-A vostè de petit li deien que arribaria a ser president de la Generalitat. És una frase que es deu dir en moltes cases, però en el seu cas s’ha fet certa. Vostè en algun moment ho havia somniat o hi havia aspirat?
-Sobretot, m’ho havia imaginat en el moment en què esdevinc candidat d’Esquerra Republicana per ser president. És veritat que quan havia tingut l’oportunitat, abans de ser president, de conèixer de primera mà com viuen els presidents anteriors aquesta responsabilitat, veia que estaven patint molt i que havien d’assumir moltes responsabilitats. Per tant, ho veia encara amb més respecte.
-Com duu el fet de ser el president més jove de la Generalitat?
-Ser més jove que els teus interlocutors habituals, i especialment els que tenen responsabilitats amb molt poder, fa que hagis de demostrar les coses dues vegades. Però, al final, els fets s’imposen i no representa cap mena de situació asimètrica.
-Si no manté el càrrec una quinzena d’anys, que no sé si és dins els seus plans, serà també l’expresident més jove de la història. Ha pensat què fer amb els seus drets d’expresident un cop acabi la seva presidència?
-La configuració de com està prevista la situació dels expresidents respon a un model concret. Això ha d’anar evolucionant. Evidentment, quan deixi de ser president, el que faré serà posar-me a treballar en un altre àmbit fora de la política. Per tant, aquesta és la meva previsió. No en tinc cap altra. En casos anteriors, altres presidents tenien l’expectativa que en deixar de ser-ho estarien a les portes de la jubilació. En el meu cas, segur que no serà així. Per tant, tancar una etapa i obrir-ne una altra.
-Vostè és diputat des dels 24 anys.Es considera un polític professional?
-La política necessita de persones que tinguin coneixement de com funcionen les institucions. Crec que haver pogut fer tot aquest recorregut em dona unes eines que em permeten exercir millor les meves responsabilitats. Des de l’àmbit local, d’haver estat regidor del meu poble i, per tant, conèixer les necessitats dels municipis i els ajuntaments. I, també, de l’àmbit més executiu per part del Govern. El fet d’haver estat responsable de l’àmbit econòmic del Govern, primer com a secretari i després com a conseller, et dona una visió molt transversal i fa que puguis conèixer molt bé els reptes que té la societat catalana en molts àmbits dels serveis públics i quines són les necessitats del país.
-Comprèn que hi hagi gent a qui li pugui preocupar que el president sigui algú que ha passat pocs anys al món laboral?
-Pot ser que hi hagi a qui això li reforci alguns dels prejudicis cap als estaments polítics. Al final, però, s’ha de valorar qualsevol responsable pels fets i les decisions que s’han pres. Això és el que m’agradaria. Qui tingui aquest dubte, li demano que ho valori pels fets. Tinc molt clar que haver estat implicat políticament en cap cas condiciona negativament les decisions que he de prendre com a president.
-La seva és una família vinculada amb món de l’empresa. Vostè se n’ha mantingut al marge. Per què?
-Des del punt de vista de la meva vida m’he destinat a altres àmbits. Crec que poder conèixer de primera mà una experiència empresarial familiar t’ajuda a conèixer altres realitats. Tal com ocorreria si el meu pare en comptes de gestionar empreses fos metge. Per tant, no hi he tingut mai un especial interès.
-Quina relació manté amb el president Torra? Va ser molt dur amb vostè al seu darrer llibre...
-La relació és correcta i cordial. Intento, amb tots els expresidents, poder mantenir aquesta relació. Hi ha situacions, circumstàncies personals dels presidents, que només comprens –o com a mínim jo he comprès– en el moment en què assumeixes les responsabilitats de president.
-I amb el president Puigdemont? Li reca les critiques que rep des del Consell per la República que ell presideix?
-Amb el president Puigdemont vaig tenir l’oportunitat de poder compartir amb ell una bona estona. És notori que ens alguns aspectes tenim una mirada política molt diferent. Però els elements que compartim són molt majors. Compartim la voluntat i el compromís que Catalunya esdevingui un estat independent. És veritat que les mirades estratègiques amb els anys han anat divergint. No és cap novetat. Cal mantenir aquesta relació amb tota la naturalitat, tan pel que compartim com pel que discrepem.
