Tant la partida de naixement com l’accent indiquen que és gallega, però Yolanda Díaz no va semblar-ho gens quan els periodistes li van demanar, als passadissos del Congrés, la seua opinió sobre la intenció de Joan Baldoví d’encapçalar la candidatura de Compromís als comicis valencians de 2023.
—Per moltes raons, sent una alegria enorme. En primer lloc, perquè en política cal ser moltes coses, però sobretot s’ha de ser bona persona, i Baldoví és una grandíssima persona. Per tant, és un orgull. Dos: perquè és un autèntic servidor públic, que representa com ningú la seua comunitat autònoma. Espanya és plural, plurilingüe i pluricultural. Tres: li desitge la millor de les sorts, perquè políticament vull que guanyen. Faré el que puga per aconseguir-ho, amb tota la meua estima. I quart: vull la pervivència dels governs progressistes. Aquest n’és un, i és clau. Per tant, tinc una satisfacció íntegra des del punt de vista personal i polític. Compartisc amb Joan una manera de fer política més humana.
Era el 29 de setembre passat i la ressaca encara dura. Ni la queimada més carregada d’aiguardent no en provoca tanta. Aquelles paraules i la presència de Díaz a l’acte titulat “Otras políticas” —acompanyada de Mónica Oltra, Ada Colau, la madrilenya Mónica García i la ceutina Fátima Hamed Hossain, el 13 de novembre de 2021 a València— són dos dels elements que més han soscavat la seua relació amb Podem.
Com va organitzar-se l’acte del teatre Olympia sense que hi participaren les ministres Irene Montero o Ione Belarra, qui és, a més, secretària general de Podem? Com va mostrar-se tan exultant Díaz per la decisió de Baldoví de succeir Oltra com a presidenciable de Compromís si ell pertany a una força que competeix a les urnes amb Unides Podem?
Res no era casual. En política, a aquests nivells, res no ho és. En el primer cas, fou Compromís —en concret, Iniciativa del Poble Valencià, una de les tres potes que en formen part— qui va restringir la llista de convidats a Díaz, Colau, García i Hossain. De fet, Hossain va entrar en el cartell en substitució d’Ana Pontón, atès que la líder del BNG va declinar amablement la invitació.
I, en el segon cas, la declaració d’amor de Díaz a Baldoví era una inversió de futur. No sols de cara a la incorporació de Compromís a la plataforma Sumar, que tothom dona per feta, sinó també perquè Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) no vol reeditar la fórmula Unides Podem.
Que la coalició incloga en el seu nom la paraula unides resulta paradoxal. Hi ha poques coses que ho estiguen menys que aquest grup en les Corts Valencianes. Pilar Lima va esdevenir-ne síndica manu militari en una maniobra censurada per la direcció estatal de Podem i no compta amb la simpatia dels altres set membres. Sense una estratègia definida, hi impera la desídia.
Tot plegat, és clar, repercuteix en l’activitat parlamentària. Les proposicions de llei d’Unides Podem han tardat massa a ser registrades i ja no podran aprovar-se a la legislatura en curs. De la mateixa manera, el grup ha comunicat la seua intenció de presentar algun projecte de llei, malgrat que no ja resta temps material per tirar-lo endavant.
No obstant, quan el setembre passat Compromís va suggerir d’habilitar parlamentàriament el mes de gener a fi que els grups del Botànic hi aplicaren un “accelerador legislatiu”, només Ciutadans s’hi va posicionar a favor.
Com blindar el Botànic
La guerra freda entre Yolanda Díaz i Pablo Iglesias —que ha abandonat la primera línia política, però exerceix una influència notable sobre Podem— amenaça de tenir unes conseqüències funestes en diversos territoris.
El més important de tots és el País Valencià, on les enquestes auguren un resultat ajustadíssim, amb un detall a tenir molt en compte: la continuïtat de PSPV, PP, Compromís i Vox està assegurada, però no està tan clara la d’Unides Podem.
La tanca electoral del 5%, el monstre sanguinolent que cada quatre anys ix a passejar amb la dalla al llom, busca noves víctimes. Ja té clar que es cobrarà la vida de Ciutadans, que presenta un estat de salut massa feble, i pretén fer igual amb la coalició d’esquerres. Ha nascut per a matar.
A Podem donen per fet que concorreran a les eleccions valencianes amb Esquerra Unida i que en conjunt superaran, sense problemes, la fatídica barrera. A Esquerra Unida, en canvi, no ha cicatritzat encara la ferida profunda que va causar-los la dalla en 2015, quan van quedar-se a les portes de l’hemicicle amb el 4,4% dels vots. Era la primera vegada en què no aconseguien representació i arribava en el moment més inoportú: quan l’esquerra, després de vint anys de derrotes, assaboria la mel del poder.
