Enguany se celebra el centenari de la mort de l'arquitecte català Lluís Domènech i Montaner. Nascut a Barcelona l'any 1849, va ser el quart fill del matrimoni burgès entre l'editor i enquadernador Pere Domènechi Saló i Maria Montaner Vila, que pertanyia a una família acomodada de Canet de Mar (Maresme).
A més d'arquitecte, la figura de Montaner també va destacar en altres disciplines com ara la història, la política i les arts gràfiques, sent considerat un dels pares del catalanisme polític i el precursor del Modernisme a Catalunya.
Obres com l'Hospital de Sant Pau de Barcelona o el Palau de la Música Catalana —ambdues considerades patrimoni de la humanitat per la UNESCO— són alguns dels vestigis per on encara avui suren les despulles de l'artista de Canet de Mar.
El llegat de Domènech és extens. Passejant pels carrers de Reus o de Barcelona és fàcil reconèixer les estructures diàfanes i l'ús modern dels bastiments de ferro i de maó vist, conceptes i tècniques arquitectòniques que va introduir l'autor trencant amb les tendències historicistes de l'època.
Les obres del geni modernista s'han d'abordar amb una mirada multidisciplinària, analitzant totes les cares de l'autor
El modernisme de Domènech també el trobem a la Casa Solà-Morales, a Olot (Osona), així com a la Casa Navàs de Reus (Baix Camp) o a la Casa Rull, també a Reus.
Altres edificis emblemàtics a Barcelona, on va desenvolupar la major part de la seva obra arquitectònica, són la Casa Fuster, la Casa Lleó i Morera o el Castell dels Tres Dragons. A Canet de Mar hi podem trobar la Casa de la família Domènech i Montaner, un conjunt convertit en museu que agrupa la masia Rocosa, del segle XVI, i la casa Domènech, del 1910.
Però les obres del geni modernista s'han d'abordar amb una mirada multidisciplinària, analitzant totes les cares de l'autor: "Estudiar a Domènech només com a arquitecte empobreix del tot la seva figura", explica Carles Sàiz, president del Centre d'Estudis Domènech i Montaner, "perquè ell és un personatge complet, en el sentit que utilitza altres camps per intentar complementar l'arquitectura. Quan aprofundim en la seva arquitectura, ens adonem que la segona pell que vesteix els seus edificis, que es conforma de la decoració, segurament no l'entendríem sense aprofundir abans en la seva vessant política, o en la del món de les arts gràfiques o en l'intel·lectual. Tant és així que, ignorant la seva faceta editorial, no comprendríem que les façanes dels seus edificis són com un llibre obert, que ens conviden a llegir-lo".
Els seus deixebles (Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Manuel Joaquim Raspall...) han deixat una forta empremta en l'imaginari històric del modernisme català. Però, què va fer que un geni polifacètic com Domènech i Montaner, visqués a l'ombra sense rebre el reconeixement que mereixia?
Com a polític tampoc no es mourà dels seus posicionaments inicials, fet que farà que els seus mateixos companys acabin sent-ne detractors i li surtin enemics dins del seu partit
Aquesta manca d'apreciació cap a l'autor català, es deu, principalment, a dos aspectes. Domènech es va resistir a abraçar el Noucentisme, aferrant-se amb força a l'estil que va forjar, indiferent als nous corrents noucentistes que començaven a gestar-se a principis del segle XX: "Mentre els seus coetanis assassinen l'estil anterior, i es declaren noucentistes, Montaner, gràcies a tenir l'oportunitat de fer obres de llarga duració com l'Hospital de Sant Pau, no sacrifica el que funda i segueix amb l'estil que creu que millor defineix i dona identitat al país", explica Carles Sàiz.
A més, com a polític tampoc no es mourà dels seus posicionaments inicials, fet que farà que els seus mateixos companys acabin sent-ne detractors i li surtin enemics dins del seu partit: "La poca evolució cap al liberalisme republicà incomodarà fins i tot els republicans. Amb l'arribada de la Segona República, l'any 1931, no reivindicarà ni el catalanisme conservador ni el republicà. El que sí que tindrà seran molts deixebles, que alguns l'acompanyaran i altres l'abandonaran. Puig i Cadafalch serà deixeble directe de Domènech i Montaner, però acabarà secundant les tesis de Francesc Cambó en la política, i hi haurà un trencament", assenyala Sàiz.
A més, el franquisme va tenir un paper cabdal en l'ocultació i extirpació de la figura de l'arquitecte, que veia l'herència de Montaner com la precursora del catalanisme i, per tant, responsable d'estendre aquestes idees entre la societat.
Rupturista
Com a arquitecte, Domènech i Montaner es va posicionar com el creador d'un corrent artístic estrictament vinculat a Catalunya. El 1878 publica l'article "En busca d'una arquitectura nacional", en el qual defineix les bases d'un nou estil eclèctic, que absorbeix tots els estils del passat per crear-ne un de nou. Però aquest estil té tanta força que agafa identitat pròpia i fa néixer el Modernisme català. En comptes de continuar amb la tendència arquitectònica de l'època, que es fonamentava en una arquitectura historicista basada en els estils del passat, Domènech i Montaner crea un nou estil com a síntesi de tots aquells gèneres identitaris catalans. Pel que fa a les arts decoratives, revoluciona el tractament decoratiu arquitectònic, tot impulsant i recuperant antigues tècniques com ara la vitralleria emplomada o l'esgrafiat.
Teòric i visionari
Domènech i Montaner va esdevenir un gran teòric de la política i l'arquitectura. L'any 1892 va presidir les Bases de Manresa, i ja teoritzava com havia de ser la Catalunya del futur: amb un autogovern, institucions, i lleis pròpies. "Avui podríem dir que tots els partits polítics nacionalistes serien tributaris del seu passat, perquè va ajudar a fundar el catalanisme conservador i va posar els fonaments del catalanisme republicà o progressista", explica Sàiz.
Va iniciar la seva vida política molt jove, i el 1888 presidia la Lliga de Catalunya, sempre tenint present el catalanisme com a eix central de la seva vida i obra. També va fundar la Unió Catalanista, partit del qual va ser-ne el primer president, amb Enric Prat de la Riba com a secretari, i també va ser un dels signants del Manifest a la reina regent, del 1898. Va ser elegit tres vegades president de l'Ateneu Barcelonès, i també va presidir els Jocs Florals de Barcelona l'any 1895.
Intel·lectual
Després d'estudiar ciències fisicomatemàtiques, Domènech i Montaner va estudiar la carrera d'arquitectura a Barcelona, i ja des de petit la biblioteca immensa del seu pare es convertí en el santuari on Domènech passaria llargues hores llegint, fet que li permetria adquirir els coneixements necessaris per generar una estètica simbòlica en els seus edificis. A partir dels estudis sobre mitologia grega i romana, vesteix de simbolismes les seves obres. També va fer moltes aportacions en el camp de l'arqueologia romana i tardorromana a les comarques tarragonines, i és l'autor d'estudis molt pioners, com ara el de la "Barcelona Romana" o l'estudi sobre Tàrraco. Amb aquests elements patrimonials l'arquitecte buscava reivindicar el patrimoni català per intentar justificar la seva acció política.