“Si preguntas que es amor
al que no hu entenguia gaira
pot que’t diguia que es un aire
que se inflama adins del cor,
mes jo to dich ab tot rigort
segons la esperiencia feta
amor es una saeta
que á la sanch fa dar mil bulls
que acostuma a entrar pels ulls
y sortir per la bragueta.”
Així comença la definició d’'Amor' a La musa lleminera, un llibret d’autor anònim i editat a París el 1837. La manca de subtilesa del text és precisament el que ha fet considerar aquest opuscle, de 85 pàgines aproximadament, el primer llibre pornogràfic en català. Aquesta peculiaritat li ha valgut, 185 anys després, l'honor de convertir-se en el primer volum de la Biblioteca Clandestina Catalana creada per Albert Roqué, col·leccionista de rareses bibliogràfiques de contingut separatista-catalanista, i Isalguer Almenara, aficionat als títols catalans de caire escatològic.
La voluntat de tots dos d’editar volums que consideraven interessants es va creuar un dia amb la possibilitat d’imprimir sota demanda.
D’una banda, hi havia l’interès de l’Albert Roqué pels títols més polítics. Roqué està especialitzat des de fa anys en llibre antic. Després de treballar vint anys en una llibreria especialitzada, fa uns anys va obrir a Barcelona la seua pròpia botiga de manuscrits i incunables, Els llibres del Tirant. Tanmateix, la seva dèria s’ha fet encara més especialitzada i centrada en una època més recent: “La meva passió sempre ha estat col·leccionar textos en català, o sobre Catalunya, editats clandestinament o a l’exili o en edicions difícils de trobar”. Al llarg de molts anys, ha anat atresorant rareses que no podia divulgar: “Sempre havia tingut al cap posar a l’abast de la gent coses que has anat trobant que són difícils de trobar, de vegades úniques, de vegades, no tant”. El més difícil era concretar això en una proposta atractiva: “Pensava en una pàgina web o un bloc, però aquest format no em feia el pes”.
En una conversa entre Roqué i un amic de Girona, Isalguer Almenara, va sortir una alternativa: “L’Isalguer volia fer una edició molt ambiciosa d’una obra escatològica, el Tractat del pet, i jo no li veia una sortida massa clara. Parlant d’això i d’allò, va sortir a la conversa que ell havia editat unes memòries del seu avi amb aquest tipus d’impressions sota demanda”. Aviat tots dos es van engrescar en la creació d’una col·lecció: “Va sortir el tema de fer una biblioteca amb textos de quatre temàtiques diferents, que serien temes anticlericals, escatològics, pornogràfics i de catalanisme i independentisme” clandestí.
Aquest últim és la seva especialitat de col·leccionista: “Llibres del tema separatista-catalanista amb edicions clandestines i de l’exili, dels quals jo tinc un aplec bastant interessant”. Roqué promet que posaran a l’abast de tothom que el vulgui imprimir —a un preu d’entre 21 i 22 euros— “un grapat de textos editats durant la dictadura de Primo de Rivera i també d’altres editats durant el franquisme, la majoria dels quals —en aquest últim cas— seran textos editats per en Batista i Roca i el Consell Nacional Català, que van fer una grandíssima feina”.
És el cas del número 2 d’aquesta Biblioteca Clandestina: La salvación de Cataluña está en su independencia. Com tota la resta dels llibres de la col·lecció és una edició facsímil, una reproducció de l’original emmarcada a cada pàgina dins un marc rigorosament negre.
Es tracta de la reproducció d’un opuscle sobre una conferència pronunciada per José Abril Llinés al Centre Català de Xile l’11 de setembre de 1925 i editada per ell mateix posteriorment. En aquest cas, doncs, seria gairebé una autoedició per duplicat perquè la reimpressió seria l’autoedició d’un discurs autoeditat pel mateix autor.
