-En els darrers mesos, i especialment a començament del nou any, grans companyies tecnològiques, com ara Amazon o Microsoft, han anunciat importants retallades de personal, amb acomiadaments massius de treballadors. Va haver-hi una sobrecontractació durant la crisi sanitària del coronavirus?
Durant l'època de la pandèmia i, especialment, quan van estar confinats, va haver-hi un boom digital. Totes les empreses van començar a digitalitzar-se i tots ens vam pensar que la nostra vida estaria intermediada per l'àmbit digital. Aquest escenari va provocar que es feren apostes clares pel sector tecnològic. Les inversions van destinar-se cap a aquestes companyies, les quals van experimentar un creixement ràpid per a donar resposta a l'augment de la demanda dels seus serveis. La tornada a la vida analògica i la preocupació per una recessió ha canviat el panorama. Aquestes empreses estaven sobredimensionades perquè estaven rebent una demanda molt gran dels seus serveis.
-Les grans tecnològiques, de fet, van obtenir guanys rècord durant la pandèmia de la COVID-19, de manera més accentuada durant l'exercici on va haver-hi restriccions serioses. Van expandir-se sobre els fonaments d'un creixement que no era sostenible en el temps, que només estava basat en una conjuntura determinada?
Va haver-hi una errada en els càlculs. Es va creure que aquests canvis, els quals s'han demostrat conjunturals, eren estructurals. Es pensava que s'havia abraçat el món digital d'una manera total, i només va produir-se en part. No era tant com es pronosticava i com s'albirava aleshores. Les grans companyies tecnològiques, al remat, es van adaptar ràpidament al mercat i en aquests processos, de vegades, no s'encerta.
-L'FMI va apuntar que durant el procés d'eliminació gradual de les restriccions arreu del món va baixar el consum de productes en xarxa, igual que abans hi havia pujat amb el confinament. Com va afectar aquest canvi d'escenari als models de creixement de les companyies tecnològiques?
Crec que per analitzar-ho, abans cal tenir diversos elements en compte. El primer és que totes les companyies tecnològiques no estan en el mateix negoci i, per tant, cada un d'aquests negocis té un impacte diferent, per exemple, per la cadena de subministrament per motius geopolítics o pels costos de l'energia. Cada empresa es dedica a un aspecte de negoci i l'impacte serà diferent perquè estem en un moment de crisis superposades, amb molts elements que afecten l'estabilitat econòmica global.
-Hi ha companyies tecnològiques que ja arrossegaven problemes d'estancament, com ara Facebook, qui ha invertit 11.000 milions d'euros en el Metavers sense que, de moment, s'observe gaire èxit. Seria un símptoma d'un cert signe de preocupació en la viabilitat futura de determinats models de negoci de les grans corporacions tecnològiques?
Estem acostumats que les grans tecnològiques cresquen a unes velocitats i a unes xifres estratosfèriques que no són sostenibles en el temps. A més, s'ha de recordar que sovint tarden temps a ser rendibles. Els models de negoci de les plataformes, els coneguts com a freemium o d'altres innovacions, tenen un cert cicle. També val dir que fa temps que hi ha Facebook, i és normal que s'esgote el model i calga reinventar-se. Això forma part també de les dinàmiques de mercat i de la construcció creativa. És bo que es reinventen. Que el Metavers siga una cosa que acabe desenvolupant en la pròxima dècada és possible, però no ho és que ho faça en un any o en dos.
-Hi ha més dubtes envers el rendiment futur i els models de negoci de les grans tecnològiques del sector de les xarxes socials?
En termes d'anàlisi empresarial, les empreses que més pateixen són aquelles que no venen res. Fins al moment, les xarxes socials han venut les nostres dades privades i els anuncis de la publicitat de cada segment del públic, però es tracta de models que han d'evolucionar perquè és complicat mantenir a llarg termini la rendibilitat.
-Apple, en canvi, és l'única gran companyia tecnològica que no ha fet acomiadaments. Per què? Es tracta, de moment, d'una anomalia.