-La darrera crítica ha arribat pel cas Borràs. Vostè descarta de totes totes que darrere la causa de la presidenta del Parlament no hi hagi l’acció de l’Estat?
-Al final m’atinc als fets. A Laura Borràs se li obre un judici oral per uns presumptes delictes vinculats a la corrupció i s’aplica el reglament del Parlament. Això no vulnera la presumpció d’innocència. Crec que, si és absolta al judici, se l’ha de restaurar a la posició de presidenta del Parlament. Aquesta és la proposta que li vam fer. Alhora, durant tot aquest temps, hem d’intentar preservar les institucions. Hem patit, durant massa mesos, situacions d’interinitat que no han ajudat. El fet que tinguéssim un 155, amb una intervenció de l’autonomia molt profunda, que va dissoldre el govern que hi havia, va generar molts problemes. Que s’inhabilités el president Torra també va generar aquests problemes. Amb la suspensió de Borràs, com a presidenta del Parlament, hauríem d’evitar que aquesta situació d’interinitat s’allargués en el temps. Per tant, seria convenient, que en compliment de l’acord d’investidura, Junts escollís una persona per exercir aquesta responsabilitat. Comptaria amb el nostre suport. I si Laura Borràs és absolta i recupera els seus drets com a diputada, tornaria a ser restaurada com a presidenta del Parlament.
-Hi veu, però, l’acció de l’Estat darrere la causa de Laura Borràs?
-Jo veig uns fets dels quals, sembla, se’n deriven presumptes responsabilitats. Això és el que veig. Pel que he pogut llegir, és una causa relacionada amb com es va gestionar una institució. Altra cosa és que aquesta situació, als adversaris de l’independentisme, ja els hi vagi bé i l’utilitzen per desgastar. Ara, està clar que hi ha una investigació que exposa una sèrie de fets que creuen que han passat i, a partir d’aquí, hi ha uns presumptes delictes que s’han d’aclarir.
Tem que la suspensió de Borràs com a presidenta pugui desestabilitzar el seu Govern?
-Cap membre del Govern m’ha traslladat cap mena de dubte respecte a la continuïtat del Govern amb tots i cadascun dels seus membres que compartim responsabilitats en l’actualitat.
-Li ho deia també perquè a l’horitzó hi ha l’auditoria de l’acord de Govern que du a terme Junts i la possible consulta a la militància sobre mantenir el pacte o no, inclosa a la ponència política d’aquest partit...
-És una decisió que ha de prendre Junts. Nosaltres vam arribar a un acord d’investidura. D’aquest se’n deriva un pla de Govern. El primer punt és que s’obri un procés de negociació amb l’Estat. L’estem obrint. No està exempt de dificultats, com qualsevol procés de negociació d’aquestes característiques. A partir d’aquí, ha passat el primer any, es poden fer totes les valoracions que es considerin oportunes. S’ha fet una valoració des del propi Govern i és positiva. El percentatge de compliment és superior al percentatge de temps que portem de legislatura. Al país, el que li convé és que les institucions tinguin la màxima estabilitat. Estem en un moment en què la incertesa econòmica, l’augment del cost de la vida o la inflació estan generant molt de patiment i d’angoixa sobre el futur per a famílies i empreses. Tot això més enllà que continuem afrontant una situació de repressió política que hem de revertir a través de la negociació per a resoldre el conflicte polític. En aquests moments, més que mai, es necessiten institucions estables. Faré tot el que estigui al meu abast perquè el Govern de Catalunya tingui la màxima estabilitat.
-Creu que el seus socis de Govern, Junts per Catalunya, han estat lleials en tot moment?
