El despatx de l’alcalde de València, ample com una sala de ball vienesa, està presidit per cartells històrics de la Fira de Juliol molt acolorits. Però encara crida més l’atenció l’au de fusta que sobrevola l’estança. Penjada del sostre, és filla de la Capital Mundial del Disseny que va ostentar la ciutat durant l’any passat.
Un aperitiu del reconeixement que més entusiasma Joan Ribó (Manresa, Bages, 1947) i que es consumarà en 2024: el de Capital Verda Europea. La seua acció de govern pivota sobre el desig d’una ciutat més agradable per al vianant i menys contaminada.
—Va afirmar que no optaria a un tercer mandat i va arribar a dir que no li agradaven els debats entre persones d’edat com Biden i Trump. Què li ha fet canviar d’opinió?
—Dels últims quatre anys, dos han estat un parèntesi que se’n diu covid. Això ens ha impedit fer molts dels projectes que teníem previstos. No han sigut dos mandats, sinó un i mig. Vuit anys em sembla un període raonable, però en política és massa curt per fer segons quines coses.
—Sense vostè, qui hauria pogut ser el candidat de Compromís? A les Corts, Joan Baldoví ha suplit amb certes garanties Mónica Oltra. A l’Ajuntament de València, qui hi havia?
—El coneixement es treballa, és fruit de moltes compareixences. Ara hi ha persones que reconeixen la meua veu de sentir-la a la ràdio, es giren i em saluden, però, en ser investit alcalde, se’m coneixia ben poc. Compromís hauria reflexionat sobre qui era la persona idònia.
—Quan prengué la decisió de continuar quatre anys més?
—Arrossegava una hèrnia discal i els metges no descartaven operar-me. Vaig anar amb crosses, després amb bastó i ara vaig amb bici i fins i tot bote. Els dubtes eren de tipus físic. No em veia d’alcalde amb crosses.
—Ja són vuit anys de govern…
—Sis més dos. Deixem-ho així.
—I què destacaria el ciutadà Ribó dels sis anys més dos de l’alcalde Ribó?
—Els aspectes relacionats amb la mobilitat són els més visibles, però també hem avançat molt en els serveis socials: pràcticament n’hem duplicat els treballadors. En general, m’ha omplert d’orgull fer una València més amable, que diversos diaris britànics i americans afirmen que és una de les millors ciutats del món.
—Li passa com a Pedro Sánchez. Té molt bona premsa exterior, però no creix a les enquestes.
—Hem introduït canvis que costen d’assimilar. Dit això, la manera de votar d’una persona no sols té a veure amb l’estat de la ciutat. Hi té a veure com pensa, què ens arriba a Madrid…
—Un dels seus darrers anuncis ha estat la construcció, en cinc barris, de 2.000 places d’aparcament en altura. És com transitar contra direcció amb la política que promou.
—Es tracta de facilitar l’estacionament en els barris antics que no disposen d’edificis amb pàrquing. Hi ha molta gent que treballa fora de la ciutat. Quant a la mobilitat metropolitana, queda molt per fer. El pèssim servei de rodalies ha fet que molta gent agafe el cotxe per anar a la feina.
—Compromís ha presentat una ampliació molt ambiciosa de la xarxa de metro. N’han estimat la despesa?
—Està estudiat i no resultaria tan car. La Generalitat hauria d’invertir-hi més diners, però igual com hem millorat amb la introducció del bus nocturn, hem de potenciar el metro per convertir-lo en un metro de debò. El d’ara és com uns trens de rodalia interconnectats, ens cal unir el nord i el sud pel Mercat Central i crear un tramvia de circumval·lació.
—S’haurà felicitat perquè París, com ja va fer València, haja prohibit el lloguer de patinets.
—Sí. Provoquen massa accidents. L’usuari d’un patinet llogat no el cuida com si fora propi. Amb el company Giuseppe Grezzi [regidor de Mobilitat Sostenible] vam decidir que era millor prescindir-ne. Van dir-nos que impedíem la llibertat de mercat, però s’ha demostrat que fou una mesura positiva.
—El car sharing tampoc no acaba de fer-se un lloc a València.
