialistes preferirien l'eixida de la vicepresidenta.
«Davant de l'obertura de la investigació a la nostra vicepresidenta, volem refermar el nostre suport incondicional a la seua tasca i a la de tot l'equip humà que conforma la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. No permetrem que una querella engegada per l'extrema dreta no ens permeta continuar treballant per millorar la vida de la gent», ha expressat públicament Àgueda Micó, coordinadora nacional de Més-Compromís, com a veu de la coalició valencianista. En privat, però, creixen els dubtes, especialment a l'antic Bloc, de la necessitat d'un Pla B a la continuïtat d'Oltra al capdavant de la vicepresidència de la Generalitat Valenciana.
Una hipotètica dimissió d'Oltra obriria un procés intern a Compromís que hauria de decidir l'encarregat de substituir l'actual vicepresidenta al Consell, i més després que Vicent Marzà abandonara les seues responsabilitats a la conselleria d'Educació, Cultura i Esports. L'adeu d'Oltra i la seua continuïtat com a imputada obligarien la coalició valencianista a buscar un candidat per rellevar-la com a cap de cartell per als comicis valencians del 2023. «Compromís només posseeix tres grans actius electorals: Mónica Oltra, Joan Ribó [alcalde de València] i Joan Baldoví [diputat al Congrés]. Si Oltra no és candidata, l'alternativa més probable i amb certa consistència electoral podria ser Baldoví», han apuntat sempre des de la maquinària de la força d'estricta obediència valenciana. De moment, la cooperativa política manté l'acte preelectoral «Cap a un tercer Botànic» d'aquest dissabte, on estaran presents Oltra, Baldoví i Ribó. Les rèpliques del terratrèmol encara no són visibles.