En el seu conjunt, el treball de Francesca Martí (Sóller, Mallorca, 1957) és una interrogació oberta, processual i aglutinadora d’imatges, formes, accions i sons que unifica el seu treball des dels anys noranta. Martí afavoreix la interrelació i l’intercanvi simbòlic de tots els llenguatges artístics per tal de desenvolupar un discurs humanista que evoca en clau actual les lliçons del Surrealisme. Amb una ampla trajectòria que inclou classes magistrals de performance i col·laboracions amb professionals de la composició musical, la dansa, el teatre o la performance, la seva obra està de plena actualitat gràcies a la coincidència de dos destacats projectes. Mentre la seva exposició individual “Dreamers” forma part del programa d’obertura del Xiao Hui Wang Museum de Shanghai suposa la primera compareixença de l’artista a un museu asiàtic, la recentment inaugurada videoinstal·lació multimèdia “Green Swarm” (Eixam Verd) a la galeria Gerhardt Braun de Palma constitueix un punt àlgid de la seva producció, que exemplifica perfectament la possibilitat d’integrar la llum de la imatge virtual amb la gravetat de l’escultura i les qualitats ambientals de la música.
Els coneixements obtinguts durant la seva època de formació en els àmbits de la pintura i l’escultura, els ha vessat Francesca Martí en la creació d’obres tan reconegudes per la seva significació i qualitats estètiques com els Dreamers i els Believers, figures metafòriques d’una humanitat que s’enfronta al futur amb incertesa i, alhora, esperança, les quals fan part de grans col·leccions públiques i privades d’Europa i Amèrica. Sovint petites escultures de Believers s’integren en forma de collage a les obres fotogràfiques de l’artista, com aquelles dedicades a la ciutat de Nova York que evoquen les massives arribades d’immigrants al llarg del temps.
Potser una de les característiques més destacades del treball de Martí sigui tant la seva forma de sobrepassar els límits físics i conceptuals de tots els llenguatges artístics com la transformació a la qual sotmet moltes de les imatges, duplicant-les, juxtaposant-les, modificant-les amb el collage. Combinant escultures i pintures amb projeccions, l’artista planteja un interessant diàleg entre passat i present, materialitat i virtualitat, il·lusió i realitat. És com si aquestes formes artístiques híbrides fossin també una analogia visual d’aquesta dialèctica de permanència i transformació que s’estén a tots els àmbits de l’existència humana, una poderosa metàfora d’aquella fugacitat “liquida” del present de què parlà Zigmunt Bauman.
Des què va començar a alterar l’estatisme de les composicions pictòriques amb projeccions de figures en moviment damunt llenços perforats, Martí ha aplicat la seva forma innovadora de combinar el vídeo i la fotografia amb diferents suports en sèries entre les quals sobresurten les dedicades a la crisi de les ciutats contemporànies i a problemàtiques urbanes, com “Cities on a crooked line” (2011-2016) o “Turning Chaos” (2018).
La seva vídeo escultura monumental “Planet of Fusions” (2012) és una peça clau per entendre que la vertadera preocupació de Martí és el món actual i el futur que se’ns prepara. Integrada per 100 peces, moltes d’elles antenes parabòliques reciclades, aquesta “Torre de Babel” contemporània és una amalgama d’imatges de parabòliques. Algunes pintades amb un fons neutre, altres mostren retrats d’artistes de diferents països i les darreres -i més visibles- serveixen de suport per a les projeccions de vídeos amb missatges de líders mundials. L’artista posà en relleu aquí fins a quin punt les tecnologies de la comunicació han transformat l’antic “planeta terra” -el dels objectes i les relacions personals- en un nou “planeta xarxa” on creixen les diferències i es disseminen les identitats.
La performance juga sempre un paper essencial al procés creatiu de Martí, que incorpora a la seva obra fotografies d’entorns urbans arreu del món. Entre d’altres, l’obra “Migrant Angel” (2016), és un exemple perfecte de la combinació de performance, fotografia, escultura i videoinstal·lació que forma part del projecte “Nomads”, sèrie en la qual Martí observa la diversitat dels desplaçaments, forçats o no, i com transforma la vida de les persones. En aquesta videoprojecció amb performance interpretada per Gulla (Gunlaug Thorvalsdottir), veiem una dona asseguda intentant connectar-se amb el seu telèfon i ordinador cridant incomprensibles sons, mentre al darrere els passatgers de l’aeroport de Seul caminen cap als seus destins.