—Hem d’analitzar-ho, però, en general, no m’agrada omplir la ciutat de cotxes. El cotxe ja ocupa la immensa majoria de l’espai públic. El car sharing seria perfecte si la gent deixara de tenir cotxe i l’utilitzara només quan el necessitara. Amb tot, hem de mirar quin impacte tindria sobre el taxi i unes altres empreses.
—S’ha produït una remodelació profunda de les línies de l’EMT i moltes persones ja no poden arribar amb la seua línia al centre de la ciutat, sinó que han de fer un transbordament. Què els diu?
—Que això és normal. Tothom pot planificar quan arriba l’autobús següent i a quina hora agafarà el transbordament. Se’ls pot haver complicat una miqueta el desplaçament, no puc negar-ho, però han d’entendre que pel centre de la ciutat cada vegada circulen menys vehicles de motor. No es pot pensar només en una línia de bus que et duga de casa a la teua destinació. A vegades, cal fer transbordaments, com en el metro.
—Això pot dissuadir-ne els usuaris. De vegades, es tarda igual a fer el trajecte caminant que agafant dos autobusos.
—Fa temps, en una carta al director, un lector lamentava que ja no anava en cotxe a comprar el diari per les dificultats que hi trobava. Feia aquell mateix trajecte a peu. De segur que els seus metges li ho hauran agraït. Poden resultar-nos incòmodes, però els canvis en els hàbits de mobilitat són beneficiosos. Em sembla una obvietat.
—Parlem del turisme. Hi ha una moratòria tàcita per a la construcció d’hotels?
—Bé, no… Estem concedint alguna llicència, però no volem fer de València una Venècia o un Amsterdam. No ho volem. No faré un monocultiu del turisme. Hem de tenir un turisme digerible, que permeta a la ciutat mantenir la seua forma de ser i de viure. Més que els hotels, em preocupen els apartaments turístics, perquè han disparat els lloguers i volem que la gent puga accedir-hi a un preu assequible. Hem de mantenir una sèrie de controls.
—Les lloances de la premsa forana tenen un efecte bumerang. No parlem només de turistes, sinó d’aquells que compren una casa, que venen a jubilar-se o que hi viuen temporades llargues gràcies al teletreball. És un fenomen difícilment controlable.
—En soc conscient. Tot això influeix en els preus de compra i de lloguer. Hem d’alegrar-nos quan la premsa estrangera destaca com vivim ací, però sense excedir-nos-en.
—Com avalua la seua política de vivenda?
—En 2019 no es percebia amb tanta claredat la mancança de pisos de lloguer assequible que patim ara. Hem mirat d’habilitar pisos buits per treure’ls al mercat de lloguer, però aquesta estratègia no ens ha eixit bé. Estem programant amb la Generalitat la construcció de vivenda assequible, cedint solars municipals a cooperatives… Volem desenvolupar projectes publicoprivats. Amb tot, anem coixos de legislació estatal: no podem controlar els lloguers ni explorar vies com l’usdefruit, és a dir, la persona que no es propietària d’una vivenda, però l’habita durant molts anys. Ja es fa a Copenhaguen i comença a fer-se a Barcelona.
—A Barcelona, precisament, estan encantats amb la Copa de L’Amèrica. Per què és tan bona allà i tan dolenta per a València?
—No era tan dolenta per a València. Sempre vam dir que cedíem l’espai, però que calia buscar empreses que n’assumiren la despesa. A Barcelona van trobar-ne unes quantes en 24 hores. No pensàvem gastar-nos 400 milions, com va fer l’anterior Govern.
—Però calia esmerçar-hi tants diners? Les obres ja estaven executades.
—No ho sé, no vam arribar a estudiar-ho. Ens demanaven una quantitat important, no recorde quina. Per a nosaltres no era un tema important. Per a la dreta sí que ho era, perquè té un simbolisme especial i va permetre l’ampliació del Port, però per a nosaltres, no. Hem organitzat uns altres esdeveniments esportius, com la Copa Davis de tennis, i serem la seu dels Gay Games del 2026.
—Vostè prefereix la Capital Verda que la Copa de L’Amèrica. En què es traduirà?
