El Govern balear lliura cada any, en un acte que se celebra la revetlla del Dia de Balears, l’1 de març, els Premis Ramon Llul i les Medalles d’Or de l’arxipèlag a personatges destacats en tots els àmbits de la societat. Enguany, entre els guardonats ha destacat el recordat Joan López Casasnovas, que va morir el passat 19 de juliol de l’any passat, a la seva Ciutadella natal.
Els premiats i López Casasnovas. La presidenta del Govern balear lliurà les Medalles d’Or al director de cinema Agustí Villaronga -a títol pòstum, mort el gener passat-, a l’escriptor Gabriel Janer Manila i a la també escriptora Antònia Vicens. Així mateix, Francina Armengol va fer entrega dels Premis Ramon Llull a l’arquitecte Marià Castelló, a l’organització catòlica Trinitàries de Santa Eulària, al filòleg Marià Torres, al Club Vidalba -entitat dedicada a organitzar esport per a persones amb discapacitat-, a l’escriptor Llorenç Capellàs, al moviment Feminisme a l’escola, a Joana Mascaró -presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Rurals de les Illes-, a l’empresa productora de les famoses galletes Quely, a la biòloga Salud Deudero, a la ciclista professional Mavi García, a l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí, a l’entitat Salut Mental, a la Fundació Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears, als servidors públics de les Illes i, finalment, a Joan Francesc López Casasnovas.
López Casasnovas, col.laborador esporàdic d’aquest setmanari, va néixer a Ciutadella el 1952 i fou poeta, professor, polític i incansable activista del compromís amb la llengua i la cultura catalanes. Es va llicenciar en Filologia Romànica i s'especialitzà en filologia catalana a la Universitat de Barcelona i fou professor de llengua i literatura a l’IES Josep M. Quadrado de Ciutadella fins a la jubilació. A banda d’aquesta tasca docent, desenvolupà una intensa activitat com a investigador de la llengua i literatura catalana, políticd, activista cultural i escriptor.
Com a polític, milità en el PCE (1978-1981) i fou conseller de Normalització Lingüística (1979-1983) i conseller de Cultura i Educació (1983-1992) del Consell Insular de Menorca. Així mateix va ser diputat del Parlament balear entre 1983 i 1992, primer per l'Agrupació d'Esquerra-PSM (1983-87) i, després, per l'Entesa de l'Esquerra de Menorca -coalició entre PSM i Esquerra de Menorca-Esquerra Unida- (1987-1992). Ocupà els càrrecs executius de conseller de Normalització Lingüística del Consell Insular de Menorca entre el 1979 i el 1983 -primer càrrec de política lingüística dels Països Catalans- i conseller de Cultura i Educació del Consell menorquí(1983-1992). Entre els parlamentaris que l'acompanyaren a la Cambra i els periodistes polítics d'aquells temps se'l recorda encara com un dels més brillants oradors del Parlament.
També excel.lí en la investigació de la cultura catalana, el folklore i la toponímia de Menorca, destacà igualment com a poeta -signant part de la seva obra amb el pseudònim de Pere Xerxa- i sovintejà com a col.laborador de diferents capçaleres mediàtiques, entre les quals s'hi comptà aquest setmanari.
Des de la seva mort, l'estiu passat, ha estat objecte de nombrosos reconeixements. Entre d'altres, està proposat per ser nomenat Fill Il.lustre de la seva localitat natal, Ciutadella, el Consell de Menorca el va distingir amb un homenatge especial durant la passada Diada de l'illa -el 17 de gener-, Es Diari menorquí li atorgà el Far d'Honor i ara el Govern li ha lliurat a títol pòstum -recollit pel se fill- un dels Premis Ramon Llull. Però sobretot ha rebut l'anònim testimoni de consideració, respecte i admiració de milers de ciutadans, especialment dels que tingueren la sort de tenir-lo com a professor a l'Institut Josep Maria Quadrado de Ciutadella i dels que pogueren gaudir de la seva magistral oratòria com a conseller del Consell de Menorca i diputat del Parlament de Balears.