L’Obra Cultural Balear (OCB) celebrà aquest dissabte a Inca (Mallorca) l’edició anual de la Nit de la Cultura, l’esdeveniment que reuneix cada any just abans de les festes d’hivern al món de la cultura en català a les Illes. Per primera vegada en tres anys es va poder gaudir de l’acte sense restriccions. I amb nou president, perquè, com es recordarà, Joan Miralles va substituir fa deu mesos l’anterior màxim responsable de l’entitat, Josep de Luis, el qual en ocasió de la Nit de la Cultura de l’any passat anuncià que no es presentaria a la reelecció del càrrec. De resultes d’aquell anunci es posaren en marxa converses internes entre grups de socis de l’OCB que fructificaren en l’acord per presentar la candidatura encapçalada per Joan Miralles, el qual es convertí en president de l’entitat el passat mes de febrer.
Nit de la Cultura 2022. Com és tradicional, la gran nit de gal.la de l’OCB serví de marc per lliurar el Premis 31 de Desembre, que són atorgats a persones, entitats i iniciatives que, en diferents àmbits, han excel.lit al llarg de l’any en la defensa o promoció de la llengua i cultura catalanes a Balears.
Enguany, tal i com aquest setmanari ja informà recentment, el premi Gabriel Alomar, que reconeix els estudis i les actuacions per difondre la catalanitat de les Illes Balears, ha estat per a Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 1934), doctora en Història i catedràtica emèrita de filologia catalana de la Universitat de Barcelona; el Francesc de Borja Moll, que premia la promoció de la cultura o la identitat nacional, per al grup musical Música Nostra; el Josep Maria Llompart, destinat a premiar a una persona dedicada a la normalització de la llengua, per a Margalida Solivellas Lladó (Selva, 1957), per la seva feina com a periodista, corresponsal de TV3 durant 34 anys, jubilada enguany; l'Emili Darder, que reconeix una iniciativa catalanista en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure, ha estat per a la plataforma de cinema Filmin; el Bartomeu Oliver, de dinamització cultural, per a la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de Balears; elpremi Miquel dels Sants Oliver, per a un treball sobre les Balears, per a l'Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó, editat per Josep A. Grimalt i Jaume Guiscafrè; el Bartomeu Rosselló-Pòrcel, destinat a premiar a una persona o col·lectiu emergent destacat en la creació, investigació o animació cultural en català,per ala compositora de jazz Júlia Colom (Valldemossa, 1997); i, finalment, l'Aina Moll, premi per a una persona o entitat que, des del voluntariat, promou i difon el prestigi de la llengua catalana i la cultura nacional, per a la Confraria Muchal Foundation.
Com sol ser habitual nombroses personalitats de la cultura, la societat, l'economia i la política balear van ser presents en la gran nit de gala de l'Obra Cultural. Totes les quals, així com la resta de participants, pogueren escoltar el primer discurs que fa el president de l'entitat d'ençà que ocupà el càrrec, el febrer passat..
Joan Miralles destacà, primer de tot, l’aniversari de l'Obra. «D’aquí un parell de dies, compleix 60 anys de vida. És moment de retre homenatge a totes les persones, voluntaris, socis, membres de les diferents juntes, treballadors, amics i companys de les delegacions... que han dedicat temps, esforç i il·lusió a la tasca de preservar el patrimoni identitari de les Illes Balears. Però sis dècades són també un moment excel·lent per revisar i reconèixer quina ha estat la transcendència històrica de l'Obra i quin paper li pertoca, d'ara endavant, dins la nostra societat». Rememorà que «la història de l’Obra s’inicià en els temps foscos de ladictadura. Va ser en aquells moments difícils, que un grup de persones compromeses amb el país feren una passa valenta i constituïren L’Obra Cultural Balear. Ara, amb perspectiva històrica, podem i hem de dir que, sense la nostra entitat, les Illes Balears no serien les que són avui en dia. L’Obra va ser decisiva, durant el procés de recuperació de la democràcia: va sensibilitzar la gent del país, va generar opinió pública, va lluitar per normalitzar la nostra llengua a tots els àmbits de la vida social, va esperonar els responsables polítics... Fruit d’aquesta tasca, són l’Estatut d’Autonomia, l’oficialitat de la llengua catalana, la seva introducció al sistema educatiu, als mitjans de comunicació...»
La satisfacció per la feina feta, però, no pot convertir-se en excusa per no veure que «encara queda molta feina per fer. El procés de normalització lingüística havia de garantir la pervivència de la llengua pròpia a les Illes Balears, però més de 40 anys després, ara el repte és recuperar-ne l’ús social. Un ús social que minva, especialment a les zones metropolitanes, i que s’ha vist accelerat pels canvis demogràfics que han viscut les nostres illes, en les darreres dècades, i per la dificultat d’integrar una gran allau de població nouvinguda».
En la part més diguem-ne política de la seva intervenció, Miralles advertí sobre «la reaparició d’actituds que ataquen, obertament, la nostra llengua i cultura i que amenacen, greument, els pilars de la convivència democràtica. Amb diferents màscares, comparteixen ideologia amb vells dictadors i antics règims que no cercaven altra cosa que anorrear la nostra llengua, assimilar-nos lingüísticament i extingir la identitat que ens defineix com a poble. Com a demòcrates hem d’assumir el repte i compromís d’evitar que això succeeixi. I ho farem, plantarem cara les vegades que faci falta com hem fet als llarg d’aquests 60 anys».
Per al president de l’OCB, la gran missió que té l’entitat consisteix en «perdre la por i evitar caure en absurds complexos fomentats precisament pels qui només cerquen uniformitzar Espanya. La nostra llengua no hauria de ser mai considerada una llengua d’imposició. Precisament el seu coneixement entre la població nouvinguda és una garantia de ciutadania plena, cohesió social i igualtat d’oportunitats. El català amb les seves particularitats i modalitats lingüístiques, és un patrimoni de tothom que cal preservar independentment de quina sigui la llengua materna, llinatge o lloc de naixement».
I a tal efecte, Miralles defensà que «és urgent i necessari retornar a un consens lingüístic que mai s’hauria d’haver perdut. Les institucions i cada un de nosaltres en som responsables. Tots hem de fer més perquè la recuperació i creixement de la nostra llengua i cultura sigui un èxit. I no només de manera aïllada des de les Illes Balears sinó juntament amb els germans del País Valencià i Catalunya amb qui compartim llengua i cultura i per tant, reptes comuns. Des de la junta que tenc l’honor de presidir ja hem posat fil a l’agulla reforçant, amb els amics i companys d’Acció Cultural i Òmnium Cultural, la Federació Llull, eina comuna dels Països Catalans».
També es referí al paper «de les institucions públiques», les quals cal que compleixinamb «la seva obligació i compromís de preservar i engrandir el nostre patrimoni lingüístic i cultural. Perquè garantir el futur de la nostra llengua i cultura és responsabilitat de tots però, especialment, dels poders públics que han de ser els primers a defensar-les i a donar exemple».