M’agradaria preguntar-li per la situació d’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq. Les pèrdues terriorials els estan obligant a buscar noves formes per finançar-se?
L’Estat Islàmic es troba en una situació complicada. Han abandonat Raqqa i s’han desplaçat al sud de la ciutat, els han empentat cap a la regió que hi ha a la frontera entre l’Iraq i Síria: el seu territori s’està empetitint. Es financien de la manera com ho estaven fent fins ara, amb impostos, tràfic de persones... no reben fons de fora ni res d’això. Però igualment, malgrat tot, tenen prou diners. No els hi en falten, per ara.
Això té efectes a l’exterior?
És més interessant el que està passant a Europa, on hi tenen la primera línia de combat. Cal entendre la dinàmica de les xarxes europees, i també la xarxa gihadista internacional. Si fas un cop d’ull a Bangla Desh, per exemple, on hi ha hagut un gran nombre d’atacs, o a les Filipines, i si mires Europa, per descomptat, veuràs que el front de guerra s’ha mogut.
‘Bloquejar comptes bancaris és inútil: al cap i a la fi, són els nostres propis governs els que financien el gihadisme’
Aquestes xarxes s’autofinancien. Es financien ells mateixos treballant, demanant diners a amics, a simpatitzants, ara que dur a terme atemptats és tan barat. El cost dels atacs no és res en comparació amb els anteriors. No és tant una qüesitó de diners com d’ideologia. M’he passat vint anys dient que si els hi tallem el flux de finançament, ja ho tindrem. Però no hem pogut.
És una visió pessimista...
Mira el que passa a Burkina Faso. Ningú no està parlant d’això: tres dies després dels atemptats de Barcelona hi ha un atac a Burkina Faso, a Ouagadougou, en un restaurant, desenes de persones moren, i després mires l’altre atac que hi va haver al país contra un hotel, on els terroristes comprovaven cos a cos que estiguessin morts, i si no ho estaven, els disparaven —trenta persones van ser assassinades. Els dos atacs es van produir setmanes després que s’alliberaren ostatges previ pagament d’un rescat a Al-Qaeda al Magreb Islàmic (AQMI). Això és quelcom molt important i a tenir en consideració. AQMI està molt ben finançada, fins al moment, amb els segrestos, el tràfic de persones i el tràfic de cocaïna. Aquests ostatges van ser alliberats el juliol a canvi d’una suma milionària. Aquests són els elements en els quals hem de fixar-nos pel que fa al finançament, per comprovar que bloquejar comptes bancaris és inútil. Al cap i a la fi, són els nostres propis governs qui els financien pagant els rescats.
Però aquests diners arriben a Europa d’alguna manera?
No. De cap manera. No hi ha cap transferència de diners que estigui tenint lloc a banda i banda del Mediterrani. AQMI és bastant present al Marroc i Algèria, i podria ser que hi hagués un flux de capital que viatgés a Europa en les mans d'algú. Però pel que fa a finançament tot està compartimentat: els africans miren per a ells mateixos, els europeus miren per a ells mateixos… És així. No és fa de la manera com es va fer l’11 de setembre de 2001.
Res de les famoses transferències bancàries des de les monarquies del Golf?
Això és part del passat. Segur que saps que l’imam de Ripoll tenia un salari assignat. Un mitjà italià ha constatat la vinculació entre un atac a l’Iraq i el que va passar a Barcelona. El noi que va dur a terme l’atemptat a l’Iraq fou captat per un carnisser, que semblava ser el cervell de l’operació d’Atocha. Quan la policia el va investigar, va descobrir el 2006 que dins d’una de les seves propietats hi havia documents com ara passaports i el document d’identitat de l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty. Aparentment, tot plegat s’ha estat coent des de 2003, amb vinculacions amb la xarxa d’Abu Musab al-Zarqawi [fundador del que fou la matriu d’Estat Islàmic]. Crec que això és molt interessant: hi havia un carnisser que feia molts diners i estic molt segura que els utilitzava per autofinançar-se. Tot apunta que els joves que van cometre els atemptats van ser manipulats, clarament, per l’imam. És per això que penso que aquest atac de Barcelona és molt diferent d’altres atacs a Europa: és part d’una xarxa que ha estat operant durant un llarg període de temps. És molt més similar als atacs d’Ougadougou, al darrere dels quals hi ha AQMI, que hi opera des del 2003, i les seves activitats criminals són prou conegudes en un territori on impera el caos.
Entenc que es refereix a la informació de Il Fatto Quotidiano. Per ara no s’ha confirmat i sembla que es podria tractar d’una confusió de transliteració per una similitud del cognom. A part del factor temps, hi hauria alguna altra semblança amb Burkina Faso?
Sí. És cert. Però a part, els dos eren grups que operaven sota el paraigua de la ideologia d'Estat Islàmic, es financaven de forma compartimentada, no des de fora. Uns mataven homes de negocis a l'Àfrica per evitar-ne la modernització i els altres mataven qualsevol persona a Europa per fabricar una atmosfera de guerra com la de l'Orient Pròxim. La diferència amb el llop solitari de Niça és que els atacs a Barcelona i Cambrils van ser dissenyats amb molt de temps d'antelació. I que la radicalització és com les d'abans, no via Internet.
A casa nostra es parla de lligams entre crim organitzat de poca volada i gihadisme...
A Europa, el més lògic és que captin fons a través de negocis legítims que assumir el risc de ser arrestats. Aquell home era un carnisser, i també podria rebre diners de simpatitzants.
I això pot ser una tendència?
El que ha passat a Barcelona ha estat prou exitós malgrat les dificultats. És cert que volien volar la Sagrada Família, quelcom que sembla increïble. El que a mi em preocupa de tota aquesta història és que van ser prou llestos com per fer el salt al pla B i dur a terme un altre tipus d’atac. Les alternatives del terrorisme són moltes: poden, com van fer, limitar-se a llogar una furgoneta i atropellar la gent per la Rambla. Tant els hi fa a qui matin. Als vells temps, ETA, l’IRA o la Fracció de l’Exèrcit Roig alemanya (RAF per les seves sigles en alemany) colpejaven individus concrets. Però aquests nois tant els hi feia: no volen matar polítics… Mentre puguin matar un gran nombre de persones. Això fa el terrorisme molt més barat.