-Hi ha visions estratègiques diferents. En tot cas, davant la proposta estratègica d’afrontar la resolució del conflicte polític amb l’Estat, on anem a defensar l’amnistia i l’autodeterminació a través de la negociació, si es volen formular alternatives, estic disposat a escoltar-les. Però el que demano és que siguin alternatives amb passos concrets. Els conceptes en genèric poden merèixer una opinió o una altra, però el que necessita la ciutadania és que li parlem clar. Tenim un estat que a l’octubre del 2017, a través de la repressió, va aconseguir acabar amb el Govern de Catalunya, forçar a l’exili o empresonar els seus membres i aplicar una suspensió de l’autonomia que es va allargar durant vuit mesos. No vam aconseguir un reconeixement internacional de la declaració d’independència que es va portar a terme al Parlament. Per tant, el camí que, després de l’1-O, es va seguir, per la reacció de l’Estat, no ens va permetre culminar el procés d’independència. Ara ho hem de fer per un altre camí, sense oblidar-nos mai de l’objectiu.
-Quin camí?
-Per mi, el que dona més garanties és que això es decideixi en el marc d’un referèndum reconegut per la comunitat internacional. Perquè ho sigui, la via més ràpida, més sòlida i més segura és un referèndum acordat amb l’Estat. Això, avui, ens pot semblar molt llunyà, però també era molt llunyà el reconeixement del conflicte polític i el reconeixement que els tribunals no han d’entrar a resoldre aquest conflicte. Per tant, necessitem perseverança i generar moltes més majories. De fet, la immensa majoria de la ciutadania de Catalunya, independentment de la seva posició a favor o en contra la independència, defensa la via de la negociació per resoldre el conflicte polític.
-Deia que amb els socis tenen visions estratègiques diferents. Però aquestes visions s’han convertit en xocs en els eixos centrals de l’estratègia política. Ha passat amb la taula diàleg, on no hi és present Junts, o amb els pressupostos, quan va haver-hi moltes tensions i va rebre moltes crítiques per part del partit. Té sentit mantenir la coalició així?
-El Govern funciona i funciona bé. Les conselleres i consellers estan duent a terme les seves responsabilitats amb diligència i compromís. Amb rigor i voluntat transformadora. A partir d’aquí, hi ha processos de canvi en totes les organitzacions. Junts encara és un partit en formació. Si bé hi ha una part que té una llarga tradició, que prové de l’antiga Convergència, hi ha una altra part que està en procés de formació. És important que pugui culminar el procés de consolidació de l’espai. Alguns dels aspectes que mencionava quedaran molt més clars. En tot cas, hi ha una estratègia acordada. Es va aprovar en el pla de Govern i jo soc respectuós amb el pla de Govern. Per tant, la portaré fins al final. Treballaré perquè la negociació política amb l’Estat vagi portant rèdits. Hem d’anar pas a pas. Per molt que nosaltres voldríem anar molt més ràpid, una negociació així no es fa en unes setmanes, vol temps. En tot cas, si algú té una proposta estratègica alternativa i concreta, que la plantegi. Serà bo perquè llavors podrem discutir sobre coses concretes. En aquest moment, hi ha qui planteja reticències a l’estratègia adoptada. Però si no es proposen alternatives, no ajuda a resoldre ni a millorar l’actuació que estem fent.
-Deia que Junts són en procés de formació, però en un pas central en aquest sentit, la seva ponència política, donen per acabada la taula de diàleg –fins i tot la comparen amb un grup de Whatsapp– i la CUP no hi ha apostat mai. Té sentit seguir-la mantenint amb el suport de només un dels partits independentistes?
-ERC és el partit independentista que va tenir més suport a les eleccions. Això no ho hem d’oblidar. La ciutadania es va expressar. Hi ha qui va presentar les eleccions del 14 de febrer, en el marc de l’independentisme, com un plebiscit. Doncs, el plebiscit el vam guanyar. Per tant, jo seguiré duent a terme aquesta estratègia. Com a president de Catalunya no cometré la irresponsabilitat d’aixecar-me d’una negociació amb l’Estat sense tenir una alternativa concreta, viable, realista i aplicable. Aquesta alternativa a la negociació, en aquests moments, no hi és. Qui l’ha formulada és en termes genèrics. Està molt bé, però és un concepte. Això s’ha d’aterrar. Fins que no es concreti, seria una irresponsabilitat abandonar l’única estratègia que hi ha sobre la taula.