Les llàgrimes de pena d’aquella nit —que eren de felicitat a les casernes del PSPV, Compromís i Podem— són les que es neguen a vessar de nou a EUPV. Sobretot perquè, segons recorden, hi ha un bé suprem a conservar: la Generalitat Valenciana.
“Si anàrem tots junts, blindaríem el Botànic”, assegura Pérez Garijo en referència a una entesa entre Compromís, Podem i EUPV
“Si anàrem tots junts, blindaríem el Botànic”, sosté en declaracions a EL TEMPS Rosa Pérez Garijo, coordinadora general d’EUPV i consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. “L’espai situat a l’esquerra del PSPV ha de confluir no sols per raons numèriques, sinó perquè això ens permetrà tenir més força a l’hora d’implantar polítiques valentes”, afegeix.
El febrer passat, després que Pérez Garijo renovara el càrrec de coordinadora general, una delegació d’EUPV encapçalada per ella —en formaven part també la diputada Estefania Blanes i els membres de la direcció Luis Poveda i Alba Quesada— va reunir-se amb la cúpula de Compromís: Àgueda Micó i Amadeu Mezquida en representació de Més, Aitana Mas i Alberto Ibáñez en nom d’Iniciativa i Natxo Serra per part de Verds-Equo.
La trobada, una presa de contacte, va evidenciar l’interès d’Esquerra Unida per tal de confluir a tres. Recuperar, d’alguna manera, les complicitats que van fer possible la candidatura A la Valenciana (Compromís-Podem-Esquerra Unida) a les eleccions estatals de 2016.
A Compromís, aquella proposta els va generar tanta il·lusió com veure escrit Carcagente, Játiva o Vinaroz en un senyal de la carretera. No és el camí que pretenen seguir. Tenen claríssim que, arribats a aquest punt, Podem ja no suma, sinó més aviat el contrari: resta. En tot cas, van dir-los que les votacions quedaven lluny i que ja parlarien més endavant.
“Sumar no és amuntonar”
La desfeta de les andaluses, el 19 de juny, va multiplicar les malfiances de Compromís. L’acord de l’esquerra, totalment dividida a ulls de la ciutadania, va arribar en el temps de descompte i va traduir-se en un resultat irrisori: 5 diputats de 109.
“Sumar no és amuntonar”, va afirmar categòricament Baldoví a À Punt el 21 de novembre. “De vegades, dos guanyen a tres”, va precisar. I va rematar: “Si les coses es fan sense festejar, a última hora i sense confiança, hi ha els resultats que hi ha”.
De matrimonis de conveniència, Compromís no en vol. De fet, estan tractant de captivar electors d’Unides Podem per terra, mar i aire. Incorporant persones que provenen d’aquest espectre polític, incidint en aspectes ideològics que els seus votants valoren molt i tenint del seu costat Yolanda Díaz.
Els partidaris d’ella i els d’Iglesias estan dividits pràcticament al 50%. I és ací on Compromís ha detectat una finestra d’oportunitat, alineant-se de manera nítida del costat de la primera. Si l’elector valencià d’aquest espai interpreta que Díaz simpatitza més amb Compromís que no amb Podem, ja només caldrà que passen del raonament a l’acció agafant el sobre i introduint-hi la papereta del somriure.
Ara bé, com podria materialitzar-se, d’una manera més explícita, aquesta preferència de Díaz per Baldoví? Incorporant persones d’Esquerra Unida. La candidatura es continuaria dient Compromís, amb una marca paraigua al costat que en cap cas seria la d’EUPV, sinó una denominació més genèrica, a l’estil d’És el Moment o A la Valenciana. Això permetria transmetre la imatge d’obertura que la coalició valencianista s’està esforçant a visibilitzar des d’ara fa un any i mig, quan va celebrar-se el congrés de Més, el nom amb què s’ha refundat l’antic Bloc.
La identificació de la marca Compromís amb la defensa dels interessos valencians és elevada. D’ací la divergència dels resultats en funció dels comicis: molt bons en els de caràcter autonòmic, però més pobres en els de caràcter estatal, on es produeix un transvasament important a Unides Podem.
Per aquest motiu, Compromís refusa la “sopa de sigles”. En 2015 i 2016, els anys més dolços de Podem, la suma de l’espai a l’esquerra del PSPV va ser més alta quan van anar separadament (34,7% en les eleccions a les Corts) que no quan tots tres van fer pinya (25,6% en les eleccions al Congrés de 2016).
