Les llàgrimes eren l’expressió d’una derrota forçada. Mónica Oltra, símbol del canvi polític iniciat l’any 2015, plegava el dimarts passat com a vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. La referent mediàtica de Compromís assumia aquella decisió com una mena de sacrifici necessari per a salvaguardar la imatge i la musculatura electoral del projecte del Govern del Botànic. “Ens estan fulminant un a un amb denúncies falses, i el dia que vostès vulguen reaccionar els hauran fulminat també”, assenyalava la dirigent progressista, per subratllar que aquell adeu obligat “passarà a la història de la infàmia política, jurídica i mediàtica. Oltra, que insistia a remarcar que la seua situació judicial responia a una “cacera de l’extrema dreta”, carregava contra la causa als tribunals que tombava —qui sap si només de manera momentània— la seua carrera en la primera línia política.
L’origen del procediment judicial pel qual ha estat imputada és la sentència de l’Audiència Provincial de València, ratificada posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que condemnava el seu exmarit per abusar sexualment d’una menor internada en un centre de protecció on exercia com a educador social. La resolució judicial va aixecar aleshores força polseguera política i mediàtica, perquè la responsable dels centres de menors era la Conselleria encapçalada, precisament, per Oltra. La interlocutòria era un míssil de flotació al funcionament de la xarxa dels centres de menors i al sistema dissenyat per detectar els abusos sexuals, ja que s’apuntava “l’hostilitat i la falta d’empatia envers la víctima, deduïda dels informes aportats i que van ser elaborats per aquells que, paradoxalment, havien de protegir-la”. En cap moment, però, s’aportava el mínim indici d’una actuació irregular per part d’Oltra o el seu equip.
El cas d’abusos sexuals havia esclatat en febrer del 2017, quan l’aleshores menor —en l’actualitat, ja ha bufat les espelmes del seu 18è aniversari— va relatar aquella situació repugnant per part d’un educador social al seu nóvio i als seus sogres. La víctima torna a narrar aquella vivència execrable a un funcionari del Grup de Menors de la Policia, però llavors decideix no interposar cap denuncia. El seu testimoni provoca que el centre aparte el treballador social, a pesar que, d’entrada, no s’havia atorgat cap credibilitat a l’adolescent per manca de concreció dels fets. “No ha aparegut cap indici, paraula o frase a partir de la qual poguérem investigar la possibilitat d’existència d’una experiència en la qual ella se sentira abusada sexualment”, valora llavors una psicòloga. Hi haurà altres informes psicològics que indiquen l’exposició de l’abusada com a “poc creïble”.
La visita de dos agents de la policia al centre de menors privat i de caràcter religiós canvia la història. La menor, empentada pel seu nóvio, explica als membres del cos de seguretat els abusos sexuals i confessa la seua por a denunciar perquè el treballador social “compta amb un familiar que és càrrec important dintre d’una conselleria i surt a la televisió”. Aquella trobada casual amb els policies fa prosperar la causa fins a sentenciar l’educador i exmarit d’Oltra, Luis Eduardo Ramírez, a cinc anys de presó. La decisió judicial es troba pendent d’un recurs presentat al Tribunal Suprem.
Tot i que la resolució judicial de l’Audiència Provincial de València no assenyala Oltra, diverses figures de l’extrema dreta inicien una croada als tribunals amb l’objectiu d’erosionar a la referent esquerrana. José Luis Roberto, figura omnipresent en qualsevol teranyina de la ultradreta al País Valencià, líder de la formació neofeixista España 2000, empresari de la seguretat, protagonista d’una intimidació al domicili particular d’Oltra sense conseqüències judicials i exlletrat de la patronal dels clubs de cites, assumeix la representació de l’abusada.
