El Palau Sant Jordi de Barcelona, casa d'estiueig de l'esport de la cistella i habitual llar d'espectacles musicals en directe, estava envaït per una onada de llums blanques. La pràctica totalitat de les 15.000 persones que hi havien assistit movien els seus telèfons mòbils al ritme dels acords i el record de les paraules afilades i, al seu torn, dolces de «Correfoc». Tant si eren drets a la pista com si estaven asseguts a la grada. No importava. La comunió del públic era total. Com la seua connexió amb un grup que tancava una gira apoteòsica, amb una cloenda de gran volada: concentrar 8.000 persones al WiZink Center de Madrid i omplir de gom a gom un dels recintes per excel·lència de la capital catalana.
El concert de Zoo d'aquest passat cap de setmana a Barcelona, així com el seu preludi madrileny de principis de desembre, mostraven l'èxit d'un grup valencià que tira d'una escena en llengua pròpia amb un grau de maduració ressenyable i amb una pluralitat força elevada. En el circuit musical valencià, independentment de la llengua emprada per a complementar l'art dels pentagrames, existeix una àmplia varietat d'opcions musicals, un catàleg de grups i artistes que practiquen diferents estils. I una mostra de tot plegat són les nominacions dels V Premis Carles Santos de la música valenciana, els quals celebren la seua gala final el pròxim divendres 16 de desembre al Teatre Principal de València.
La directora adjunta de Música i Cultura Popular de l'Institut Valencià de Cultura, Marga Landete, no debades, va destacar, en anunciar les nominacions, «la diversitat de les propostes presentades i el gran nombre de noms nous que concorren als guardons». «Es tracta d'una edició, indubtablement, consolidada, ja que és una cita que els músics i les bandes esperen, i de la qual és un orgull poder anar polint detalls edició rere edició», va afirmar, per desgranar: «Cada any millorem el funcionament amb xicotets canvis que ens demana el sector per tal d'aconseguir uns premis que siguen una referència i que ens permeten reivindicar, tant dins com fora del territori valencià, la gran tasca que fan els nostres músics».
«Fem una crida a tots a seguir la cerimònia de lliurament de la cinquena edició, que es retransmetrà en directe per À Punt des del Teatre Principal de València, i vull agrair especialment al jurat de la primera fase el seu paper essencial en la difícil tasca que suposa la tria de les i els nominats», va tancar com a mostra de gratitud d'un jurat conformat en la fase de tria de les propostes finalistes per Rafa Cervera, Marta Moreira, Voro Golfe, Feliu Ventura, Montserrat Palacios, Jorge García, Marylene Albentosa, Berta Esparza, Fran Bordonado, Pascual Arnal, Joana Colomar, Pablo Rus, Carla Melchor, Marta Ramón, Júlia Cruz, Enrique Monfort, César Rus, Rafael Molés, Ángela Furquet i Marta Negre.
En la segona fase dels guardons, quan ja ha estat escollits els nominats, un altre jurat seleccionarà els guanyadors i guanyadores. «S'ha de destacar que, a banda d'aquestes categories, també es lliuren els premis a millor disc i millor cançó entre tots els nominats en les categories d'àlbum, a més del premi del públic, que s'atorga per les votacions populars en el web dels premis: www.premissantos.com», assenyalen des de l'organització d'uns premis impulsats per la Generalitat Valenciana i, més concretament, per la conselleria d'Educació, Cultura i Esports.
La banda pegolina Smoking Souls acudirà als premis com la gran favorita gràcies a les seues tres nominacions. Com a grups i artistes que han aconseguit situar-se en la fase final en dues categories diferents, hi ha el cantautor contestà Andreu Valor; la cantant Clara Andrés, nascuda a Oliva, a la Safor; el grup Ciudad Jara, una de les spin-off musicals sorgides d'ençà de la descomposició de La Raíz; l'incombustible Xavi Sarrià, excantant i referent de la mítica banda Obrint Pas. També s'han atresorat dues nominacions els alzirencs La Fúmiga i els saforencs Zoo, tot i que, en aquests dos casos, en apartats com ara millor gira i millor vida en l'escena del País Valencià durant l'any 2022.
