La cançó popular irlandesa The foggy dew narra la Revolta de Pasqua de 1916, que va ser un episodi fonamental de la lluita per la independència d’Irlanda. «Observats per tot el món, aquells màrtirs de l’honor engendraven d’una causa la llavor, la flama de llibertat que per sempre ens guiarà travessant la boira del matí», fa la versió en català de l’himne irlandès. Avui al matí, aquests versos han obert l’acte commemoratiu del centenari d’Estat Català, que va ser fundat per Francesc Macià i altres patriotes catalans el 8 de juliol de 1922.
Un centenar de representants d’entitats i partits independentistes, i també uns quants familiars i militants històrics d’Estat Català, s’han aplegat al Museu d’Història de Catalunya per posar en valor la importància del que és considerat el primer partit polític «de caràcter netament independentista», en paraules del manifest que han llegit durant l’acte l’exdiputada de Junts al Parlament Salwa El Gharbi i l’exconseller d’Universitats Carles Solà.
«Volem ser fidels a la memòria històrica col·lectiva, volem retre homenatge al patriotisme desinteressat i coherent de tots els homes i dones d’Estat Català i volem renovar el nostre compromís públic amb els objectius de Macià, que volia aconseguir una nació catalana independent, lliure, culta, justa i completa», ha explicat l’historiador i secretari general del partit Tomàs Callau al principi de l’acte. Tot seguit, Conxita Bosch, de l’executiva de la formació, ha posat de manifest que «un dels puntals del partit ha estat sempre la internacionalització de la lluita per la independència». En aquest sentit, ha enumerat alguns actors internacionals —de Bretanya, Còrsega, Nova Caledònia, Puerto Rico i Sardenya, entre d’altres— que han volgut celebrar el centenari d’Estat Català.
Dos d’ells, l’expresident de l’Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talmoni, i el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, han pres la paraula a través d’una pantalla per donar suport a «la lluita per la llibertat i la sobirania plena» del poble català. «Tenim els mateixos adversaris i enemics polítics, i espero que aviat també puguem celebrar el naixement de les nostres pròpies repúbliques», ha exclamat Otegi.
El president català a l’exili, Carles Puigdemont, també ha participat virtualment a l’acte. «Macià, de gran vocació internacional, va ser el primer a entendre que Catalunya havia de fer-se entendre al món», ha assegurat l’ara president del Consell per la República, i seguidament ha recordat la feina que va fer Estat Català a ciutats com París, Brussel·les, Nova York, Moscou i Montevideo.
El també expresident de la Generalitat Quim Torra, que ha fet el primer parlament presencial de l’acte, ha recomanat el Diccionari biogràfic d’Estat Català de Tomàs Callau i Fermí Rubiralta. «Cada biografia d’aquest llibre és una vida dedicada a la lluita per la independència de Catalunya», ha comentat. Segons Torra, les idees d’Estat Català «són les que segueix tot l’independentisme avui dia». Per això, al seu parer, es tracta d’un partit «joveníssim, contemporani, que va saber marcar realment quina era la sortida per Catalunya». En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, Ona Curto, ha volgut posar de manifest la visió «en clau de Països Catalans» d’Estat Català, que ha acabat calant del tot en el moviment independentista català.
A continuació, l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, ha repassat les afinitats històriques entre el 1922 i l’actualitat i ha fet una crida «al jovent del país, i especialment a les noies», a qui ha convidat a «esdevenir voluntaris d’Estat Català» per així poder «proclamar de nou la República catalana». L’exvicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira ha fet el discurs més contundent i irònic de l’acte. Només de començar, ja ha deixat anar que «si ara Macià fos aquí, cent anys després, segurament ens miraria als ulls i ens diria: ‘Encara estem així?’». Ha aprofitat per reivindicar que «l’únic que poden fer els catalans, pel que fa a Espanya, és sortir-ne» i ha assegurat que, per aconseguir-ho, «caldrà recórrer a la desobediència civil». A més, l'exdirigent d'ERC ha afirmat que «a Espanya no hi ha federals i, quan han manat els federals, com ara, no han federalitzat absolutament res».
L’encarregada de tancar l’acte ha estat l’actual presidenta del Parlament de Catalunya i líder de Junts per Catalunya, Laura Borràs, que ha recordat que el proper desembre se celebrarà el norantè aniversari de l’òrgan que presideix. Borràs ha aplaudit la decisió de dedicar l’acte del centenari als familiars dels militants del partit: «Posar al centre les persones que hi van creure i ho van fer possible, i també les qui mantenen viu el projecte, és humanament molt emotiu i també políticament significatiu». Després de tancar l’acte amb Els segadors, els organitzadors han demanat als familiars que es quedessin a la sala per rebre un obsequi.