-En els acords de Govern s’hi recull la creació d’unes taules on s’ha de concretar i planificar l’estratègia.Per què no s’estan reunint?
-S’han anat reunint, però finalment el debat va girar més al voltant sobre on s’havia d’ubicar aquest debat estratègic que no sobre les qüestions en si. Crec que s’ha d’abandonar un debat centrat excessivament en les formes i entrar en el fons. Com podem millorar allò que no va sortir bé el 2017? Com podem tenir majories més grans? Com podem aconseguir un major suport internacional? Com podem generar una major seguretat i confiança en tots els actors que, davant una situació d’incertesa provocada pel xoc de l’octubre de 2017, acaben fent-se enrere i donant suport o, amb la seva passivitat, consolidant l’statu quo? Estem en un conflicte asimètric. L’Estat té molta més força? Com podem equilibrar aquesta força? Nosaltres tenim una proposta i l’estem portant a terme. És imprescindible que centrem de nou el debat en el dret a l’autodeterminació, el dret al vot. Quan ho situem en termes democràtics guanyem molta més força. Catalunya ha de ser un estat independent que pugui ser, també, un soci que aporti en els projectes que tenim compartits. La clara aposta europeista del meu Govern n’és una prova. Hem tornat a recosir les relacions amb les institucions europees parlant de quines són les aportacions de Catalunya perquè es torni a valorar Catalunya com un actor europeu. Amb tots els actors de l’àmbit internacional que he parlat, cap m’ha demanat que abandonem l’estratègia de la negociació.
-S’ha d’entendre, però, que aquest espai de negociació estratègica entre actors independentistes s’ha deixat de reunir perquè la negociació no avançava?
-Hem de partir d’unes bases noves. Hi ha organitzacions que així ho entenen. En tot cas, seran les organitzacions que també hi participaven les que s’han d’expressar.
-Però s’han deixat de reunir, per ara?
-Hi havia una dinàmica de reunions. Però el contacte no s’ha acabat entre les organitzacions independentistes. De fet, tenim molts espais d’interlocució. En tot cas, alguns que s’havien dissenyat van fer el seu cicle. Ara, estic convençut que n’han de sorgir de nous.
-Espera que en algun moment el Govern espanyol accedeixi a convocar un referèndum i aprovar una amnistia o realment l’objectiu de la taula és demostrar que això no passarà mai?
-L’objectiu és aconseguir un referèndum acordat i la fi de la repressió. I això passarà. M’agradaria que passés en aquesta taula, amb aquests actors, en aquesta legislatura. Probablement, necessitarem unes condicions diferents. Però el dia en què Catalunya sigui un estat independent serà perquè prèviament hi haurà hagut una negociació amb el Govern espanyol i, en aquell moment, tercers actors que ajudin a desbloquejar el conflicte. La qüestió és com hi arribem, amb quina força i en quines condicions. Però la independència de Catalunya acabarà sent reconeguda per la comunitat internacional amb una taula de negociació, com ho han estat totes les independències reconegudes.
-No sembla, però, que després de 2023 les condicions hagin de ser molt millors...
-Si fa dos anys ens haguessin dit que hi hauria hagut la irrupció d’una pandèmia, de la guerra a Ucraïna o d’una inflació que feia 30 anys que no vèiem, també hauríem imaginat que això no era possible. Vist el que ha passat els darrers anys, si a l’octubre de 2019 ens haguessin dit que hi hauria les decisions polítiques per permetre l’alliberament dels presos polítics, malgrat que continuïn inhabilitats, hauríem dit que era impossible. Per tant, el futur no està escrit, en l’hem de llaurar nosaltres.
-Finalment, la darrera setmana de juliol van aconseguir reunir la taula, prevista per al primer trimestre de 2022. Aquest any encara s’hauria de reunir una nova vegada. Té garanties que serà així?
