Les parets del Monestir de Sant Miquel de Reis de València transmeten una sensació de recolliment, reivindicació de la cultura i devoció religiosa. Seu actual de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, va estar fundat el segle XVI pel duc de Calàbria amb pretensions culturals i de culte per les sagrades escriptures. Una funció que va pervertir-se durant els terribles anys de la dictadura franquista: aquest antic centre d'admiració pel santíssim i de proselitisme de la fe cristiana va erigir-se en un dels principals nuclis de la repressió franquista a València. Les seues instal·lacions foren testimonis involuntaris d'afusellaments i tortures, de pallisses i violacions flagrants de la dignitat humana, de la salvatge persecució del règim criminal del general Francisco Franco contra tots aquells que s'hi jugaven la vida per la recuperació de la democràcia.
Amb una música que recreava una cerimònia eclesiàstica, amb un esperit de resignificar un espai marcat pel terror de la dictadura franquista, prop d'un centenar de familiars de víctimes del franquisme han estat protagonistes aquest dijous al Monestir de Sant Miquel de València d'un homenatge a la seua lluita, d'un acte de preservació de la memòria d'una barbàrie, amb la presentació de l'obra Paterna, la memòria de l'horror (Generalitat Valenciana, 2022). Elaborada per la fotoperiodista Eva Mañez, combina la imatge i les lletres per narrar la persistència inesgotable d'aquests descendents per reparar la situació dels seus represaliats, soterrats en fosses comunes sense cap mena de respecte, ni d'identificació per part de les autoritats franquistes.
«Aquesta obra posa de manifest la lluita dels familiars i, especialment, de les dones per recuperar els seus éssers volguts, aquells que durant tants anys han estat soterrats en les fosses de la vergonya i oblidats per la resta de la societat», ha inaugurat l'acte-reconeixement Iñaki Pérez Rico, director general de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern, d'Esquerra Unida del País Valencià, després de la primera interpretació celestial del grup de corda Tarek Tabsamini. «No és casualitat que bona part de les entitats memorialistes estiguen encapçalades per dones. Elles han demostrat aquesta fortalesa de les emocions, la qual ha estat capaç de teixir xarxes de cooperació i aixecar la veu davant de la necessitat de recuperar els seus éssers estimats», ha proclamat amb un discurs de reivindicació del paper de les dones en aquest combat.
L'autora, emocionada per la dimensió de l'acte i per presentar el llibre en un espai on van empresonar al seu avi, ha defensat el naixement d'aquesta obra com a un gra més «per construir el futur, per avançar a través d'aquestes històries cap a una societat lliure d'impunitat i de les fosses de la vergonya». «Cal deixar enrere el franquisme i una transició qualificada de modèlica que va deixar en l'oblit els vostres familiars, a més de 130.000 persones desaparegudes», ha denunciat, per comparar: «Sempre s'ha associat les desaparicions a la dictadura d'Argentina. Allí van haver-hi 30.000 i a l'Estat espanyol són 130.000». «En Paterna, i cal recordar-ho, van soterrar-se a 2.238 persones», ha completat. I ha etzibat: «La lluita per recuperar els cossos dels familiars del franquisme ha estat una lluita contra el temps que corria en contra, una aposta de futur per edificar la societat que ens mereixem». «Cada vegada que exposàvem les fotos era una excusa per parlar d'aquesta problemàtica», ha expressat, fent una menció especial a la participació escrita, entre altres, de l'exdiputada esquerrana a les Corts Valencianes i historiadora, Esther López Barceló.
«Es tracta d'un moviment que va començar l'any 2010. Recorde que tota la família acudia una vegada a l'any per deixar flors al meu avi, així com per netejar-li la tomba, ja que sabíem on estava soterrat. En 2010, però, vam veure molts grupets de gent. Quan les meues germanes i jo ens vam apropar per escoltar les converses, vam comprovar que els relats coincidien amb el de la nostra família. Allò fou molt bonic, un despertar, una sensació de veure que no estaves sola», ha narrat Amparo Belmonte, presidenta de la Plataforma d'Associacions de Familiars de les Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna, qui ha definit aquella experiència «com una teràpia, com a una manera de sanar, després de tants anys de silenci». «Aquest llibre de microrelats recull aquella Espanya silenciada», ha agraït, abans de llegir un fragment del pròleg de Barceló.