La mostra de Martí al Kunstmuseum Bonn (2003-2004) presentà per primer cop les sèries fotogràfiques realitzades en col·laboració amb el compositor belga Dirk Brossé, un ballarí clàssic i un orquestra. La seva individual a l’Aljub d’Es Baluard, Museu d’Art Contemporani de Palma (2008) incloïa una sèrie de “retrats filmats” sobre marcs daurats ampliats. Ambdós projectes, junt amb la seva participació a nombroses fires d’art i exposicions d’escultura pública, impulsaren la carrera de l’artista a nivell internacional. La retrospectiva de Martí al Danubiana Meulensteen Art Museum de Bratislava (2017) destacà la consistència i versatilitat de la seva producció, així com la lucidesa de la seva experimentació visual. Titulada “Transformation”, aquesta exposició va il·lustrar la competència de l’artista en l’anàlisi de les emocions humanes i com la seva obra abasta problemàtiques globals com el nomadisme, la crisi dels models urbans, l’exclusió i el caos.
En l’actualitat, “Dreamers” és l’exposició amb la qual Martí forma part del programa inaugural del Xiao Hui Wang Contemporary Art Museum in Shanghai. A més, acaba d’inaugurar la instal·lació multimèdia “Green Swarm” (Eixam verd) a la Galeria Gerhardt Braun de Palma.
Dins la seva trajectòria, “Green Swarm” és una de les seves obres multimèdia més reeixides, les qualitats estètiques i sensorials de la qual són excel·lents. Integrada per una animació digital combinada amb instal·lació escultòrica i música, aquesta obra recent de Martí proposa una doble reflexió. Per una banda, sobre la transformació i la capacitat renovadora de la natura -anàloga a la dels essers humans- exemplificada pel simbolisme de tres insectes extrets del seu repertori iconogràfic: la mosca, la libèl·lula i la papallona. L’artista relaciona així els comportaments comunitaris i les formes d’organització d’aquests insectes amb els moviments migratoris i les aglomeracions de persones. Aquesta increïble animació feta amb l’ajut d’alumnes del LADAT (Laboratori d’Animació i Tecnologia Digital) de la Universitat de Palma i amb la música original del compositor americà Zak Hensey, enllaça amb aquella del Danubiana Meulensteen Art Museum de Bratislava en la que veiem un “eixam” de Believers caminant com perduts, cercant el seu camí.
Al llarg dels anys darrers deu anys Martí ha produït nombroses peces de vídeo. Algunes de caràcter oníric com “Droplet. Painting a dream” (2013), una fantasia sobre un personatge de la mesura d’un insecte en un entorn natural. Altres, com “The Wall” (2015), convida a obrir-se camí, superar obstacles i abatre murs, literals o simbòlics. Molts vídeos de Martí contenen missatges contundents. Per exemple, “Maa’t (2017) reivindica valors d’equilibri, justícia i equitat, mentre “Mental Disorder” (2019) -vídeo de performance projectada damunt antena parabòlica- és una commovedora paràbola sobre la confusió de la ment que genera empatia. En el seu recent “Copper” (2021), Martí compon un sentit elogi a la memòria de les víctimes i un al·legat per a la transmissió de la memòria.
Malgrat les seves diferències, totes les obres de Martí tracten aspectes claus relacionats tant amb la pràctica artística com amb els reptes als quals s’enfronta la humanitat. En les seves mans, la tecnologia és un recurs dúctil i essencial per expandir la consciència humana, mentre ella explora les relacions canviants de l’art amb els nous llocs -mentals i virtuals- on es desenvolupen la nostra imaginació i els idearis.
Finalment, podem concordar que a l’obra de Francesca Martí coincideixen dues formes de relacionar-se i interpretar el món. Una és aquella que ens recorda Mario Perniola i que “pertany als nostres avis i en la qual els objectes i les persones estaven per ser sentits”. L’altre és el temps del intercanvi fugaç, del viatge virtual i la superficialitat de les relacions a distància. En canvi, Martí -que modela a ma les seves escultures- sosté simbòlicament entre les seves mans aquest món contradictori on conviuen allò immaterial i evanescent amb allò material i estable. I cada cop que comença un nou projecte, la mou el propòsit de treballar pel nostre futur, perquè -diu- “les nostres ments són magnets que atreuen i absorbeixen informació. També mostren com estem connectats amb el nostre univers i com les nostres idees es transmeten per diferents canals”.
Francesca Martí: “Green Swarm”
Galeria Gerhardt Braun, Palma
Fins al 15 de setembre de 2022