-El català està entre les 10 millors llengües del món al rànquing de qualitat més exigent de la Viquipèdia. Què significa, exactament, això?
-Bàsicament, la Viquipèdia té dos rànquings. Inicialment n’hi havia només el dels mil articles indispensables, una xifra relativament petita –atès el gran volum d’articles disponibles a la Viquipèdia– en què el català està situat a la primera posició. Ara hi ha també el rànquing dels 10.000 articles que es consideren “fonamentals” com perquè els tingui una Viquipèdia, estigui en l’idioma que estigui. I és en aquesta classificació dels 10.000 que, gràcies a la completesa i a la llargària dels articles, la Viquipèdia ha entrat a la desena posició.
-Què significa això, tant per a la Viquipèdia com per al català?
-Per la Viquipèdia és una fita remarcable, perquè ens posiciona en un top 10 mundial a nivell de contingut i de qualitat, un fet molt important si tenim en compte el nombre de parlants de català que hi ha al món. No és estrany que per davant nostre hi hagi la Viquipèdia en anglès, en castellà o en xinès, però la Viquipèdia en català sempre ha sigut molt activa si es té en compte el nombre de parlants. I en la nostra situació, és molt remarcable tenir tants continguts a la xarxa.
-Esperàveu aconseguir aquesta fita?
-Fa temps que s’hi treballa per entrar en aquest rànquing, i s’ha fet una petita empenta els últims mesos. Les fites sempre motiven, i encara més si és un objectiu com aquest. Hi ha un seguit de col·laboradors que fan un esforç importantíssim per assolir-ho. Esperem que entrar al top 10 serveixi per aconseguir atraure encara més col·laboradors, perquè sempre en busquem més.
-Quins són els articles que millor us han posicionat entre totes les edicions idiomàtiques de la Viquipèdia?
-No és que tinguem uns articles que ens posicionin, sinó que tenim articles molt treballats, de molt bona qualitat en alguns dels casos. Hi ha articles catalanocèntrics, com el de l’Antoni Gaudí, que forma part dels 10.000 indispensables que ha de tenir qualsevol edició de la Viquipèdia, cosa que demostra que s’ha treballat molt.
-Entre aquests articles indispensables n’hi ha algun que no siga catalanocèntric?
-En són molts, i realment la llista té un cert biaix en termes anglocèntrics, en tant que hi ha contingut que guanya presència per la importància que té per al món anglòfon. Però hi ha molts articles, 10.000 és una llista molt llarga. La Viquipèdia divideix els articles en quatre categories: absents, curts, mitjans i llargs. D’aquests últims, la Viquipèdia en té més de 4.000, i tots aquests corresponen als 10.000 que Viquipèdia considera indispensables per a l’edició de l’enciclopèdia en qualsevol idioma. És un fet molt important, tenint en compte que el català és un idioma amb pocs parlants al món, però molt ben situat en aquest sentit.
-I en total, la Viquipèdia en català quants articles té?
-En aquest moment exacte, 712.772.
-Tornant al rànquing, la Viquipèdia en català, ha superat l’edició d’aquesta enciclopèdia en idiomes com ara l’àrab, el portuguès, el coreà o l’hebreu.
-Però això no vol dir que la Viquipèdia en català tingui més articles, sinó que en la classificació dels 10.000 articles fonamentals tenim una millor posició. La Viquipèdia en català té més de 700.000 articles, i en la classificació dels 10.000 es troba a la desena posició. En canvi, la Viquipèdia en portuguès està al 13è lloc del rànquing esmentat, quan té més d’un milió d’articles. És, per tant, un gran èxit..
-Indiquen que llengües com el serbi estan millor posicionades que el català al rànquing de Viquipèdia. Espereu poder superar pròximament alguna altra llengua en aquesta classificació?
-Realment, tenim l’italià molt a prop, i si seguim aquesta progressió abans de final d’any el podríem superar. S’ha fet una molt bona feina i la novena posició la tenim aquí davant.
-A nivell personal, quina és la seua història amb la Viquipèdia? Quan va començar a formar-ne part?
-La meua història és la mateixa que ha viscut molta altra gent: en un moment determinat fem una consulta, no trobem la resposta, xafardegem, la trobem i l’oferim als interessats, que és tota la ciutadania. Com que aquest és un projecte col·laboratiu i cadascú té els seus interessos, jo escric més sobre música i geografia, i tothom es va engrescant en una comunitat com aquesta. És una petita aportació per la llengua catalana, que sempre ens va bé.
-Com ha evolucionat el projecte en aquest temps?
-Crec que l’evolució és molt positiva. És un referent molt bo de la llengua catalana, un exemple del que es pot arribar a aconseguir. Els Països Catalans tenen una cultura col·laborativa molt intensa, i s’ha tornat a demostrar. Sempre falten col·laboradors, però tenim contingut molt bo en la nostra llengua i això sempre ajuda. Alhora, hi ha les associacions que ens ajuden amb projectes i temàtiques que donen impuls en àrees determinades. Tampoc no ens podem oblidar dels community manager de les xarxes, que fan una gran feina de posicionament.
-A què es deu, segons vostè, l’èxit de la Viquipèdia?
-És difícil de dir. Crec que hi ha una part sociològica, i és que la comunitat catalanoparlant té un impuls col·laboratiu molt gran. Hi ha també una part d’ajuda a la llengua catalana que fa que molta gent col·labori. I alhora, un cop hi entres, el projecte és engrescador i suposa un aprenentatge personal bastant important.