La política lingüística desplegada per l'aleshores conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, de Compromís, va topar-se durant els seus anys de mandat amb un autèntic frontó judicial. Mesures com ara el primigeni decret de plurilingüisme o aquell text que regulava els usos lingüístics a l'administració valenciana, on se situava el català com a idioma preferent per corregir la seua situació de desavantatge envers el castellà, foren retallats pels magistrats conservadors de la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Cada iniciativa a favor de la llengua pròpia tenia el mateix recorregut: recurs de la dreta política o d'alguna entitat fantasmagòrica a favor del monolingüisme i revès judicial per part de l'alt tribunal del País Valencià.
L'Oficina de Drets Lingüístics, un organisme impulsat per assistir a les víctimes de discriminacions per raons idiomàtiques al territori valencià, no fou una excepció. L'alt tribunal valencià va declarar nuls l'apartat un i dos de l'article 4, així com l'incís relatiu a les reclamacions i els suggeriments, així com va derogar de manera completa els articles 5, 7, 10, 11, 12, 13 i 14. També va anul·lar l'article 6.1, el 6.2 i les seccions relatives a reclamacions i suggeriments dels articles 8, 9 i 16 del decret. O dit d'una altra manera: la part fonamental del decret promulgat. La sala va prendre aquella decisió en considerar que l'articulat qüestionat «escometia una regulació d'una activitat administrativa prèvia i diferent de la mera funció d'assessorament», és a dir, que l'Oficina de Drets Lingüístics anava més enllà de la funció encomanada d'assessorar a la població quan són víctimes d'una discriminació lingüística, concretament aquella que s'expressa en català.
La Generalitat Valenciana, que havia vehiculat la constitució d'aquest organisme a través d'un decret i, en conseqüència, va possibilitar que les organitzacions polítiques i civils contràries als drets lingüístics comptaren amb més marge d'actuació per aturar-ne l'impuls, va presentar un recurs al Tribunal Suprem. A finals de l'any 2021, però, l'alt tribunal espanyol va desestimar el recurs i va posicionar-se del costat de l'òrgan judicial valencià. Els togats que firmaven la resolució argumentaven que el funcionament de l'Oficina de Drets Lingüístics no era conforme a dret, ja que no coincidia amb els procediments administratius habituals i no s'oferia la possibilitat perquè el presumpte infractor impugnara la denúncia.
L'actuació d'assessorament d'aquest organisme, a parer del Tribunal Suprem, «comportava prèviament una clara decisió declarativa atribuïble a una administració pública, que ha estat adoptada en exercici d'una potestat administrativa tendent a un específic interès públic, que produeix un efecte sobre els destinataris per així establir-lo l'ordenament jurídic, arribant a incidir en l'esfera de drets de particulars, que no respon a situacions d'immediatesa que impedesquen o impossibiliten la tramitació d'un procediment». Aquella resolució va deixar l'oficina desballestada, desproveïda de la part mollar d'un articulat retallat per sengles sentències judicials.
El Govern valencià i, per tant, la conselleria d'Educació, Cultura i Esport, actualment dirigida per Raquel Tamarit (Compromís) com a responsable de la política lingüística del Botànic, han trobat una altra via per rescatar aquesta estructura pensada per defensar els drets lingüístics del País Valencià. Atès que l'altra vegada va canalitzar-se com a decret, s'ha optat per atorgar-li rang de llei a l'oficina i, en conseqüència, protegir-la de denúncies presentades per les formacions conservadores valencianes o per altres actors oposats a la normalització lingüística al territori valencià. La fórmula escollida ha estat el calaix de sastre de la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'any 2023, tal com consta en el seu avantprojecte. Es tracta del renaixement d'una institució criticada pel PP i aplaudida per les entitats que treballen contra les vulneracions dels drets dels catalanoparlants, d'uns ciutadans valencians que sofreixen per raons de llengua discriminacions a diferents àmbits de la societat.