“Abril Llinés —contextualitza Roqué— vivia a Xile, tenia una pastisseria i durant anys va muntar pel seu compte un Comité de Publicidad Catalana de Chile. Estava adherit a Estat Català, encara que després va sortir de l’obediència macianista i se’n va anar més aviat cap al moviment de Daniel Cardona. Abril Llinés va publicar diversos opuscles i, fins i tot, una revista, que es deia Catalunya”. El fet que Abril Llinés finances totes aquestes edicions, no implica que fossin poc importants. Si més no, en comparació amb altres opuscles més difícils de trobar, els de José Abril tenien difusió. “En devia distribuir bastants perquè n’he vist a la venda diversos, sobretot del Queremos a Catalunya libre y soberana y no colonia de Castilla. Vull dir que en tota la vida l’he vist quatre o cinc vegades. Potser n’enviava bastants arreu del món, però no sabem del cert si eren cent o tres-cents”.
Roqué promet també que abans d’acabar l’any quedaran a disposició de qui els vulgui imprimir (a través de la plataforma francesa Lulu), diversos opuscles impulsats per en Batista i Roca, que, a diferència dels d’Abril Llinés “no són gaire coneguts”.
Roqué hi ha tingut accés per tenacitat: “Jo els he trobat perquè els he buscat durant anys i alguns els he vist una vegada i prou. Potser perquè un document adreçat a un congrés a Innsbruck, per exemple, es devia distribuir allà i, després, potser se’n devien repartir uns quants entre coneguts i col·laboradors”.
L’interès d’aquests documents és relatiu i és per això que Roqué i Almenara han decidit aquest tipus d’impressió i una nul·la distribució. “L’interès que poden tenir és relatiu? Sí. Però nosaltres no busquem cap mena de benefici amb aquestes edicions, el que intentarem és no perdre massa calers”.
Roqué explica que la gran majoria dels textos de la Biblioteca Clandestina són propietat seva i l’únic interès de la Biblioteca és fer-los accessibles. El seu negoci és amb llibres més antics i aquesta iniciativa no li ha de portar més o menys clients: “Jo no em dedico a vendre aquests llibres que estem editant; jo em dedico a vendre llibres d’una altra època. Això que editem són llibres de la meva col·lecció, per llegir o per col·leccionar: de publicacions editades clandestinament, bàsicament antifranquistes, però també d’etapes anteriors”.
Assegura que la Biblioteca té voluntat de servei: “Nosaltres no en volem, de benefici. Si en volguéssim, ens dedicaríem a una altra cosa. Això és un caprici i la voluntat de posar una sèrie de textos a l’abast de la gent. El benefici suprem seria no perdre calers. Anirem publicant-ne i la intenció és que queden allà, a disposició de qui els vulgui. En el meu cas són textos que he anat comprant durant anys. Voldria que això servís per a alguna cosa”.
Per tant, els llibres no es troben a les llibreries sinó a la pàgina web de la plataforma d’impressió sota demanda, a la qual es pot accedir des de la web de la Biblioteca Clandestina (https://bibliotecaclandestinacatalana.blogspot.com/).
L’altre llibre polític que ja està a la venda inclou dos opuscles editats el 1946 per la Unió de Catalanistes Independentistes de Mèxic: Cataluña. Síntesis histórica, cultural, política y económica (sic) i Cataluña Acusa.
Roqué recorda que “La Unió Catalanistes Independentistes es funda a Mèxic sota l’auspici de la primera agrupació independentista catalana a Amèrica que és el Catalunya Grup Nacionalista Radical de Santiago de Cuba. Tenia la intenció de divulgar arreu del món l’aspiració independentista catalana”.
Els dos primers títols polítics de la Biblioteca són en castellà, però Roqué promet futurs títols en diverses llengües perquè “seran textos publicats arreu i a través dels quals els catalans ens hem adreçat al món: normalment textos catalanistes o de reivindicació catalana, publicats en castellà, anglès o francès o alemany. Adreçats a la ciutadania d’altres països. D’aquests en publicarem 20 o 25, alguns agrupats de dos en dos o de tres en tres, i d’altres independents”.
Els textos anticlericals també formaran part d’aquesta Biblioteca clandestina. El primer que està accessible és un volum amb tres opuscles anticlericals aplegats sota el títol de J. Llunas i la Biblioteca humorística de Calamitats. Tots tres es van publicar a la revista anticlerical La Tramontana que editava Josep Llunas, un dels “principals protagonistes del moviment obrerista a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX”, segons la Biblioteca, que afegeix que es reconeixia “com a maçó, lliurepensador, catalanista i un dels pioners de l’anarcosindicalisme”.