La víctima, a través de Roberto, presenta una querella contra la vicepresidenta per un presumpte encobriment dels abusos, així com inicia una certa gira mediàtica. En una entrevista concedida a El Mundo, apunta que “creu que fou ella [en referència a Oltra], per allò que he llegit a les notícies, qui va amagar la denúncia durant diversos mesos”. “Ella no té la culpa d’allò que va fer ell, però pot ser que l’ocultara”, indica. A l’ofensiva als tribunals se suma Cristina Seguí, partícip de la fundació de la formació d’extrema dreta Vox i habitual dels espais del trumpisme mediàtic espanyol. Com a lletrat, escull Pablo Delgado, el qual ha exercit d’advocat de l’expresident valencià Francisco Camps i, fins i tot, l’ha incorporat al seu despatx. Delgado no és un desconegut per al Botànic: va representar legalment diversos col·legis concertats en la seua guerra contra la conselleria d’Educació i va defensar jurídicament un centre de menors de Sogorb (Alt Palància) en el seu conflicte amb el departament encapçalat per Oltra.
La querella de Seguí a través de la fantasmagòrica entitat Gobierna-te es promociona als mitjans de comunicació a través de Fernando de Rosa, senador del PP, exconseller de Justícia amb Camps, antic exvicepresident del Consell General del Poder Judicial i expresident de l’Audiència Provincial de València. El seu germà és Alberto de Rosa, conseller delegat de Ribera Salut, un gegant de la sanitat privada que ha perdut diverses concessions sanitàries per la política d’internalització adoptada pel Govern valencià. Per arredonir el cercle, l’empresa va contractar la víctima de l’exmarit d’Oltra al departament sanitari de Torrevella (Baix Segura), controlat per la companyia mèdica fins a l’octubre del 2021.
La identitat dels querellants, als quals se suma Vox com a acusació particular, provoca que Compromís denuncia una “cacera de l’extrema dreta”. Aquestes querelles de segell ultra, tanmateix, són acceptades pels tribunals, que imputen, en primer terme, sis funcionaris del departament d’Igualtat i Polítiques Inclusives, així com dues treballadores del centre de menors. Les indagacions s’amplien fins a investigar 13 persones, entre alts càrrecs, funcionaris i personal d’aquest centre de menors. Una de les claus de volta és l’obertura d’un expedient informatiu per part de la Conselleria mentre la justícia investigava els abusos sexuals de l’educador Ramírez.
Aquest expedient és considerat a la sentència que condemnava l’exmarit com un element per desacreditar l’abusada, atès que fa referència “al fort caràcter de la menor, que havia provocat diferents incidents en el centre, que abastaven des d’agressions i insults als educadors fins a sostracció de pertinences de les seues companyes, mala assistència escolar i mal comportament en les classes, fins al punt de ser expulsada temporalment, i escapolir-se del centre en diverses ocasions”. Oltra, en una compareixença a les Corts Valencianes, va negar que aquell expedient informatiu fos “paral·lel ni parajudicial” i va explicar que la llei obligava la Conselleria a la incoació. Ho va fer parafrasejant una sentència del TSJCV: “Resulta lògic que, després de la denúncia dels fets referits, s’inicie el corresponent expedient administratiu i a continuació es pose en coneixement de la fiscalia provincial competent”.
El jutge instructor, interpretant que aquell expedient administratiu va engegar-se per suposadament encobrir els abusos sexuals, va buscar l’encarregat de demanar-lo. “Aquest informe, l’expedient, el vaig encarregar jo. Deixen la gent en pau. Puc donar totes les explicacions que vulguen. Jo vaig encarregar l’expedient informatiu perquè necessitava saber què havia passat”, va afirmar la líder progressista. Aquelles paraules, de les quals es va desmarcar després, van encaminar-la cap a la petició d’imputació del togat Vicente Ríos al TSJCV. Hi observava “indicis racionals i sòlids” en la comissió d’un presumpte delicte “d’abandonament d’un menor desvalgut per omissió dels deures inherents de guardar i custodiar”.
“No va existir en la seu de la Conselleria cap voluntat real d’esclarir els fets, sinó, per contra, d’ocultar-los, amb una mera aparença d’actuacions dirigides a esclarir-los”, va argumentar el magistrat, que apuntava el moll de l’os de la seua sol·licitud d’investigació de la líder de Compromís: “Ens trobem davant un expedient administratiu o una ‘informació reservada’, que de manera indiciària va ser ordenada per Oltra, [...] orientat a desacreditar la menor i interferir en un procediment penal en curs en el qual el seu marit era l’investigat”.