En el cicle electoral següent, el de 2019, reconfigurats en els dos espais de Compromís i Unides Podem, tot aquest espai va moure’s entre el 20% i el 25% dels vots, amb el 28 d’abril d’aquell any com a màxim exponent del vot dual. El mateix dia, en dues urnes contigües, Compromís va obtenir el 16,8% en els comicis valencians i el 6,5% en els estatals, mentre que Unides Podem n’obtenia el 8,2% a les eleccions valencianes i el 14,3% a les estatals.
La capacitat de Compromís de semblar més útil en la distància curta alimenta la seua voluntat de comparèixer en solitari —o amb ben pocs additius— a les eleccions pròpies. La idea d’una gran confluència s’ha descartat per complet. A la coalició van encara més enllà i sostenen que el Botànic —segons les seues dades— podria sobreviure amb un Unides Podem extraparlamentari, per sota del 5%.
El sudoku de les primàries
Héctor Illueca, vicepresident segon i conseller d’Habitatge, ja ha estat escollit com el cap de llista de Podem a les eleccions valencianes. Rosa Pérez Garijo també ha sigut designada candidata —amb el 69% dels vots— per part d’Esquerra Unida. I ja fa temps que recorda que els equilibris entre ambdues forces no tenen res a veure als de 2019. Fins i tot ha dit que no està tan clar que Podem haja de liderar una possible reedició de la llista unitària.
En el cas de Compromís, ningú no dubta que Baldoví en serà el candidat, que Aitana Mas encapçalarà la llista per Alacant i que Vicent Marzà la liderarà per Castelló. Uns altres noms destacats —com els d’Enric Morera, Maria Josep Amigó, Gerard Fullana o Isaura Navarro— també s’esperen en les posicions capdavanteres, amb l’escó garantit. Les quotes de gènere i el respecte a la pluralitat interna, amb reserves de places als tres partits que l’integren, ja constitueixen un repte monumental per a Compromís. Encabir-hi noms aliens suposa, per tant, una complicació afegida.
“Fer una llista a tres potser resulte un problema per a Compromís, però no fer-la pot ser un problema encara més gran per al País Valencià”
“Fer una llista a tres potser resulte un problema per a Compromís, però no fer-la pot ser un problema encara més gran per a Compromís i per al País Valencià en el seu conjunt”, assenyala Pérez Garijo. I el ben cert és que Compromís, en el seu reglament de primàries, ha deixat la porta oberta a la incorporació de persones provinents d’uns altres espais. De nou plana el desig d’obertura de la coalició, de captar votants descontents d’Unides Podem amb noms que puguen resultar estimulants, de consolidar-se com “l’espai central de l’esquerra valencianista”.
La bona imatge de Baldoví com a “facilitador” d’acords a l’àmbit estatal és un altre element que a Compromís pensen que els pot reportar beneficis. Té un caràcter afable, tothom l’ubica nítidament a l’esquerra i s’ha erigit en el reivindicador permanent d’aspectes com el finançament autonòmic. En opinió de molts electors valencians d’esquerres, Ximo Puig està massa supeditat a Pedro Sánchez.
Compromís i Esquerra Unida, de moment, exploren acords a escala municipal com el que ja existeix a Gandia. A Sogorb (Alt Palància), la població castellanoparlant més important de les comarques castellonenques, els valencianistes promouen una candidatura amb forces del poble emmarcades en el republicanisme clàssic. A Elx, la capital superpoblada del Baix Vinalopó, tampoc no és descartable un acord municipal de Compromís amb Podem…
Silenci: ens barallem
Aquests moviments no es produeixen amb més profusió perquè Podem, des de la seua direcció estatal, ha ordenat aturar qualsevol negociació —autonòmica o local— fins que s’aclarisca com queda l’espai de Sumar. Una paràlisi que no impera a Esquerra Unida, una organització en què els territoris gaudeixen de més autonomia.
Ara mateix a Podem només interessa la pugna amb Yolanda Díaz. Que Iglesias tinga un pòdcast —La Base— i ara haja anunciat una televisió per internet —Red— fa presumir que continuarà pressionant la vicepresidenta espanyola en el seu desig de fer valer la marca i la gent de Podem. A la formació morada defensen que Díaz, sense l’estructura de Podem, no podrà tenir cap recorregut. Potser per això, a la presentació de Sumar a València, el proppassat 19 de novembre, hi va haver una assistència massiva d’afiliats d’EUPV i molt més reduïda de persones vinculades al partit d’Iglesias.