-Allò important no és quantes vegades es reuneix públicament la taula: són els acords als quals s’arriba. En aquesta última hem arribat a acords rellevants. Un és el que obre la carpeta de les reformes legislatives per acabar amb la repressió. L’acord diu que aquestes reformes han d’estar aprovades abans de finals de 2022. Tenim uns mesos per endavant que seran molt intensos. La part catalana podria aconseguir més bons resultats anant-hi amb més força. Però, igualment, ho farem. Si hi ha formacions que decideixen mirar-s’ho des de fora, pensant que no anirà bé, és la seva decisió. En qualsevol cas, jo seguiré treballant perquè pugui haver-hi resultats i perquè aquests arribin abans de final d’any.
-Els consellers de Junts li van retreure que presentés els acords de la taula de negociació com acords de Govern...
-Els acords de la taula són acords del Govern. La delegació va ser aprovada pel Govern. L’objectiu de negociar va ser aprovat en el pla de Govern. Aquest és el criteri que mantinc. A partir d’aquí, tothom sap que hi ha una formació política que dona suport al Govern que va decidir no participar-hi. Ho respecto. Però els acords són del Govern, perquè són acords encapçalats pels dos presidents.
-Si la meitat de consellers d’un Govern no hi estan d’acord, pot seguir sent així?
-És així perquè les delegacions han estat aprovades pel Govern.
-De la darrera taula en destaca l’acord per la desjudicialtzació, però no es va concretar la manera per fer-la efectiva. Tenen cap garantia que l’acord es complirà? Quines són aquestes garanties?
-En una negociació com aquesta mai tens garanties al 100%. Però tenim molt clar que hi ha un termini. Aquest termini és la millor garantia. Ha d’estar aprovat abans de finals d’any. Això vol dir que en poques setmanes s’hauran de moure moltes coses. Haurem de treballar de forma discreta per poder acostar les posicions, que en aquest moment estan allunyades. Però, l’objectiu és que aquests acords es puguin complir i que arribem al 31 de desembre amb canvis legislatius que signifiquin haver deconstruït bona part de l’estructura repressiva de l’Estat.
-No sembla, però, que davant l’Estat espanyol tinguin gaire força per fer complir aquests terminis...
-També es deia que continuaríem tota la legislatura amb presos polítics i, finalment, es van alliberar. Al final, la percepció de la força la veurem el 31 de desembre.
-En la seva darrera intervenció, després del consell de Govern, va dir que l’objectiu era que, al final, les mesures «tinguessin els efectes d’una amnistia». Obre la porta a una alternativa per si no es pot aconseguir l’amnistia com a tal?
-El nostre objectiu, en matèria antirrepressiva, és l’amnistia. És la forma més clara que ens garanteix la fi absoluta de la repressió. En el camí d’aconseguir això hem d’aconseguir que els acords parcials s’acostin al màxim als efectes de l’amnistia. Però nosaltres seguirem mantenint l’objectiu de l’amnistia.
-En la part de la llengua, hi ha l’acord per fer el català oficial a la Unió Europea. Per què no al Congrés dels diputats?
-De fet hi ha una referència al Congrés dels Diputats. Es parla que s’impulsarà l’ús del català a les Corts Generals i es comença pel Senat, on els treballs ja estan més avançats. Però dins les Corts Generals s’hi inclou el Congrés dels Diputats. Es començarà pel Senat i anirem pas a pas. Però, en tot cas, l’impacte que pot tenir en termes internacionals que es faci servir el català al Parlament Europeu no és gens negligible. Si ho aconseguim, és un pas endavant que fins ara no hem tingut.
-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tornar a carregar contra l’ensenyament en català després del darrer decret llei que van aprovar per esquivar el 25% de castellà a les aules. En la taula els van oferir alguna garantia jurídica per fer front a això?