—La Copa de L’Amèrica em deixava indiferent. La capitalitat verda encarna un projecte de ciutat. València ja és més habitable, però ho ha de ser més. Tots vam patir les nits tropicals de l’estiu passat i s’ha demostrat que al llit verd del riu la temperatura era tres graus inferior. És la diferència entre dormir o no.
—Doncs la gent troba a faltar més verd a les zones per a vianants que s’estan generant.
—A la plaça de la Reina no podíem posar-ne més pel pàrquing que hi ha a sota, però estem plantant molts arbres. A Orriols, més d’un centenar. Però quan plantes un arbre, acostumes a eliminar mitja plaça d’aparcament, i has de saber conjugar-ho.
—Què li ha semblat el canvi de president en el Port? L’entrada de Joan Calabuig en substitució d’Aurelio Martínez.
—Suposa un canvi de tarannà. He treballat amb Joan Calabuig i és un home dialogant; la relació millorarà.
—Sense una nova declaració d’impacte ambiental (DIA), vostè mai votarà a favor de l’entrada en funcionament de l’ampliació nord?
—Efectivament. L’afecció a les platges del sud està comprovada. A més, com pensen moure els cinc milions de contenidors que hi passarien? Aquesta és la meua gran preocupació.
—Ha parlat del tema amb Ximo Puig?
—Sí, alguna vegada.
—Menys del que caldria.
—Potser sí. Sobretot n’he parlat amb Madrid. Sempre hi he votat en contra; he estat molt transparent. Des de 2019 ja podrien haver fet no una DIA, sinó dues! Caldria estudiar aspectes que no van tenir-se en compte en la DIA de 2006: en especial, la mobilitat i l’afecció a les platges. Pot resoldre’s? Sí. Amb tren. Però cal comprometre-s’hi. Aquest tema em recorda tant als intents de construcció del Saler, a l’autopista pel llit vell del Túria, a la prolongació de Blasco Ibáñez… Els valencians respectem la nostra terra, estimem el nostre paisatge.
—És el principal punt de discòrdia que manté amb Sandra Gómez?
—Sí. El més cridaner, si més no.
—També els ha separat el València CF. Vostè ha sigut massa condescendent amb Peter Lim.
—Sempre he dit que és molt important acabar l’estadi d’una vegada, però respectant les condicions bàsiques: poliesportiu i aforament de 70.000 espectadors.
—No sent que el València ha tractat d’enganyar-lo?
—S’han repenjat més en les meues posicions perquè sempre he insistit en la prioritat d’acabar el camp, però no té més importància.
—Què canviaria de les Falles de 2023? No han sigut un excés? S’està produint una sanferminització?
—Destacaria els canvis per a bé: ha tornat a haver-hi concerts a l’Albereda, la nova ubicació dels castells, hem reduït l’impacte de l’enllumenat a Russafa… Hi havia ganes de Falles com mai. Hem passat de 80.000 fallers a 103.000, coincidia en cap de setmana i l’endemà era festiu a Madrid. Això no passa cada any. Els fallers decidiran si volen més canvis, però jo tampoc no li donaria més importància.
—Per què ha acudit al dinar de la fi del Ramadà si vostè mai no acudeix a actes religiosos?
—El final del Ramadà és una festa. No una festa religiosa. Era una manera de testimoniar el meu afecte davant tots aquells que pateixen el rebuig per unes altres religions de part de tots aquells que no accepten la multiculturalitat. I també assistiré al centenari de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats.
—Va ser un dels convidats de luxe a l’acte de Yolanda Díaz del 2 d’abril. Podem se sumarà a Sumar?
—Crec que sí, n’estic pràcticament convençut. Però després de les eleccions del 28 de maig.
—Què diria als votants d’Unides Podem de 2019 a la ciutat?
—Els recordaria que la cosa de ben poc no va bascular cap a la dreta. El seu 4,3% dels vots no va fructificar en cap regidor i ara l’escenari torna a ser molt equilibrat. Cada vot és necessari.
—Si reedita el Govern amb el PSPV, defensarà que cadascú continue gestionant les àrees actuals?
—Després de vuit anys, és l’hora de fer un replantejament. No és bo que les mateixes persones es perpetuen en les mateixes àrees.