A Podem no descarten, de cap manera, concórrer en solitari als comicis valencians. Amb tot, ajornen qualsevol decisió sobre les aliances preelectorals fins al mes de febrer, després de la celebració de la conferència política en què presentaran la seua proposta a la societat valenciana. En cas d’anar novament de bracet d’Esquerra Unida, la repartició de càrrecs es decidirà en funció al suport de cada força entre l’electorat.
Una dada etèria que esperen aconseguir a través d’un estudi demoscòpic. De moment, apunten que el miler de persones que han emès el seu vot en les primàries d’EUPV —Pérez Garijo va rebre’n 747— no demostren l’existència d’un partit excessivament viu. En les primàries d’Unides Podem n’han sigut més de 3.500.
Illueca, que abans d’accedir a la vicepresidència del Consell era el director de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, amb Yolanda Díaz com a ministra, és una persona pròxima a Pablo Iglesias. El 5 d’octubre, el mateix Iglesias va presentar a València el darrer llibre d’Illueca, La Propuesta Republicana (El Viejo Topo, 2022).
En les files de Podem batega un malestar evident amb Esquerra Unida. Recorden que l’estratègia d’aproximació a IU —que va traduir-se en el que ara és Unides Podem— va costar-los una escissió: Més País, la força política que ara comanda Íñigo Errejón.
Illueca era dels que, amb vista a 2023, defensava un acord a tres bandes amb Compromís i Esquerra Unida. Ara fa un any, en una entrevista a EL TEMPS, va manifestar que la plataforma de Díaz tinguera “una translació valenciana”. “A l’escola van ensenyar-me que dos i dos són quatre; dos i dos no sumen tres”, va explicar aleshores.
Però la flama d’esperança que manté viva EUPV ja s’ha esvaït per complet a Podem, on maleeixen la “patinada greu” de Díaz en declarar-se fan de Baldoví. La mateixa Díaz va haver de matisar a la cadena SER, tot especificant que es referia a una candidatura liderada per Baldoví de què també formaren part Podem i Esquerra Unida. Siga com siga, a Podem entenen que bona part dels seus votants s’inclinarien abans pel PSOE que no per un candidat nacionalista.
Amb l’ai al cor
Mentre a Podem asseguren no patir pel 5%, a Esquerra Unida tenen la convicció que les enquestes començaran a mostrar Unides Podem per sota de la barrera en qüestió l’endemà de la presentació de les llistes al registre electoral. I n’assenyalen una, difosa pel PSPV, que ja deixa UP per baix. En el 3,7%.
Amb l’entesa a tres inviable, l’atenció es concentra en les passes que faça EUPV, sobretot si això comporta el suport de Díaz a la candidatura conjunta
Pot una força que governa Espanya quedar tan baix en unes eleccions a les Corts Valencianes? És la gran pregunta que, a hores d’ara, li lleva la son a molts. A Podem miren Compromís i alerten que, si baixa del 12%, el Botànic se n’anirà en orris. A Compromís, com ha quedat dit, pensen que amb el PSPV poden tenir prou per sumar la majoria absoluta. I al PP es mosseguen les ungles. De com quede recompost aquest espai pot dependre, en bona mesura, la possibilitat de recuperar la Generalitat. Amb l’ajuda, per descomptat, de Vox.
Amb l’entesa a tres inviable, l’atenció es concentra en les passes que faça Esquerra Unida. Sobretot si en el pack va Yolanda Díaz. És a dir, si l’ingrés d’algun nom d’EUPV a les candidatures de Compromís possibilita que Díaz es desplace al País Valencià per demanar el vot a la coalició valencianista.
A diferència del que passava abans de l’accés de Díaz al Ministeri de Treball i a la Vicepresidència del Govern espanyol, ara Esquerra Unida està arrenglerada al darrere seu. Les discrepàncies amb Alberto Garzón que van fer-li trencar el carnet d’IU però mantenir el del PCE ja han quedat superades. Si ella saluda una fórmula de coalició diferent de la d’Unides Podem, no tindrà contestació interna. Una altra cosa és fins a quin punt està disposada a comprometre el seu projecte personal, Sumar, en benefici d’un acord eventual amb Compromís a escala valenciana.
Mentrestant, el degoteig de càrrecs locals i supramunicipals d’EUPV que, formalment o informal, transmeten als de Compromís el seu desig d’anar junts a les eleccions, va in crescendo. Els de Podem, no els en fan cap proposta. Madrid va ordenar-los aturar qualsevol possible confluència i prioritzar la baralla amb Díaz amb la missió de fer-se respectar. I en això estan.