-Hi ha uns acords en què l’Estat assumeix tot el que hem aprovat al Parlament de Catalunya. Si el Govern de l’Estat assumeix tota la normativa vigent, vol dir que quan això es traslladi al Tribunal Constitucional, l’Estat haurà de defensar la normativa aprovada al Parlament de Catalunya. Era un punt molt important. La negociació al voltant de l’amnistia i l’autodeterminació necessita una mínima confiança entre les parts perquè pugui avançar. Si està havent-hi un bombardeig sobre un aspecte molt sensible de la nostra societat, si l’Estat mira cap a una altra banda o participa de l’ofensiva, costa pensar que hi ha una negociació de bona fe. Aquest acord sobre la llengua s’ha d’entendre com una forma de l’Estat per dir-nos que ells estan negociant de bona fe.
-Vist el ritme lent en què avança tot el que té relació amb la negociació de l’autodeterminació i l’amnistia, li reca que el seu partit hagi estat massa generós donant suport al PSOE al Congrés?
-La major part dels acords que hem portat a terme al Congrés han estat per millorar les condicions de vida de la ciutadania. Nosaltres hem votat a favor d’un 70% de les iniciatives del Govern espanyol al Congrés dels Diputats. Junts i la CUP ho han fet en un 60%. En bona part de les mesures que es discuteixen, el criteri és que milloren les condicions de la ciutadania, encara que no fos tot el que voldríem.
-Però allà on es diferencien els partits independentistes és en votacions tan importants com la investidura o els pressupostos.
-Si no hi hagués hagut investidura no hi hagués hagut taula de negociació. Si haguéssim anat a unes eleccions guanyades pel PP i Vox, no haguéssim tingut els presos al carrer i hauríem tingut una repressió encara més forta.
-Considera que el PSOE ha assumit correctament les responsabilitats que se li demanaven pel Catalangate?
-No. Aquesta és una carpeta que està oberta. Una carpeta en la qual hi ha un profund desacord. El que no ha estat possible en base acords polítics, treballarem perquè sigui possible en base a la defensa de drets que estem fent en l’àmbit judicial.
-Per què han reactivat, llavors, les relacions amb el PSOE, si havien dit que no ho farien?
-Perquè no podem tenir eternament bloquejat el procés de negociació. Ells, al final, han pres algunes mesures. Han pres algunes decisions. Tothom sap que el cessament de la directora del CNI té més a veure amb el Catalangate que no pas amb altres episodis que han denunciat. Però sabem que no és suficient. Al final, has de prendre decisions. Com deia, nosaltres no serem els que ens aixecarem de la taula de negociació. En tot cas, haurà de ser el Govern espanyol.
-Creu que abans de l’equador de mandat aconseguirà conquestes prou importants a la taula de diàleg i negociació perquè quan es revisi l’acord d’investidura, tal com es preveu per al 2023, els altres partits hi vulguin donar suport?
-El meu objectiu és que abans del 31 de desembre hi hagi passos importants en la desjudicialització. Per tant, en paraules de les que fem servir a Catalunya, per deconstruir l’arquitectura de l’Estat contra l’independentisme. A partir d’aquí, caldrà obrir l’etapa de les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya, però ho farem en unes condicions de més igualtat que no pas ara. El que demanaria és que l’avaluació es faci en base a continguts concrets i no en base les posicions que han tingut els actors concrets. Qui hi està en contra ara, que miri els resultats concrets.
-En algun moment, durant les negociacions discretes que acompanyen la taula, hi ha vist una escletxa per aconseguir acords sobre l’autodeterminació?
-El Govern espanyol és conscient que la relació entre Catalunya i Espanya s’haurà de resoldre a través d’una votació. Saben que hi ha un dèficit democràtic. Que aquí es va votar un Estatut que es va canviar unilateralment per part d’institucions de l’Estat i que no ha estat reparat. Això va trencar el vincle de legitimitat democràtica. Va haver-hi un pacte que van trencar, i el pacte havia passat per les urnes. Per tant, la relació que s’ha d’establir de nou, i que jo vull que sigui d’Estat independent a Estat independent, haurà de passar per les urnes. Veurem quina és l’alternativa que proposa el Govern de l’Estat i el PSOE. El Partit dels Socialistes de Catalunya haurà de proposar una alternativa.