Els raonaments del jutge instructor foren assumits per la Fiscal Superior del País Valencià, Teresa Gisbert, que apuntava l’existència d’un pla preestablert per a ocultar i desacreditar els abusos relatats per la menor». En un escrit duríssim, la representant del ministeri públic va ampliar el focus i va incorporar com a possibles delictes atribuïbles a la referent progressista la prevaricació i l’omissió de perseguir delictes. “Es pot advertir de manera indiciària una línia directiva: en una primera part, un procés d’ocultació dels fets per part d’organismes de la Conselleria d’Igualtat de la Generalitat Valenciana i, en segon lloc, un procés de desqualificació de la credibilitat de la menor per part d’aquests organismes”, raonava, per indicar que aquesta directriu va produir-se de manera verbal. “No va ser escrita, donada la seua flagrant il·legalitat”, puntualitzava.
“És impossible [...] que funcionaris de tan diversa naturalesa i categoria, des de tècnics en menors fins a psicòlegs, caps de servei i directors de centre i territorials, mantingueren unànimement la mateixa versió dels fets [...] Quina podia ser la finalitat de tot això? Qui era el principal beneficiari d’aquesta actuació? El beneficiari directe era Luis Ramírez, marit de la vicepresidenta del Consell, superior jeràrquica dels funcionaris intervinents i beneficiària també d’aquesta manera de conducta quan era un mitjà idoni per a eludir les possibles responsabilitats polítiques o penals”, assegurava la fiscal per sostenir la seua acusació. Oltra, amb tot, sempre ha negat que donara cap consigna i ha al·legat que mai hauria pogut ordenar res perquè els fets van denunciar-se en febrer del 2017 i no va assabentar-se fins a agost del mateix any.
El TSJCV va acceptar la tesi de la representant del ministeri públic i va acordar imputar l’aleshores vicepresidenta per una sèrie “d’indicis plurals que en el seu conjunt fan sospitar de la possible existència d’un concert entre Oltra i diversos funcionaris a càrrec seu amb la finalitat o bé de protegir qui era llavors la seua parella o bé protegir la seua carrera política”. “Pot ser que els diferents tràmits i expedients duts a terme en el si de la Conselleria, considerats en abstracte i d’una forma aïllada no puguen entendre’s il·legals i, fins i tot, irregulars, però si els valorem en el seu conjunt posant-los en relació amb el seu contingut i la seua oportunitat, ja ens fa pensar que han estat elaborats amb un propòsit molt concret, completament allunyats de la finalitat per als quals van ser concebuts, en estar segons ens relata l’instructor, tots ells vinculats d’una manera directa a un propòsit molt precís, ja d’una molt dubtosa legalitat, com és beneficiar la situació processal del marit d’Oltra, o bé senzillament tractar de protegir la carrera política d’aquesta”, justifiquen.
La Sala Civil i Penal del TSJCV admetia que “no existeix cap prova directa que vincule aquests singulars tràmits amb l’aforada [Oltra]”, però avalava la citació com a investigada en “uns indicis plurals, que, en principi, fan pensar que van ser orquestrats precisament amb aquesta fi, tant per la persona a qui directament beneficiarien com per la mateixa relació que presenten amb l’evolució del procés penal que van tractar d’obstaculitzar”. Entre aquests indicis, hi hauria “una sèrie de declaracions públiques efectuades per Oltra, tant en el si de les Corts Valencianes com davant els mitjans de comunicació, en els quals s’atribueix l’ordre de la incoació de l’expedient reservat”.
“És cert que pot ser que ara es tracta de desvincular de les seues anteriors afirmacions, però no per això deixa de ser un element a considerar, com també ho és que resulta certament increïble que, com arriba a afirmar algun dels investigats, s’assabentaren dels abusos i de la possible imputació de qui va resultar ser el marit d’Oltra per la premsa, quan [la vicepresidenta] va afirmar que per unafany de transparència a l’inici del seu mandat, va comunicar en la Conselleria, tant oralment com per escrit, la seua relació amb Ramírez i el seu treball com a educador”, adduïen. Amb la seua dimissió com a diputada a les Corts Valencianes, la causa retorna als jutjats que la van veure néixer. Serà el torn d’Oltra per intentar demostrar la seua innocència.