Aitana Mas, una de les figures emergents de Compromís, va arribar a la vicepresidència de la Generalitat Valenciana amb la missió de revitalitzar els valencianistes al Consell. L'adéu forçat de Mónica Oltra, investigada pels abusos sexuals del seu exmarit a una menor dintre d'un procediment judicial farcit d'ombres, havia deixat descol·locada la coalició d'estricta obediència valenciana, amb la necessitat d'una embranzida per recuperar pols polític. En la seua condició d'enginyera civil, arribava amb el compromís de construir ponts i de cicatritzar ferides, d'oferir didal i agulla als socialistes d'ençà de les pressions de la formació del puny i la rosa perquè Oltra plegara. Unes ferramentes que Mas va exposar metafòricament per aconseguir l'altre repte estratègic: cosir el País Valencià pel seu flanc més meridional.
A escala interna, el seu aterratge a la comandància governamental de Compromís tenia el propòsit d'enfortir la coalició, de millorar les relacions entre Més-Compromís, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo, és a dir, les tres potes que conformen la denominada com a cooperativa política. Mas comptava amb l'avantatge que el sotrac d'Oltra havia actuat d'element cohesionador, de pegament perquè les anteriors tibantors entre el vell Bloc i Iniciativa del Poble Valencià, formació de la qual n'és portaveu, quedaren relegades. El traspàs de cartera d'Oltra a la dirigent crevillentina fou, precisament, una exhibició d'aquella unitat per la presència d'una àmplia representació de càrrecs de Compromís.
En aquell acte, però, van haver-hi absències significatives, d'entrada justificades «perquè no s'havia arribat a temps», segons apuntaven fonts valencianistes. Fou el cas de la conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, qui anhelava llavors exercir de substituta d'Oltra. Militant d'Iniciativa del Poble Valencià i membre d'una nissaga amb gran influència al si de la formació ecosocialista, havia estat testimoni de com la seua família havia quedat apartada a un segon pla dintre de l'executiva. La dupla conformada per Mas i Alberto Ibáñez, actualment assessor de vicepresidència de la Generalitat Valenciana i antic secretari autonòmic d'Igualtat i Diversitat, havia desplaçat la nissaga Mollà gràcies a teixir una majoria alternativa força complexa.
«Les diferències del cercle d'Oltra amb Mollà; el cansament de col·lectius que tradicionalment havien estat afins al sector, com ara Crevillent o Oriola; i la suma de famílies de les comarques centrals, dels aixoplugats a València al voltant de la regidora Pilar Soriano, el corrent encapçalat pel diputat autonòmic Carles Esteve i la cura de les ferides amb els companys del nord del país possibiliten aquest tomb històric», radiografiava un observador privilegiat d'aquest procés a les pàgines d'aquest setmanari. Aquell moviment intern albirava una possible batalla entre Mas i Mollà. «És cert que Mollà té diferències internes amb Mas arran del passat congrés, que va significar un punt d'inflexió en els ecosocialistes, però no crec que hi haja cap problema», plantejava un pes pesant de Compromís, qui coincidia amb altres veus influents en assenyalar que «amb Mas, atès el seu tarannà dialogant i el seu rebuig als conflictes orgànics, no hi hauria cap problema».
La nounada vicepresidenta, de fet, havia assumit el lideratge governamental dels valencianistes amb una altra meta: cohesionar els consellers, els secretaris autonòmics i la resta d'alts càrrecs de la cooperativa política. O dit d'una altra manera: aconseguir que Compromís actuara com a una única força al Consell, deixant per a temps passats, per exemple, les negociacions independents d'alguns consellers amb els socialistes en assumptes troncals com ara els pressupostos. S'advocava per una unitat interna que no s'ha assolit, segons narren les fonts consultades, amb Mollà.
L'alineament fàctic de la conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica amb els socialistes en la disputa per la instal·lació de renovables, així com l'intercanvi de retrets a propòsit d'aquest afer entre Mollà i altres dirigents valencianistes, com ara amb la síndica de Compromís a les Corts Valencianes, Papi Robles, fou un símptoma. «Mollà estava tensant molt la corda en aquesta, aprofitant-se del caràcter dialogant de Mas en aquesta qüestió», indiquen fonts de l'UTE electoral. Tanmateix, des de la coalició valencianista enumeren altres greuges de Mollà cap a Mas, com ara actuar en determinades accions polítiques de manera unilateral.