En el guardó a millor artista o grup revelació, competiran per obtenir aquest reconeixement tan cobejat entre aquells que fan de les seues cordes vocals o de la combinació entre elles i altres instruments melodies vitals, La Cris, per Clavíqla de sol (en escorpio); Jimena Amarillo, per Cómo decirte, mi amor; Marta Margaix, per El violí valencià; i Mr Sanchez, per Llegó con tres heridas. O dit d'una altra manera: una pugna entre artesania gandienca, pop íntim creat al cap i casal valencià, folk apoteòsic i rock alternatiu d'inspiració a les contrades britàniques.
En la categoria de millor disc de pop, les nominacions són per a Nacho Casado, per Disco Bleu; Neus Ferri, per Llar; Novembre Elèctric, per Memento; i Tardor i May Ibáñez, per Veta. En el cas de la secció de rock, els escollits per accedir a la fase final dels V Premis Carles Santos de música valenciana son Ciudad Jara, per Cinema; Funkiwis, per Mambo; Johnny B. Zero, per Violets; i Smoking Souls, per La cura.
En un apartat emergent, de connexió amb el jovent com és la música urbana, els nominats i nominades són grups de l'escena en llengua pròpia: Cactus, per Mode avió; JazzWoman, per Atlantis; Malparlat, per Sentimantral; i Pupil·les, per Tot i res. Pel que fa a la categoria de millor disc de jazz, els contrincants per aixecar aquest trofeu cultural són Alexey León, per Influenciado; Marquina Selfa Trio, per Carpesa Estesa; Miquel Álvarez, per Martinete a Trane; i Screaming Pillows, per Screaming Pillows & The Liao Brass.
La fusió i el mestissatge, una altra de les categories amb més creixement com mostren altres guardons musicals al País Valencià, seran una batalla entre Ales Cesarini amb Blackmantra; Auxili amb Guaret; El Diluvi amb Present i Xavi Sarrià amb Causa. En la secció de millor disc de cançó d'autor, els rivals són Andreu Valor, per Un nou món; Borja Mompó, per Borja Mompó; Carles Pastor, per Les flors de Txernòbil; i Clara Andrés, per Capfico.
En la categoria de millor disc de música clàssica, els finalistes són Marta Estal i Daniel Ariño, per Matilde Salvador: Aires de cançó; Identidade, per Identidade; Jordi Sanz, per Romàntic; i Proyecto Brunetti, per Brunetti Divertimenti. Els nominats seleccionats en l'apartat de música tradicional popular, al seu torn, han estat Marala, per Jota de Morir; Noelia Llorens, 'Titana', per Titana; OMAC, per Trencadís; i Tradifusió, per Empeltant Arrels.
La selecció finalista en música antiga i barroca és Amystis, per De Ribera & Navarro: Masters of the Spanish Renaissance; Elia Casanova & Alfred Fernández, per Elvas. Quien te traxo el cavallero; Jota Martínez, per Instrumentarium musical alfonsí; i Mediterrània Consort, per G. F. Händel. Complete recorder sonatas. La competició en el cas de la música contemporània i experimental estará protagonitzada per David Moliner, per Physical Sound; Joan Gómez Alemany, per 7 works for chamber music and ensemble; Jordi Sapena, per Salve Monstera; i Jorge Marredo Rosa, per 白左 Baizuo.
Artea Espai amb Piratas, el secreto del árbol; Dani Miquel amb Volem; Marcel el Marcià amb PatxaMare i Sedajazz, amb Los cuentos de Sedajazz lluitaran per erigir-se amb el guardó de millor disc familiar, mentre que en l'àmbit del disseny se'l disputaran Enric Alepuz, per La cura, de Smoking Souls, i per Un nou món, d'Andreu Valor; Germán Enguix, per Cinema, de Ciudad Jara; i Jaume Marco, per Capfico, de Clara Andrés.
El jurat també concedirà un premi a la categoria de millor vídeo. Els aspirants a guanyar-lo seran hi ha Icònic amb Her, de La Fúmiga; Javi Polo amb Violets, de Johnny B. Zero; Miguel Yubero amb Gin, de Caramelo; i Pau Berga amb Panya, de Zoo. Com a millor gira, hi haurà una dura competència entre La Fúmiga, per Fotosíntesi; Smoking Souls, per La cura'; Xavi Sarrià, per Causa; i Zoo, per Llepolies. Tota una mostra de la diversitat de l'escena musical del País Valencià.