La música mirífica d'aquest quartet de corda, amb capacitat per emocionar un públic amb els sentiments a flor de pell per aquest reconeixement als seus familiars, a lluitadors per la dignitat democràtica a l'Estat espanyol, ha precedit l'al·legat de Cruz Alemany, neta d'un afusellat, qui ha agraït «el compromís de tota aquesta gent present avui, de totes les dones i les famílies que han lluitat per recuperar la memòria silenciada d'aquells que van oposar-se a un sistema polític il·legítim i a una dictadura feixista». «L'obra és un homenatge, una visió feminista d'aquesta lluita per la memòria democràtica. Els seus relats, tant fotogràfics com escrits, han sabut treure a la llum tota una generació de dones que va transmetre aquesta memòria dels seus familiars. Són 60 relats que narren aquest espai de violència que són les fosses de la vergonya, un espai que s'ha de pensar com resignificar-se en termes democràtics», ha sol·licitat.
Alemany no va saber de l'assassinat del germà del seu avi fins que un dia va comentar-se a casa. Una notícia que va sobtar-li, i més sent una persona compromesa amb la memòria democràtica, atesa la seua tasca didàctica a l'aula per explicar l'horror per evitar que torne a produir-se: «Va haver-hi un procés de dol, dut des del bressol i on saber què contar i què no era fonamental. Hi actuava la por, però també que havien de sobreviure en aquella Paterna dominada per la dictadura». «Tenim una necessitat urgent de consolidar aquesta memòria. Jo forme part de la tercera generació, d'una fornada que no hem entès aquesta anomalia de la nostra democràcia, la qual ha tardat massa a reparar els crims franquistes», ha retret.
«Aquest llibre visibilitza la tasca dels familiars de les víctimes i, especialment, de les dones en una lluita que hauria d'haver comptat abans amb el suport de les institucions, tal com hauria passat en qualsevol altre país democràticament avançat», ha remarcat Rosa Pérez, consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, d'Esquerra Unida. «La fragilitat de la nostra democràcia», ha insistit, «es demostra en el fet que la majoria de les famílies mai pensaven que s'obririen les fosses». «En qualsevol societat democràticament avançada, una de les primeres accions després de la dictadura franquista hauria estat obrir les fosses i recuperar els cossos. Com a administració pública, de fet, vull demanar perdó per haver-se donat durant tant de temps l'esquena a les famílies, les quals no es mereixien de cap manera aquest calvari», s'ha disculpat, per afirmar: «En aquest país, no s'han fet polítiques de memòria, sinó de desmemòria. Unes polítiques que han propiciat l'entrada de l'extrema dreta a les institucions».
Apel·lant a la unió teixida entre les institucions i les entitats civils que han lluitat per la memòria democràtica, ha defensat que «aquesta obra mostra com les dones van ser represaliades per dones i per roges». «No estem tornant la dignitat a les persones que foren assassinades, perquè elles foren i seran sempre dignes. Amb aquestes intervencions, estem tornant a poc a poc la dignitat al nostre país, a una democràcia que no pot construir-se sobre les fosses d'aquella gent que va lluitar per defensar la democràcia», ha reflexionat, per recordar que «els drets democràtics s'han de defensar perquè sempre hi ha el risc de tornar cap enrere». «Un poble que no coneix el seu passat està condemnat a repetir la història», ha avisat, com a preludi d'unes notes musicals que han tancat una presentació de llibre erigida en reconeixement a les persones que han lluitat per recuperar els cossos dels seus familiars, d'aquells combatents pels valors de la democràcia.