Un dels «actes de rebel·lia», en paraules d'una veu influent de Compromís, que van esgotar la paciència de Mas «amb el comportament de Mollà al marge de tota coordinació política de la vicepresidència», d'acord amb la definició de les fonts governamentals consultades per aquest setmanari, ha estat negociar les partides pressupostàries de la seua conselleria directament amb el conseller d'Hisenda, el socialista Arcadi España. Segons ha avançat Las Provincias i apunten des de la cooperativa política, Mollà va atrevir-se a plantejar una congelació dels increments en els comptes a les conselleries d'Igualtat i Polítiques Inclusives, encapçalades per Mas, i a la d'Educació, Cultura i Esport, dirigida per la valencianista Raquel Tamarit.
«Amb aquesta actitud, s'ha posat en dubte la legitimitat d'Aitana Mas com a vicepresidenta, el seu paper de lideratge de Compromís al Govern valencià, el seu rol de coordinadora d'una força que apostem per treballar tots a una», afirmen des de Compromís per explicar la decisió taxant que ha pres Mas aquest dimarts: sol·licitar al president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, la destitució de Mollà com a consellera. «Mas s'ha confirmat com a vicepresidenta. Ha marcat la seua autoritat. Era insostenible que Mollà actuara d'aquesta manera durant tant de temps. La paciència té un límit», subratlla un pes pesant sobre una destitució compartida per Més-Compromís, els quals acumulen empipament per les crítiques de Mollà als seus càrrecs al capdavant de la gestió en la instal•lació d'energies renovables arreu del País Valencià.
En un comunicat enviat als mitjans de comunicació, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana ha deixat entreveure aquesta «actitud deslleial», segons ho qualifiquen des de Compromís, de l'exconsellera Mollà: «La vicepresidenta Mas fa aquesta proposta pocs dies després de complir cent dies en el càrrec i considera que cal fer canvis que aposten per la unitat dins del Consell, que requereix estabilitat i de cohesió davant el difícil context socioeconòmic». «Aquesta situació obliga el Govern valencià a centrar-se en l'aprovació dels pressupostos i en el desenvolupament de les polítiques transformadores del Botànic, particularment aquelles vinculades a la protecció social de les famílies i les empreses valencianes», ha complementat. El relleu de Mollà serà una altra persona de la formació ecosocialista: Isaura Navarro, fins ara secretària autonòmica de Salut Pública i una figura que ha recuperat influència a Iniciativa del Poble Valencià després d'un temps on va produir-se un distanciament amb el nucli dirigent d'Oltra.
La destitució de Mollà implica políticament la fi de l'ascendència que ostentava la família Mollà, especialment l'exconsellera i el seu pare, Pasqual Mollà, dintre d'Iniciativa del Poble Valencià, així com de la mateixa coalició valencianista. Sense els suports que tenia en un passat i amb la seua principal representant fora del Consell, s'obri un temps incert per la família, que només conserva quotes de rellevància a través de Cristina Mollà, cap de premsa de l'alcalde de València, Joan Ribó, i a la seua ciutat natal, a Elx (Baix Vinalopó).
La presència de Mollà a l'executiva d'Iniciativa del Poble Valencià pot convertir-se en un element de fricció a Compromís, en un nou front de batalla d'una força necessitada d'enfortir-se internament per al repte d'afrontar una contesa electoral sense la seua principal referent, sense la potència d'atracció a les urnes que tenia Oltra. Les repiulades a xarxes de Pasqual Mollà de membres d'Iniciativa del Poble Valencià oposats al cessament albiren un terrabastall ecosocialista. Com tambe la sorpresa expressada per la decisió i la petició d'explicacions de Sergi Campillo, vicealcalde de València i veu destacada a la formació. La dimissió d'Alfons Pucel, ecosocialista i sotssecretari del departament d'Agricultura, amb dures crítiques a Oltra i Mas és tota una evidència.