-De moment, però, no han vist cap vincle que pugui servir com a pont per acostar posicions sobre aquest tema?
-Estem, encara, en una primera fase de negociació. El nostre objectiu, i així ho diem a totes les reunions, és un referèndum d’autodeterminació. L’Estat ens reitera quina és la seva posició. De moment, intentem aproximar acords en matèria antirrepressiva. A partir d’aquí, seguirem treballant per tenir majories encara més fortes a Catalunya a favor del referèndum d’autodeterminació i per anar reequilibrant les forces respecte al Govern de l’Estat. El que és clar és que la ciutadania de Catalunya, en totes les enquestes, defensa la via negociada i un referèndum com la millor opció per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya.
-D’altra banda, els darrers pressupostos van ser expansius, en bona mesura gràcies a l’arribada dels fons europeus. En quin grau d’implementació estan?
-L’objectiu és que hi hagi una execució completa a 31 de desembre. Segurament hi haurà algunes convocatòries que coincidiran amb l’any següent. Seria molt millor si poguéssim gestionar-los nosaltres directament. Aquest és un altre punt de conflicte amb l’Estat. Nosaltres hem defensat una descentralització.
-En una situació de crisi com l’actual i sense els fons europeus, hi haurà marge perquè els pressupostos nous tornin a ser expansius?
-De fet, seran molt expansius. Per vàries raons. La previsió d’ingressos del proper any és molt gran. Cada any es procedeix a la liquidació del que ens hauria hagut de correspondre dos anys abans. Aquesta és molt positiva, de gairebé 2.000 milions d’euros. Sumats als majors ingressos que es preveuen respecte aquest anys, estem parlant que, sense comptar fons europeus, hi haurà uns majors ingressos de 3.100 milions d’euros.
-Pot ser un impediment per aconseguir-ho que Junts per Catalunya hagi aprovat a la seva ponència sectorial retirar l’impost de successions o rebaixar el tram més alt de l’IRPF?
-No crec que sigui un impediment. Pel que a mi se m’ha transmès, va ser incorporat com un objectiu a llarg termini. Jo no ho comparteixo. Crec que hem de tenir un model fiscal que sigui redistributiu. Catalunya és una societat que té uns nivells de desigualtat que hem de revertir, i una via és la fiscalitat. Mantinc el criteri que tenim en aquest moment. No preveiem cap canvi fiscal significatiu ni d’augment d’impostos per la majoria de la població. No és el moment per fer-ho. Ja estem en un nivell adequat. Tampoc hi haurà una rebaixa. Si hi ha modificacions seran petites, de caràcter tècnic o molt sectorial.
-Per què ha decidit seguir insistint en la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern després que la primera proposta fos tombada?
-Bàsicament, les institucions del Pirineu ens ho demanen. Tots els consells comarcals i la majoria d’alcaldies importants del Pirineu ens ho demanen. És un projecte que, si es fa amb criteris de respecte mediambiental, pot ser positiu per la marca Pirineus i diversificar l’economia del Pirineu. Serà un estímul per desencallar algunes infraestructures que són clau pel Pirineu. Al final, sempre hem dit una cosa: perquè el projecte tiri endavant ha de tenir la complicitat del territori. Volem comptar amb la ciutadania. Per això, quan hi hagi una proposta concreta, avalada pel Comitè Olímpic de l’Estat, abans d’arribar a un acord, el que es farà serà consultar la ciutadania del Pirineu i acatarem el que digui.
-Si no es duen a terme, des del Govern es poden comprometre a tirar endavant, igualment, les infraestructures que han explicat que calen als Pirineus?
-Les que depenen del Govern de Catalunya sí. Però, també és veritat que n’hi ha que depenen de l’Estat espanyol, com la millora de l’R3 o algunes millores en l’àmbit de l’eix pirinenc. Som molt conscients que quan tens una data específica d’un esdeveniment d’abast mundial, això és un estímul perquè aquestes avancin de manera molt més ràpida.
-Encaixa un esdeveniment a l’entorn natural com els Jocs Olímpics, amb la transformació verda que va anunciar el seu executiu?