Roqué recorda que La Tramontana va arribar a publicar “700 números i és el periòdic anticlerical més llarg que ha sortit a Europa”, on escrivien també altres “francmaçons i pensadors catalans”, gairebé sempre amb pseudònim. Més endavant, diu Roqué, “farem un recull de les poesies anticlericals publicades a La Tramontana, la majoria humorístiques”. La Tramontana ja es pot consultar en línia gràcies a una iniciativa del Centre de Lectura de Reus, a pesar del fet que hi hagi “números que no es poden ni llegir”, segons Roqué.
Però la deficient conservació dels textos originals obliga, de vegades, a optar per aquesta via. El mateix Roqué reconeix que “alguns estan francament en mal estat, però és difícil de trobar cap altra còpia” i, per tant, és important posar-los a l’abast.
Pel que fa a la possibilitat d’editar-los amb estudis introductoris i una contextualització històrica i literària, Roqué pensa que és una feina que no els pertocava: “No hem fet estudis perquè nosaltres no tenim ni el temps ni la capacitat i intentar-ho potser era la manera que no es publiquessin mai. Publiquem els textos tal com els tenim i ho posem a l’abast. Qui vulgui que el treballi i l’estudiï”.
Erotisme i escatologia
Sobre els textos eròtics i pornogràfics, anticlericals i escatològics hi ha menys informació bibliogràfica, perquè els estudiosos els van deixar de banda per raons ideològiques, segons explica Roqué. “Jo, que per feina utilitzo molta bibliografia, al manual del llibreter per antonomàsia (el Manual del librero hispano-americano de Josep Palau i Dulcet), la immensa majoria d’aquests textos no hi surten. No perquè no es coneguessin sinó perquè l’home, que era conservador, no els volia ficar. En cita algun i només fa comentaris pejoratius”.
Però n’hi havia. D’escatològics no se’n troben tants, diu Roqué, sobretot perquè són molt repetitius (la matèria primera és limitada), però de pornogràfics la Biblioteca ja n’ha publicat tres: el número 1, La musa lleminera; el 3, Na Manuela s’alcabota, i el Coloqui e Rahonament fet entre dues dames.
El Coloqui... reuneix “dos llibrets publicats per l’Antoni Bulbena i Tusell (1854-1946), un bibliòfil que va publicar un grapat de temes de tema eròtic, d’altres que no ho són (moltes coses de refranys) i va fer diverses edicions amb peus d’impremta falsos (tot i que tothom sabia qui els feia) i edicions molt curtes (alguna de només 25 exemplars) de textos i rondalles eròtiques i pornogràfiques”. Roqué creu que aquest tema està molt estudiat, fins i tot es va editar la Bibliografía erótico & priápica, “signada amb pseudònim”, diu Roqué, “per un intel·lectual que va viure a Catalunya molts anys, un bon amic nostre”.
L’Antoni Bulbena era un compilador i publicador de textos pornogràfics, alguns dels quals no s’editaven des del segle XVI o XVII, però “la majoria encara costen de trobar”, especialment aquells de tiratge tan reduït. El coloqui, per exemple, té una versió impresa del XVI.
Na Manuela s’alcabota és, segons Roqué, una obra del 1900 aproximadament, que seria el primer llibre de temàtica pornogràfica en català publicat a Mallorca. I “una autèntica relíquia lingüística”, segons els impulsors de la Biblioteca Clandestina.
La musa lleminera no seria una relíquia lingüística, ni el subtítol engresca gaire (“La musa lleminera o Apetits lascius per instint de naturalesa, en harmoniosos versos en dialecte català”), però la pornografia sempre ha estat amiga del lèxic del mercat i d’humor masclista pel broc gros:
“Si tingues carniceria
Cregas quet’ estimaria
Molt més que el millor moltó:
Perque tens un bon braó,
Un brot de pits ben grasset,
Lo roñonet ben cubert,
Bons palpissos, bona pell,
¡Llastima! Que lo cervell
No tinguis del tot cumplert.”