Apple compta amb un model de negoci molt diferent, ja que ven hardware i ven productes tangibles en comparació, per exemple, a les xarxes socials. Ara bé, la companyia sí que ha de fer diversos ajustes en qüestions com ara la seua cadena de subministrament arran de les tensions geopolítiques. No debades, està començant a traslladar la seua producció de la Xina a l'Índia. Ha de diversificar en les seues cadenes de subministrament per evitar tota mena de riscos, en aquest cas de caràcter geopolític. On està el risc de les xarxes socials? En l'aparició d'altres actors que ocupen el seu espai, com ara TikTok. Quan ocorre aquest escenari, les empreses o bé compren la competència o bé transformen el seu producte per continuar sent competitives. A les xarxes socials, ho estem veient amb la proliferació a totes dels vídeos curts.
-Les grans companyies tecnològiques han vist com les seues cotitzacions borsàries s'han reduït en els darrers temps, frenant-se el creixement que havien experimentat durant anys i anys. La pujada dels tipus d'interès és l'única explicació d'aquest fenomen?
No si s'està produint per la pujada dels tipus d'interès o per l'atracció que estan generant altres sectors, com ara les energies renovables, especialment arran dels paquets d'inversió dels Estats Units d'Amèrica i de les línies estratègies d'Europa. És evident que eixim del món digital de la pandèmia, quan el sector tecnològic va encapçalar la rendibilitat empresarial. Atès aquest escenari, no crec que estiga tan relacionat amb els tipus d'interès, necessàriament.
-Estaven unflades les valoracions borsàries de les grans corporacions tecnològiques?
Crec que sí, i, a parer meu, fa molts anys que estaven així. En algun moment, no sé si en el context actual, assistirem al desunflament de la bombolla borsària de les grans companyies tecnològiques. De fet, s'havia convertit en un espai d'especulació, perquè com no se sap molt bé allò que tenen, ni allò que valen. La tendència era apostar que cada vegada valen més, fonamentant-se en els intangibles que atresoren.
-A pesar d'aquesta mena de sotrac que estan experimentant les grans companyies tecnològiques, continuen gaudint d'espais de monopoli i de limitació de la competència. És cert que darrerament la Unió Europea ha aprovat un conjunt de regulacions del sector, però hi són suficients?
En primer lloc, hem de veure com funcionen les regulacions que, com has comentat, ha aprovat la Unió Europea, les quals han entrat en vigor enguany. S'ha d'analitzar la seua implementació, evidentment, quan haja passat un temps de la seua posada en marxa. La tendència al món és d'aplicar límits, ja que els altres grans blocs, com ara la Xina o els Estats Units d'Amèrica, també han mostrat la seua intenció d'impulsar regulació als grans actors tecnològics. Per garantir la competència i per acabar d'arredonir la regulació, s'ha d'entrar en l'espai emergent de la intel·ligència artificial. Fins al moment, tant els debats públics com les autoritats han plantejat regulacions tradicionals, com ara sobre la posició al mercat i la competència entre els diferents actors empresarials. Ara, s'ha de recórrer el terreny que menys es coneix, per tal de regular una tecnologia que és tan transversal, com estem veient amb XatGP, perquè l'empresa que ho posseeix ostenta un poder absolutament brutal.
-L'emergència de la intel·ligència artificial, a més, està plantejant dubtes per a determinats models de negocis de les firmes tecnològiques.
La intel·ligència artificial és un avantatge per a les empreses que han treballat aquest camp, i és una amenaça per a la resta d'empreses tecnològiques. No debades, les obliga a innovar, la qual cosa és bona per a la societat, per evitar que s'acomoden amb les tecnologies existents. Fins al moment, hi havia unes grans tecnològiques que es repartien el tauler. Si la intel·ligència artificial sacseja aquest tauler empresarial i permet l'entrada de nous jugadors, els beneficiaris últims seran els consumidors.
-Vostè ha expressat que hi havia grans empreses tecnològiques que s'han quedat enrere. S'havien acomodat en termes d'innovació?
Encara que no han deixat de buscar noves formes innovadores, sí que s'havien acostumat a un poder de mercat que no els feia immutar per res, com ara enfront de les multes imposades pels diferents organismes reguladors. Crec que per primera vegada Google està sentint un competidor real, un escenari que tots nosaltres desconeixem, ja que hem viscut la dominació absoluta de Google en quasi tot. Els avanços en intel·ligència artificial i, especialment, d'obertura d'aquesta tecnologia, fa que apareguen nous models de negoci a la xarxa, que hi haja la sensació d'un cert inici de canvi dintre del sector tecnològic.