-Hi encaixa si el que fas és no construir noves infraestructures que tinguin un impacte temporal. Aprofitarem el que ja hi ha ara. Encaixa si mantenim el desenvolupament del model urbanístic que no aposta per grans construccions de viles olímpiques.
-En ser una competició on Catalunya no hi pot participar si no és sota la bandera d’Espanya, tem que uns possibles JJOO siguin una ocasió per a la propaganda espanyolista?
-Alguns en tindran la temptació. L’independentisme, ara fa 30 anys, a Barcelona 92, tenia 12 diputats al Parlament i estava fortament represaliat. Fa 30 anys, a més, de les tortures no investigades a desenes independentistes. 30 anys després, gràcies a haver situat Barcelona i Catalunya al mapa, entre altres coses, també l’independentisme és molt més fort.
-Vostè ha estat investigador a l’Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga. Quines accions duen a terme des del seu Govern per impulsar el vincle econòmic i cultural entre els territoris dels Països Catalans?
-Estem aplicant la declaració de Palma, conjunta per part dels responsables de Cultura i Política Lingüística dels tres territoris. De les primeres reunions d’alt nivell polític que vaig dur a terme va ser la visita al president de la Generalitat Valenciana, amb qui hi ha una relació molt correcta. Com, també, el que ha estat el treball compartit i les visites aquí i a Palma amb la presidenta de les Illes Balears. El passat mes de març es va portar a terme la primera cimera conjunta dels tres territoris per la lluita contra canvi climàtic. Estem articulant aquests espais de treball compartit. S’ha de fer amb respecte de les voluntats de cada territori. En tot cas, per part de Catalunya, les portes són obertes.
-Troba més afinitats amb els presidents Ximo Puig i Francina Armengol que no pas amb el PSOE de Madrid i Pedro Sánchez a l’hora de parlar de qüestions nacionals?
-Absolutament. Al final, compartim llengua i compartim cultura. Ells no defensen l’autodeterminació de Catalunya, però sí que crec que la seva mirada és diferent de la del PSOE de Madrid. Per proximitat, tenen molta més capacitat de comprendre les raons de fons del conflicte entre Catalunya i Espanya.
-Canviant de tema, en algun moment s’ha plantejat fer dimitir el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray?Feia temps que no s’encadenaven tantes convocatòries de vaga per part dels sindicats de mestres.
-No. Estem portant a terme una transformació en l’àmbit educatiu. I vull recordar algunes coses. Aquest any, per primera vegada, es baixen ràtios a P3 fins a 20 alumnes. Això hagués pogut no existir i mantenir-les a 25. Hem incorporat nous docents per poder baixar les ràtios. Aquesta és una aposta del Govern. El P2 gratuït és també una aposta rellevant. Estem portant a terme aquestes transformacions. L’avançament del calendari escolar serà bo pels alumnes. Confio que, atès que està prevista una nova convocatòria de vaga, puguem arribar a un acord amb els sindicats de docents per començar el curs amb tranquil·litat. Crec que serà possible. Més enllà que, evidentment, jo mateix tinc molts aspectes de millora i tots els que exercim responsabilitats en tenim, tots els consellers de Govern tenen la meva confiança.
-Com a president de la Generalitat, per què considera que ha fet avançar Catalunya cap a la independència?
-Perquè s’ha aprofundit en la negociació del conflicte polític. Perquè hem restablert les relacions institucionals amb organitzacions que ens havien girat l’esquena durant molt de temps. I, sobretot, perquè en aquest any hi ha hagut passos, especialment l’alliberament dels presos polítics, que han rebaixat la repressió. En altres àmbits han augmentat. Però també hem establert mecanismes de defensa com el fons de responsabilitats per als treballadors i treballadores públiques. Avui, Catalunya està més present al món que no pas fa un any.
-Com s’imagina Catalunya al final del seu mandat?
Un país millor, un país amb moltes més oportunitats. I, evidentment, un país que estarà en condicions de poder ser reconegut internacionalment com un estat independent. Aquest és el meu objectiu i per això treballo.