A war (Krigen) és una nova pel·lícula sobre la guerra i sobre el conflicte. També és una pel·lícula sobre la categoria moral dels esdeveniments, sobre què cal fer en moments de tensió màxima, de decisions que hauran de ser extremes. A war (Krigen), com la majoria de grans pel·lícules bèl·liques, mostra l’home enfrontat a la seva pròpia moral, a la incertesa de triar camins correctes en poques mil·lèsimes de segon.
Però hi ha alguna cosa que la fa especial, realment singular: a diferència de molt bones pel·lícules que s’endinsen en el cor de la guerra, A war fa que tot giri al voltant de la impossibilitat de trobar una resposta correcta al gran dilema que envolta el comandant Claus Michael Pedersen. Ni ell sap trobar-la, ni la té, ni nosaltres sabem trobar-la, ni tenir-la. Aquest precepte és la clau d’un film que ens captiva des d’una proposta estètica que beu de la senzillesa i del minimalisme, que es fa gran en la subtilesa i no pas en l’exhibició premeditada o espectacularment reprovable, i que ens mostrant que és capaç d’oferir un verisme de gran impacte —i fonda petjada visceral— des d’una proposta diametralment oposada a la grandiloqüència que acostumen a tenir aquest tipus de films.
Krigen
Direcció i guió: Tobias Lindholm
Títol estrena: A War
Any: 2015
Durada: 115 minuts
Nacionalitat: Dinamarca
Repartiment: Pilou Asbaek, Tuva Novotny
Tobias Lindholm demostra tenir una mà excel·lent per radiografiar aquest moment de dubte, aquesta raó que s’esmicola en el camp de batalla, mentre tots podem sentir-nos units al desassossec que viuen els protagonistes, del primer a l’últim, ja sigui al cap de batalla de l’Afganistan com a Dinamarca, a la pau tensa d’una llar on les peces han de recol·locar-se per evitar una descomposició. Malauradament, aquests temps de notícies supervolubles i escampades a cop de bits hipersònics ens han acostumat a tenir una vivència de la guerra a temps real, convertida massa sovint en un espectacle mediàtic que es recrea en el cop, més que en tot allò que deixa tot seguit. Per això és tan satisfactòria l’aposta de Lindholm, que es val d’una aproximació pròpia del documentalisme per mostrar la dislocació emocional dels soldats a peu de camp, però també de la família que espera trucades, que segueix amb la rutina i que malda per recuperar la petjada d’una normalitat concebuda com a excepció.
Dividida en dues parts molt delimitades, la primera mostra el combat i la presa de decisions, amb un enemic —els talibans— en fora de camp. Sobre el terreny, els estralls i dubtes que tot això causa en una companyia menuda que adopta un protagonisme coral. La segona part se centra en el retorn del comandant Pedersen, acusat d’haver infringit la llei i enfrontat a un judici que li ha de salvar l’honor i la família. L’aposta artística, en aquest segon tram, és encara més valenta que al primer, perquè no hi ha més radicalitat que l’austeritat convertida en una proposta ètica, sense fer-ne cap divisa. I perquè el judici és un assentament antiglamurós, el revers d’aquells judicis èpics on sembla que només compta la vèrbola, la pompa pseudotranscendent i tota la presumptuositat escènica. A war (Krigen) és una pel·lícula sobre la guerra, menuda i ferma, que ens apropa a la trinxera, que no defuig l’horror, ni el dolor, però que no n’amaga les arestes que fereixen les vides de tantes persones que, volent-ho o no, ja no poden renunciar a ser part de l’engranatge moral que comporta el conflicte.