Un professor universitari espanyol, Javier Varela (Madrid, 1952), pot escriure una biografia d’Eugeni d’Ors i confondre constantment les poblacions orsianes de Vilanova i la Geltrú amb Vilafranca del Penedès, a més de situar la primera a la província de Tarragona i la segona a marina. Pot atribuir al polític Jaume Carner opinions de l’escriptor Josep Carner, i, a més, fer-li robar la corresponsalia del diari El Sol. Pot trastocar els cognoms de personatges històrics o canviar-los els noms de pila i, pel que fa als catalans, escriure’ls, uns quants en català i uns altres en castellà, arbitràriament. Pot manipular citacions textuals, sobretot les catalanes i franceses. Pot enganyar el lector sobre el darrer article de Xènius a La Veu de Catalunya. Pot contradir-se sobre la secció “Estilo y cifra” que publicà a La Vanguardia Española.
Pot fer tot això i moltes potineries més i obtenir el premi Gaziel de biografia i memòries convocat per l’editorial RBA i la Fundació Conde de Barcelona, creada per La Vanguardia, premi que compta amb un jurat de prestigi.
Ben aviat mostra que no és fiable quan parla del llibre del 1934 El vivir de Goya: no és cap llibre, apareix com un apartat del text “Epos de los destinos”, publicat per capítols a laRevista de Estudios Hispánicos; i el 1935. També fa passar d’escrit a llibre l’article “La fi de l’Isidre Nonell”.
Més nyaps. Parla d’una glosa escrita abans de la diada en pro de la Mancomunitat del 1913, celebrada a Santa Coloma [de Farners]: la diada se celebra el 19 d’octubre i la glossa és del 23. Dóna a entendre que Puig i Cadafalch és autor d’un llibre en castellà, La arquitectura románica en Cataluña, escrit en català. En contrapartida, la famosa targeta que Peius Gener exhibia a França, “Savant catalan”, passa a “Savi català”. Diu que el cenetista assassinat durant la vaga de la Canadenca era Manuel Burgos i el ministre de la Governació, Burgos y Mazo; el primer es deia Miquel i n’era el ministre Amalio Gimeno: Burgos y Mazo ho serà més tard. Diu que la darrera glosa de La Veu estava dedicada a Rússia i es publica el 8 de gener del 20: la del dia 8 i darrera parla de Fortuny i la de Rússia va quedar llavors inèdita. Destaca que Cendrós va publicar només en castellà la biografia de Xènius, quan va treure-la al mateix temps en català, que és la que reedita Quaderns Crema, actualitzada pel biògraf. Diu que el biògraf Enric Jardí no esmenta la relació de d’Ors amb la Unión Monárquica Nacional i ho fa a fons. Diu que d’Ors inaugura el títol “Estilo y cifra” al Destino: ho fa setmanes abans als periòdics Labor, de Sòria, i Unidad, de Sant Sebastià, entre d’altres.
Noms trabucats. Els Reventós, Isidre i Ramon, passen a Raventós. Gaziel, a Gaciel; Osvald Cardona, a Oudald; Pere Coromines es fa un cop Joan, a l’igual que Josep Pijoan. Més sorprenent encara és veure que parla sempre del periodista —i això que era “conocido”!— Romà Jorí, i que el Vicenç de Josep Vicenç Foix era el seu primer cognom i, per tant, se’l pot anomenar Vicenç Foix.
Citacions amb canvis: “al fin se’ns ha fet” per “al fi se’ns ha fet”; “carn de bordell, del presidi” per “carn del bordell, del presidi”; “és el cabdill” per “és el Cabdill”; “ja en pots tirar un troç a l’olla” per “ja en pots tirar un bon tros a l’olla”; “c’-est-à-dire, à la raison” per “c’est-à-dire la raison” i “sutil amateur” per “universal amateur”.
Títols retocats: L’Océanographie de l’Ennui per Océanographie de l’ennui; Almanach de L’Action Française per Almanach d’Action Française; Boletín de los Amigos de la Unidad Moral per Els amics d’Europa, butlletí del Comitè d’Amics de la Unitat Moral d’Europa: “De com el glosador es diu Xènius” per “Entre parèntesi: De com el Glosador es diu Xènius”, i “Crónica de la ermita” per “Crónicas de la ermita”.
I amb l’índex de noms, RBA allunya encara més el premi Gaziel de la cultura catalana. Hi castellanitza noms de persona que l’autor escriu en català; intercanvia els segons cognoms dels dos Carners; entra Sebastià Juan Arbó per Arbó i Lluís Nicolau d’Olwer per Olwer; diu que el pintor Cabanyes, Alexandre, es deia Manuel. I accentua amb accent castellà, tancat, Adrià o Macià, a més de deixar d’accentuar Lluís.